Manel Salas Garau (Palma, 20 de març de 1917 – 19 de setembre de 2009)

Empresari. Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes de 1927-1933. Arran de la mort del pare, als 25 anys s’ha de fer càrrec de les funcions de cap de la família i de la gestió dels principals negocis familiars. Ocupa la presidència d’algunes empreses i porta la representació del conjunt a diversos consells d’Administració. Amb el pas del temps els seus germans Pere i Ferran es fan càrrec de la presidència executiva de Naviliera Mallorquina i del càrrec d’administrador únic de Salinera Espanyola, respectivament. Salvador és membre del consell d’administració de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., que presideix els darrers anys de la seva vida (1970-1975). Propietari per herència i per adquisició al seu germà Fernando de la finca rústica de Xorrigo, hi fa importants inversions i millores per al conreu de flor de lavanda i, posteriorment, d’un ametllerar jove i selecte. Com a cap del grup familiar fa funcions de consell, coordinació i d’impuls. Respectat i apreciat, porta la gestió amb iniciativa, capacitat d’adaptació al canvi, de renovació pausada però constant i de consens. Dóna suport amb discreció i eficàcia als corrents conservadors a Mallorca. Durant uns anys és el president del Cercle Mallorquí, que sota el seu guiatge viu el que va ser la darrera etapa daurada de la societat. Casat amb Àgata Rodríguez Saa, mor a Palma als 92 anys.

Manel Salas Sureda (Palma, 1880 – 23 de febrer de 1942)

Empresari i polític. Fill del comerciant i polític lliberal Manel Salas Palmer, estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1881-1887. A causa de la mort del pare el 1898, als 18 anys es veu obligat a fer-se càrrec dels negocis familiars, els més importants dels quals són la refineria de petroli La Petrolera, ubicada en es Molinar de Llevant (Palma) i Salinera Espanyola, amb seu a Eivissa i factories a Eivissa i San Pedro del Pinatar (Múrcia). Crea noves empreses com Naviliera Mallorquina (1924) i Agrícola Mallorquina. Introdueix en les seves finques rústiques (Xorrigo, es Cabàs, Son Sureda, s’Alqueria d’Avall, Solleric, Pocafarina, Son Pacs, etc.) noves tècniques de conreu i adobs químics. És vocal del Banc de Crèdit Balear (1905-1911), que abandona per discrepar dels crèdits quantiosos concedits a Joan March Ordinas. El 1933-1934 promou la implantació a Palma d’una sucursal del Banc Espanyol de Crèdit, aleshores el banc més gran de l’Estat, que ubica tot just al davant de casa seva al carrer Palau Reial (Palma). Com a polític segueix Antoni Maura en el Partit Conservador i en el Partit Maurista. No ocupa càrrecs de partit, però n’és un del principals dirigents. És diputat al Congrés pel Partit Conservador en representació del districte de Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma pel Partit Conservador (1909-1913) i diputat provincial (1919-1922). Casat amb Maria Garau Tornabells, és pare de set fills (Catalina, Manel, Amanda, Pere, Salvador, Ferran i Guadalupe Salas Garau). Té entrades a la GEM, la GEC i la Viquipèdia.

Bibliografia

GEM, 15, 49

GEC, Manuel Salas i Sureda

VIQUIPÈDIA, Manuel Salas i Sureda

Isabel PEÑARRUBIA MARQUÈS, Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

Assistents a la recepció reial al Palau de l'Almudaina (Palma, Mallorca, 7-VIII-2014)

7-VIII-2014

(Relació parcial)

Autoritats

Josep Ramon Bauzà Díaz, president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Alexandra Marquina Padilla, professora

Margalida Duran, presidenta del Parlament de les Illes Balears

Casimiro Sanjuan, general de divisió i comandant militar de les Balears

Santiago Tadeo, president del Consell Insular de Menorca

Maria Salom Coll, presidenta del Consell Insular de Mallorca

Jaume Ferrer, president del Consell Insular de Formentera

Teresa Palmer, delegada del Govern a la Comunitat Autònoma

Pepita Gutiérrez, alcaldessa de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

Begònia Saborido

Lluís Alejandre, general, conseller de mobilitat del Consell de Menorca

Aurora Herráiz, consellera de Benestar Social del Consell de Menorca

Catalina Soler Torres, consellera de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca

Águeda Reynés Calvache, alcaldessa de Maó

Mateu Isern Estela, batlle de Palma

Maria Josep Barceló

Joan Albertí Sastre, president de la FELIP i batlle de Fornalutx

Bartomeu Barceló, fiscal superior de les Balears

Antoni J. Terrassa, president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

