Empresari.
Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, estudia el batxillerat
a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes de 1927-1933. Arran de la mort
del pare, als 25 anys s’ha de fer càrrec de les funcions de cap de la família i
de la gestió dels principals negocis familiars. Ocupa la presidència d’algunes
empreses i porta la representació del conjunt a diversos consells
d’Administració. Amb el pas del temps els seus germans Pere i Ferran es fan
càrrec de la presidència executiva de Naviliera Mallorquina i del càrrec d’administrador
únic de Salinera Espanyola, respectivament. Salvador és membre del consell d’administració
de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., que presideix els darrers
anys de la seva vida (1970-1975). Propietari per herència i per adquisició al seu germà Fernando de la finca rústica de Xorrigo, hi fa importants inversions i millores per al
conreu de flor de lavanda i, posteriorment, d’un ametllerar jove i selecte. Com
a cap del grup familiar fa funcions de consell, coordinació i d’impuls.
Respectat i apreciat, porta la gestió amb iniciativa, capacitat d’adaptació al
canvi, de renovació pausada però constant i de consens. Dóna suport amb
discreció i eficàcia als corrents conservadors a Mallorca. Durant uns anys és el president del Cercle
Mallorquí , que sota el seu guiatge viu el que va ser la
darrera etapa daurada de la
societat. Casat amb Àgata Rodríguez Saa, mor a Palma als 92
anys.
lunes, 18 de agosto de 2014
Manel Salas Sureda (Palma, 1880 – 23 de febrer de 1942)
Empresari i polític. Fill del comerciant i polític lliberal Manel Salas Palmer, estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la
promoció de 1881-1887. A causa de la mort del pare el 1898, als 18 anys es veu obligat a fer-se càrrec dels negocis familiars, els més
importants dels quals són la refineria de petroli La Petrolera, ubicada en es Molinar de Llevant
(Palma) i Salinera Espanyola, amb seu a Eivissa i factories a Eivissa i San Pedro
del Pinatar (Múrcia). Crea noves empreses com Naviliera Mallorquina (1924) i Agrícola
Mallorquina. Introdueix en les seves finques rústiques (Xorrigo, es Cabàs, Son
Sureda, s’Alqueria d’Avall, Solleric, Pocafarina, Son Pacs, etc.) noves
tècniques de conreu i adobs químics. És vocal del Banc de Crèdit Balear
(1905-1911), que abandona per discrepar dels crèdits quantiosos concedits a Joan March Ordinas. El
1933-1934 promou la implantació a Palma d’una sucursal del Banc Espanyol de
Crèdit, aleshores el banc més gran de l’Estat, que ubica tot just al davant de
casa seva al carrer Palau Reial (Palma). Com a polític segueix Antoni Maura en
el Partit Conservador i en el Partit Maurista. No ocupa càrrecs de partit, però
n’és un del principals dirigents. És diputat al Congrés pel Partit Conservador
en representació del districte de Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma
pel Partit Conservador (1909-1913) i diputat provincial (1919-1922). Casat amb Maria
Garau Tornabells, és pare de set fills (Catalina, Manel, Amanda, Pere,
Salvador, Ferran i Guadalupe Salas Garau). Té entrades a la GEM, la GEC i la
Viquipèdia.
