Ricard Anckermann fou el seu mestre. En el
seu taller aprengué a manejar els pinzells i adquirí els coneixements bàsics
sobre les tècniques de la
pintura. La relació dels dos artistes se basà en sentiments
d’admiració, veneració i amistat. Fuster ho demostrà a través de la pintura i
ho digué explícitament en nombroses ocasions. La petjada del mestratge
d’Anckermann és visible a les teles primerenques de Fuster com “Primavera”
(1899), “Dues pescadores” (1899) i “Dona al lligador” (1900 c.).
El realisme detallista, brillant i intimista
d’Antoni Ribas no és lluny de “Valldemossa” (1913 c.), “Treballant l’hort”
(1906), “Port de Sóller” (1936 c.) i “Torrent d’Esporles II” (1942).
L’interés pels blancs i l’exaltació de la
figura femenina porta ressonàncies d’Antoni Fuster Fortesa, pintor que la va treballar
amb convicció i excel·lents resultats. “Joveneta entre flors” (1902) i “Retrat
de l’esposa” (1898l) en són dos exemples significatius.
La naturalitat de la descripció realista i
alhora romàntica de Joan Bauzà
se fa palesa a obres com “Dues pescadores” (1899), “Al·lots al Jonquet” (1904 c.) i, en part, a “L’amo de Son Moragues” (1911 c.).
La preocupació per les perspectives immenses
de Llorenç Cerdà es reflecteix en algunes teles de Fuster com “Costa Nord de
Mallorca” (1910 c.), “Vall de Sóller” (1925 c.), “Vista de Palma des de Son
Verí” (1929 c.), “S’Alqueria (Andratx)” (1935) i “Vista des de s’Alqueria
(Andratx)” (1935).
L’evocació de l’informalisme colorista d’Anglada és present a “Crepuscle al mar” (1915 c.) i a “Vista de Palma a posta
de sol” (1940 c.). L’exaltació angladiana de l’elegància femenina és present a “Retrat de
l’esposa” (1915 c.). L’exuberància floral i cromàtica d’Anglada s’evoca a
“Torrent de Sóller” (1918 c.).
L’interés pels jardins de Rusiñol sembla
inspirar “Paisatge de sa Coma” (1906), “Jardí” (1906) i "Jardí de sa Coma” (1910
c.). L’afecció als paisatges nocturns de Rusiñol explica els experiments que
Fuster fa amb "Nocturn amb figures" (1900 c.), “Crepuscle a l’estany de Son Moragues” (1904 c.), “Paisatge
nocturn” (1914 c.) i altres. Els ametllers florits que porten Rusiñol a
Mallorca gairebé cada any són presents a “Paisatge amb ametllers florits” (1915
c.) i a “Ametllers florits amb el Puig al fons” (1934).
L’afecció a les flors, als espais oberts i a
les llums aclaparadores d’Eliseu Meifrén es veu evocada a “Terrat de cal
pintor” (1920 c.) i “Paisatge amb la filla Joana ” (1928 c.).
Sorolla fa una estada a Mallorca des de
principi d’agost fins a principi de setembre de 1919. Pinta el Cavall
Bernat de Cala Sant Vicenç amb la força d’un luminisme exaltat, que Fuster havia
interpretat de manera força més personal a “Cala Llum” (1906 c.).
A Valldemossa es troba amb Henri Brugnot,
pintor francès postimpressionista, l’estiu de 1908. Se fan amics i Brugnot pinta
un retrat vigorós de Joan
Fuster a contrallum. Fuster li explica alguns secrets del
paisatge mallorquí, que mouen Brugnot a pintar, entre d’altres coses, una tela
esplèndida de la cala de Deià (“Cala Deià”, 1908), després d’haver observat amb
atenció “Cala Llum”, en la que s’inspira.
Tafaner i donat a investigar, analitzar i
avaluar el que fan els pintors que coneix, s’interessa a fer proves amb les
solucions alienes. No el mou l’esperit d’imitació, sinó l’afany d’aprendre i
ampliar l’horitzó dels seus coneixements. Al bell mig de les proves que fa
emergeix una personalitat ferma i potent que sap bé el que li agrada i l’omple
i el que no li interessa gaire o no li interessa. Ho sap perquè no solament veu i mira, sinó perquè, a
més, tasta, experimenta i investiga.
21 d’abril de 2013