Rafel Perera Mezquida, president del Consell Consultiu de les Illes Balears

Bartomeu “Tummy” Bestard Bonet, comissionat autonòmic de l’any Juníper Serra

Associacions cíviques

Pere Ollers Vives, president d’ARCA

Joan Guaita, president de la Fundació Amics del Patrimoni

Mika Noguera, presidenta del GOB

Jan Gómez, president de Ben Amics (Gays, Lesbianes, Transvestits i Transsexuals)

Francesc Tutzó, president del Cercle d’Economia de Menorca

Bartomeu Barceló Quetglas “Tolo Güell”, president fundador del Grup Güell

Entitats religioses

Xavier Salinas Vinyals, bisbe de Mallorca

Josep Amengual Batle, superior dels MM.SS.C.

Representant de la Comunitat Jueva

Representant de la Comunitat Musulmana

Representant de la Comunitat Evangèlica

Associacions solidàries

Joan Perera Mezquida, president d’ASNIMO

Elvira Jiménez Rozas, presidenta d’AMADIBA

Pablo de la Rocha, antic sindicalista

Miquel Alenyà Fuster, president autonòmic de la Creu Roja

Margalida Riutort, directora de Càritas Mallorca

Joan Marí, director de Càritas d’Eivissa

José Falcó, president del Banc d’Aliments a les Balears

Maria Garcia, administradora de l’Associació Siloé

Vicente Ruiz Martínez, delegat territorial de la ONCE a les Balears

Carme Soler, presidenta de la ONCE a les Balears

Llorenç Vallori, president de la Germandat de Donants de Sang

Bartomeu Català Barceló, president del Projecte Home

Cristina López Mancisidor de Macaya, voluntària del Projecte Home

Andreu Hernández, gerent de la Fundació Persones amb discapacitat

Guillem Cladera, director de la Fundació Natzaret

Antics ministres

Abel Matutes Juan, antic ministre d’Afers Exteriors

Santiago Rodríguez Miranda, antic ministre de Treball i Seguretat Social

Partits polítics

Francina Armengol Socias, secretària general del PSIB-PSOE

Francesc Antich Oliver, antic president del Govern i senador del PSIB-PSOE

Miquel A. Ramis Socias, diputat del PP al Congrés

Catalina Ventayol

Pablo Martín, diputat per Balears al Congrés

Joan Carles Grau, diputat popular

Gari Duran, senadora popular

Mabel Cabrer, diputada autonòmica del PP i portaveu del Govern de les Illes Balears

Antoni Vera, director adjunt de l’Institut Ramon Llull a les Balears

Entitats financeres

Fernando Alzamora Carbonell, president de Sa Nostra

Maria del Miracle Rovira Blanes

Josep Antoni Cifre Rodríguez, president de la Caixa de Pollença “Colonya”

Antoni Serra Calders, director territorial de BMN-Sa Nostra

Blanca Muntaner Mulet, periodista

Acadèmies

Carme Riera Guilera, de la Real Academia de la Lengua

Miquel Masot Miquel, president de l’Acadèmia de Jurisprudència de les Balears

Romà Pinya Homs, president de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics i Històrics

Mariona Valls Bertrand, antiga diputada popular al Congrés.

Música

Joan Pons Álvarez, baríton

Jaume Anglada Avilés, cantautor

Marcelino Minaya, gerent de l’Orquestra Simfònica Illes Balears

Pedro Hidalgo, director de l’Orquestra Simfònica Illes Balears

Joan Valent, compositor

Mariana Salinas, escriptora mexicana

Arts plàstiques

Josep Pinya Cortès, galerista

Josep Llabrés

Elvira Cámara, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró

Nekane Aramburu, directora del Museu Es Baluard

Esports

Carles Moyà Llompart, tennista, antic número u del rànquing mundial

Carolina Cerezuela Gil, actriu i presentadora

Joan Llaneras, antic ciclista

Maria Bover, medalla de bonze de vela Campionat del Món Optimist (16 anys)

Núria Llagostera Vives, antiga tennista

Actors i còmics

Agustín Martínez “El Casta”, còmic

Empresaris

Nadal Tortella Reynés, president de La Fiore

Gabriel Escarrer Julià, empresari (cadena Sol-Melià)