Bibliografia
GEM, 15, 49
GEC, Manuel Salas i
Sureda
VIQUIPÈDIA, Manuel Salas
i Sureda
sábado, 9 de agosto de 2014
Assistents a la recepció reial al Palau de l'Almudaina (Palma, Mallorca, 7-VIII-2014)
7-VIII-2014
(Relació parcial)
Autoritats
Alexandra Marquina Padilla, professora
Casimiro Sanjuan, general de divisió i
comandant militar de les Balears
Santiago Tadeo, president del Consell
Insular de Menorca
Jaume Ferrer, president del Consell
Insular de Formentera
Teresa Palmer, delegada del Govern a la Comunitat Autònoma
Pepita Gutiérrez, alcaldessa de Sant Antoni de
Portmany (Eivissa)
Begònia Saborido
Lluís Alejandre, general, conseller de mobilitat del Consell de Menorca
Aurora Herráiz, consellera de Benestar Social
del Consell de Menorca
Catalina Soler Torres, consellera de Medi
Ambient del Consell
Insular de Mallorca
Águeda Reynés Calvache, alcaldessa de Maó
Mateu Isern Estela, batlle de Palma
Maria Josep Barceló
Antoni J. Terrassa, president del Tribunal
Superior de Justícia de les Illes Balears
Rafel Perera Mezquida, president del Consell
Consultiu de les Illes Balears
Bartomeu “Tummy” Bestard Bonet, comissionat
autonòmic de l’any Juníper Serra
Associacions
cíviques
Mika Noguera, presidenta del GOB
Jan Gómez, president de Ben Amics
(Gays, Lesbianes, Transvestits i Transsexuals)
Francesc Tutzó, president del Cercle
d’Economia de Menorca
Entitats
religioses
Xavier Salinas Vinyals, bisbe de Mallorca
Representant de la Comunitat Jueva
Representant de la Comunitat Musulmana
Representant de la Comunitat Evangèlica
Associacions
solidàries
Joan Perera Mezquida, president d’ASNIMO
Pablo de la Rocha, antic sindicalista
Margalida Riutort, directora de Càritas
Mallorca
José Falcó, president del Banc
d’Aliments a les Balears
Vicente Ruiz Martínez, delegat territorial de
la ONCE a les Balears
Carme Soler, presidenta de la ONCE a les
Balears
Llorenç Vallori, president de la Germandat de
Donants de Sang
Cristina López Mancisidor de Macaya, voluntària del Projecte Home
Andreu Hernández, gerent de la Fundació Persones
amb discapacitat
Guillem Cladera, director de la Fundació Natzaret
Antics
ministres
Abel Matutes Juan, antic ministre d’Afers
Exteriors
Partits
polítics
Francesc Antich Oliver, antic president del Govern
i senador del PSIB-PSOE
Miquel A. Ramis Socias, diputat del PP al
Congrés
Catalina Ventayol
Pablo Martín, diputat per Balears al Congrés
Joan Carles Grau, diputat popular
Gari Duran, senadora popular
Mabel Cabrer, diputada autonòmica del PP i
portaveu del Govern de les Illes Balears
Antoni Vera, director adjunt de l’Institut Ramon Llull a
les Balears
Entitats
financeres
Maria del Miracle Rovira Blanes
Josep Antoni Cifre Rodríguez, president de la Caixa de Pollença
“Colonya”
Blanca Muntaner Mulet, periodista
Acadèmies
Romà Pinya Homs, president de l’Acadèmia Mallorquina
d’Estudis Genealògics i Històrics
Música
Joan Pons Álvarez, baríton
Marcelino Minaya, gerent de l’Orquestra
Simfònica Illes Balears
Pedro Hidalgo, director de l’Orquestra Simfònica
Illes Balears
Joan Valent, compositor
Mariana Salinas, escriptora mexicana
Arts
plàstiques
Josep Pinya Cortès, galerista
Elvira Cámara, directora de la Fundació Pilar i
Joan Miró
Nekane Aramburu, directora del Museu Es Baluard
Esports
Carles Moyà Llompart, tennista, antic número u
del rànquing mundial
Carolina Cerezuela Gil, actriu i presentadora
Joan Llaneras, antic ciclista
Maria Bover, medalla de bonze de vela
Campionat del Món Optimist (16 anys)
Núria Llagostera Vives, antiga tennista
Actors
i còmics
Empresaris
Nadal Tortella Reynés, president de La Fiore
Gabriel Escarrer Julià, empresari (cadena Sol-Melià)
Aina Maria Jaume
Rosa M. Regi Font, apoderada única de la Clínica Rotger
Juan José Hidalgo, president de Globalia
Pablo Piñero, president del Grup
Piñero
Sabina Fluxà, representant d’Iberostar
Glòria Fluxà, representant d'Iberostar
Glòria Fluxà, representant d'Iberostar
Carme Riu Güell, empresària (Cadena Hotelera Riu)
Nicolau Pomar, de Nicolàs Joyero
Jaume Pomar, de Nicolàs Joyero
Patronals
Carme Planas Palou, presidenta de la CAEB
Bosco Triay, president de Formatge Maó-Menorca
Sindicats
Tatiana Vicens Guillen, secretària general de
CC.OO. Balears
Mitjans
de comunicació
Pere A. Serra Bauzà, president d’honor del
Grup Úlima Hora
Jesús Boyero, director general comercial del Grup Serra
Àngela Moreda, cap de l’edició digital d’Última Hora
Joan Josep Ruiz, director d’IB3
Josep Pons Fraga, editor del Menorca/Es Diari
Andreu Manresa Montserrat, periodista, corresponsal d'El País
Camilo José Cela Conde ,
comentarista de DM
Margalida Blanquer Genovard, directora del
centre territorial de RTVE i RNE
Cambres
de Comerç
Vicent Torres, president de la Cambra de
Comerç d’Eivissa
Foments
del Turisme
Eduard Gamero Mir, president del Foment
del Turisme de Mallorca
Fundacions
Isabel Espiau, presidenta de la Fundació Hospital Illa
del Rei
Eva Shakouri Torreadrado, galerista i
consultora d’art
Francesc Manel Kovacs , president de la Fundació Kovacs
Estudiants
Laura Venzal, la qualificació més alta als
exàmens de la Selectivitat
viernes, 8 de agosto de 2014
Maximino San Miguel Arribas (Barcelona, 1920 c. – Palma, 16 de març de 1996)
Catedràtic d’institut de ciències naturals. Fill de Maximino San Miguel de la
Cámara (1887-1961), eminent petròleg, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director del Museu de Geologia de
Barcelona entre 1916 i 1941, era germà d’Alfredo San Miguel Arribas
(1917-2004), conservador del Museu de Geologia de Barcelona entre el 1955 i el
1985 i catedràtic de petrologia de la Universitat de Barcelona entre 1947 i
1985. Estudia a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es
llicencia en ciències naturals. Oposita a càtedra de ciències naturals
d’institut i obté plaça a Las Palmas, que permuta amb la de Fernando Esteve
Chueca a l’Institut Ramon
Llull de Palma (1955). De faccions marcades i d’esperit lliberal, esdevé un dels professors més singulars i emblemàtics del
centre, on treballa fins a la seva jubilació el 1988. La seva figura al
volant d’un inconfundible VW descapotable, de color blanc trencat, es fa popular a Mallorca.
Jubilat, manté la residència a Palma, on mor als 76 anys.
Bibliografía
La Vanguardia, 21-III-1996, pàg. 26
ABC, 30-III-1996
martes, 5 de agosto de 2014
Jaume Serra Carbonell (Palma, Mallorca, 1905 – 19 de juny del 1984)
Farmacèutic i professor de matemàtiques. Estudia el batxillerat a l’Institut General i
Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1921, de la que fa part
juntament amb Bernat Jofre Roca, Joan Josep Fuster Miró (oftalmòleg), Jaume Binimelis
Castanyer, Enric Juncosa Iglesias i altres. A la Universitat de Barcelona es
llicencia en farmàcia (1926) i en ciències. De retorn a Palma, munta una farmàcia
a Palma, a la cantonada del carrer Unió amb la plaça de Santa Catalina Thomàs.