Aina Maria Jaume

Fernando Rotger Salas, empresari i metge, president de la Clínica Rotger

Rosa M. Regi Font, apoderada única de la Clínica Rotger

Juan José Hidalgo, president de Globalia

Simó Pere Barceló, copresident del Grup Barceló

Pablo Piñero, president del Grup Piñero

Sabina Fluxà, representant d’Iberostar
Glòria Fluxà, representant d'Iberostar

Carme Riu Güell, empresària (Cadena Hotelera Riu)

Miquel Bordoy Borràs, president d’ASIMA i de Trablisa

Nicolau Pomar, de Nicolàs Joyero

Jaume Pomar, de Nicolàs Joyero

Patronals

Antoni Juaneda, president de PIME Menorca

Carme Planas Palou, presidenta de la CAEB

Bosco Triay, president de Formatge Maó-Menorca

Tomàs Cortès i Cortès, president d’ASAJA

Sindicats

Tatiana Vicens Guillen, secretària general de CC.OO. Balears

Manuel Pelarda Ferrando, secretari general d’UGT Balears

David Díaz, secretari general del sindicat USO a les Balears

Mitjans de comunicació

Xavier Bonet González, director COPE-Mallorca

Pere A. Serra Bauzà, president d’honor del Grup Úlima Hora

Carme Serra Magraner, presidenta del Grup Serra

Jesús Boyero, director general comercial del Grup Serra

Miquel Serra Magraner, director d’Última Hora

Àngela Moreda, cap de l’edició digital d’Última Hora

Joan Josep Ruiz, director d’IB3

Josep Pons Fraga, editor del Menorca/Es Diari

Andreu Manresa Montserrat, periodista, corresponsal d'El País

Francesc Conrado de Villalonga, conseller d’Editora Balear

Camilo José Cela Conde, comentarista de DM

Margalida Blanquer Genovard, directora del centre territorial de RTVE i RNE

Cambres de Comerç

Vicent Torres, president de la Cambra de Comerç d’Eivissa

Josep Lluís Roses, president de la Cambra de Comerç de Mallorca

Foments del Turisme

Eduard Gamero Mir, president del Foment del Turisme de Mallorca

Nicolau Bordoy, president del Foment del Turisme de Menorca

Fundacions

Isabel Espiau, presidenta de la Fundació Hospital Illa del Rei

Eva Shakouri Torreadrado, galerista i consultora d’art

Francesc Manel Kovacs, president de la Fundació Kovacs

Estudiants

Laura Venzal, la qualificació més alta als exàmens de la Selectivitat

Maximino San Miguel Arribas (Barcelona, 1920 c. – Palma, 16 de març de 1996)

Catedràtic d’institut de ciències naturals. Fill de Maximino San Miguel de la Cámara (1887-1961), eminent petròleg, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director del Museu de Geologia de Barcelona entre 1916 i 1941, era germà d’Alfredo San Miguel Arribas (1917-2004), conservador del Museu de Geologia de Barcelona entre el 1955 i el 1985 i catedràtic de petrologia de la Universitat de Barcelona entre 1947 i 1985. Estudia a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es llicencia en ciències naturals. Oposita a càtedra de ciències naturals d’institut i obté plaça a Las Palmas, que permuta amb la de Fernando Esteve Chueca a l’Institut Ramon Llull de Palma (1955). De faccions marcades i d’esperit lliberal, esdevé un dels  professors més singulars i emblemàtics del centre, on treballa fins a la seva jubilació el 1988. La seva figura al volant d’un inconfundible VW descapotable, de color blanc trencat, es fa popular a Mallorca. Jubilat, manté la residència a Palma, on mor als 76 anys.

Bibliografía

La Vanguardia, 21-III-1996, pàg. 26

ABC, 30-III-1996

Jaume Serra Carbonell (Palma, Mallorca, 1905 – 19 de juny del 1984)