Afeccionat a l’estudi, amplia coneixements de biologia i de matemàtiques. El
1943 és reclamat per fer-se càrrec de l’assignatura de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull
després que hagués obtingut el trasllat a la Península el catedràtic Eliseu
Soler Dorbal. Hi fa classes fins a la jubilació el 1975, que complementa amb
classes particulars de repàs i de reforç escolar. Estableix gran amistat amb Fernando Esteve Chueca,
catedràtic de ciències naturals del Ramon Llull el curs 1954-1955. Surten
sovint al camp a cercar exemplars de plantes d’interès científic que Esteve
afegeix al seu herbari personal, el qual a la fi de la seva vida dóna a la
Universitat de Alcalá de Henares, de la que va ser catedràtic numerari. Contreu
matrimoni amb Catalina Pallicer Ferrer, catedràtica de ciències naturals de l'Institut d'Eivissa i, després, del Joan Alcover. Abans havia estat professora auxiliar de ciències naturals del Ramon Llull (1949-1954). Irònic,
faceciós i bon conversador, sap combinar rigor, exigència i tolerància a la classe. Al llarg dels
30 anys que treballa al Ramon Llull es guanya la fama de ponderat, lúcid, objectiu
i just, fet pel qual la seva opinió té un pes considerable tant en el claustre
de professors, com en els corredors del centre. Constitueix una de les figures
memorables dels anys 50 i 60 de l'Institut. Jubilat, mor a Palma als 79 anys
d’edat. No tingué fills, però tingué una munió de nebots, fet pel qual els
estudiants el coneixen pels sobrenoms de “l’oncle”, “el tio” i “el tio Serra”.
domingo, 3 de agosto de 2014
Sabastià Font Salvà (Palma, 1871 c. – 1937).
Catedràtic de filosofia i director de
l’Institut de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la
promoció de 1883-1889. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de
Barcelona. Es presenta a les oposicions a càtedra de filosofia d’institut i
obté plaça amb un del s primers números, cosa que li permet ser destinat a
l’Institut de Sevilla. (1900-1903), on resta fins que pot traslladar la càtedra
a l’Institut General
i Tècnic de Palma (1903). Hi exerceix la docència fins al 1936. El 1918, a la mort de Joaquim
Botia Pastor, és elegit director del centre. Exerceix el càrrec durant 18 anys
difícils que inclouen l’etapa de la Dictadura de Primo de Rivera i els temps
moguts de la II República.
El febrer del 1936 és reelegit director amb una àmplia
majoria, fet que no impedeix que el juliol següent sigui destituït pel Bartomeu
Bosch Sansó, delegat del rector de la Universitat de Sevilla, i jubilat de
manera sobtada, abans de l’edat reglamentària. Mor pocs mesos després. Com a
professor i director excel·leix pel seu ensenyament del positivisme i
l’empirisme, el foment de les actituds de tolerància ideològica i
el tracte respectuós que manté amb les successives autoritats de la II República. Escriu dos manuals per facilitar l'ensenyament de la filosofia als estudiants de batxillerat: Curso elemental de psicología empírica
(1902) i Introducción al estudio de la Lógica (1903). Té una
entrada a la GEM. Malgrat
els mèrits de la seva gestió, no ha rebut els guardons i els reconeixements
deguts.
sábado, 2 de agosto de 2014
Federico Gómez Llueca (Madrid, 1889 – 1960)
Paleontòleg i
professor. Es llicencia en ciències naturals i en farmàcia (1912) a la
Universitat de Madrid. És doctor
en ciències naturals (1916) i en farmàcia (1932) per la Universitat de Madrid. Per oposició guanya (1913) una càtedra
d’institut d’història natural, fisiologia i higiene. Destinat a l’Institut de
Pontevedra, poc després obté el trasllat a l’Institut General i
Tècnic de Palma, on resta fins al 1921, quan és seleccionat per fer part del
quadre docent de l’Institut Escola de Madrid. Becat (1919), amplia estudis a
Suïssa sobre zoologia. El 1920 obté beca per estudiar paleontologia a França,
Suïssa i Itàlia. El 1928 li és concedida una beca per estudiar paleontologia a
Lyon, París i Munich. A Mallorca escriu l’obra El mioceno marino de Muro (1919). La seva obra més reconeguda i
celebrada és la titulada Los numulítidos de España (1929), en la que estudia diversos jaciments nummulits de Binissalem, Santueri (Felanitx), Galdent (Llucmajor) i es puig de s'Escolà (Llucmajor). També escriu la memòria Contribución al conocimiento de la geología de las islas de Cabrera, Conejera y otras próximas (1929), que conté el primer mapa geològic de Cabrera. El 1940
s’incorpora a l’Institut San Isidro (Madrid) i el 1941 a l’Institut Beatriz
Galindo (Madrid), on es jubila el 1959 als 70 anys. Mor el 1960 als 71 anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)