Farmacèutic i professor de matemàtiques. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1921, de la que fa part juntament amb Bernat Jofre Roca, Joan Josep Fuster Miró (oftalmòleg), Jaume Binimelis Castanyer, Enric Juncosa Iglesias i altres. A la Universitat de Barcelona es llicencia en farmàcia (1926) i en ciències. De retorn a Palma, munta una farmàcia a Palma, a la cantonada del carrer Unió amb la plaça de Santa Catalina Thomàs. Afeccionat a l’estudi, amplia coneixements de biologia i de matemàtiques. El 1943 és reclamat per fer-se càrrec de l’assignatura de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull després que hagués obtingut el trasllat a la Península el catedràtic Eliseu Soler Dorbal. Hi fa classes fins a la jubilació el 1975, que complementa amb classes particulars de repàs i de reforç escolar. Estableix gran amistat amb Fernando Esteve Chueca, catedràtic de ciències naturals del Ramon Llull el curs 1954-1955. Surten sovint al camp a cercar exemplars de plantes d’interès científic que Esteve afegeix al seu herbari personal, el qual a la fi de la seva vida dóna a la Universitat de Alcalá de Henares, de la que va ser catedràtic numerari. Contreu matrimoni amb Catalina Pallicer Ferrer, catedràtica de ciències naturals de l'Institut d'Eivissa i, després, del Joan Alcover. Abans havia estat professora auxiliar de ciències naturals del Ramon Llull (1949-1954). Irònic, faceciós i bon conversador, sap combinar rigor, exigència i tolerància a la classe. Al llarg dels 30 anys que treballa al Ramon Llull es guanya la fama de ponderat, lúcid, objectiu i just, fet pel qual la seva opinió té un pes considerable tant en el claustre de professors, com en els corredors del centre. Constitueix una de les figures memorables dels anys 50 i 60 de l'Institut. Jubilat, mor a Palma als 79 anys d’edat. No tingué fills, però tingué una munió de nebots, fet pel qual els estudiants el coneixen pels sobrenoms de “l’oncle”, “el tio” i “el tio Serra”.

Sabastià Font Salvà (Palma, 1871 c. – 1937).

Catedràtic de filosofia i director de l’Institut de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1883-1889. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es presenta a les oposicions a càtedra de filosofia d’institut i obté plaça amb un del s primers números, cosa que li permet ser destinat a l’Institut de Sevilla. (1900-1903), on resta fins que pot traslladar la càtedra a l’Institut General i Tècnic de Palma (1903). Hi exerceix la docència fins al 1936. El 1918, a la mort de Joaquim Botia Pastor, és elegit director del centre. Exerceix el càrrec durant 18 anys difícils que inclouen l’etapa de la Dictadura de Primo de Rivera i els temps moguts de la II República. El febrer del 1936 és reelegit director amb una àmplia majoria, fet que no impedeix que el juliol següent sigui destituït pel Bartomeu Bosch Sansó, delegat del rector de la Universitat de Sevilla, i jubilat de manera sobtada, abans de l’edat reglamentària. Mor pocs mesos després. Com a professor i director excel·leix pel seu ensenyament del positivisme i l’empirisme, el foment de les actituds de tolerància ideològica i el tracte respectuós que manté amb les successives autoritats de la II República. Escriu dos manuals per facilitar l'ensenyament de la filosofia als estudiants de batxillerat: Curso elemental de psicología empírica (1902) i Introducción al estudio de la Lógica (1903). Té una entrada a la GEM. Malgrat els mèrits de la seva gestió, no ha rebut els guardons i els reconeixements deguts.

Federico Gómez Llueca (Madrid, 1889 – 1960)

Paleontòleg i professor. Es llicencia en ciències naturals i en farmàcia (1912) a la Universitat de Madrid. És doctor en ciències naturals (1916) i en farmàcia (1932) per la Universitat de Madrid. Per oposició guanya (1913) una càtedra d’institut d’història natural, fisiologia i higiene. Destinat a l’Institut de Pontevedra, poc després obté el trasllat a l’Institut General i Tècnic de Palma, on resta fins al 1921, quan és seleccionat per fer part del quadre docent de l’Institut Escola de Madrid. Becat (1919), amplia estudis a Suïssa sobre zoologia. El 1920 obté beca per estudiar paleontologia a França, Suïssa i Itàlia. El 1928 li és concedida una beca per estudiar paleontologia a Lyon, París i Munich. A Mallorca escriu l’obra El mioceno marino de Muro (1919). La seva obra més reconeguda i celebrada és la titulada Los numulítidos de España (1929), en la que estudia diversos jaciments nummulits de Binissalem, Santueri (Felanitx), Galdent (Llucmajor) i es puig de s'Escolà (Llucmajor). També escriu la memòria Contribución al conocimiento de la geología de las islas de Cabrera, Conejera y otras próximas (1929), que conté el primer mapa geològic de Cabrera. El 1940 s’incorpora a l’Institut San Isidro (Madrid) i el 1941 a l’Institut Beatriz Galindo (Madrid), on es jubila el 1959 als 70 anys. Mor el 1960 als 71 anys.