El Passeig del Born (Palma, Mallorca)

És un carrer del centre de Palma que enllaça la plaça de les Tortugues (Joan Carles I, abans de Pius XII)) amb la plaça de la Reina. Es troba situat a l’antic llit del torrent de sa Riera. Consta d’un passeig de vianants a la part central i a banda i banda de dos carrils per al trànsit rodat. Actualment un d’ells s’usa com a zona addicional de vianants. Ocupa l’espai de l’antic Born o esplanada en què tenien lloc els torneigs i festes de la ciutat. És el passeig més antic i emblemàtic de Palma.

Born és una paraula d’origen germànic que significa lloc on es fan les justes o combats a cavall. A Palma aquests combats es fan des de la Conquesta fins al segle XVIII. Tenen lloc el dia de la festivitat de Sant Jordi, patró de la noblesa, l’aniversari de la Conquesta (31 de desembre) i dies assenyalats relacionats amb la reialesa (coronacions, noces, naixements, etc.).

Quan es funda la ciutat de Palma, l’espai que ara ocupa el passeig era un braç de mar que arribava fins a la plaça del Mercat, on desembocava la Riera. El 14 d’octubre de 1403 una gran torrentada assola nombroses edificacions situades a la vora del torrent i deixa la part dreta de l’indret convertida en una gran esplanada, que és adquirida pels jurats de la ciutat i convertida en espai públic per a la celebració de torneigs i festes.

Fins al començament del segle XVII, la Rambla i el Born són el llit per on baixa la Riera. Les cases antigues del Born tenien l’entrada principals pels carrers paral·lels. Per salvar el llit del torrent hi havia tres ponts: un unia la costa de la Seu amb el carrer dels Apuntadors, un altre unia el carrer del Born (Constitució) amb el de Sant Feliu (ses Carasses) i un altre unia els carrers de Sant Jaume i Concepció amb el carrer del Cap des Born (Jovellanos). El 1613 es desvia sa Riera per evitar les molèsties i els riscos que comporta  el seu pas per l’interior del recinte emmurallat. D’altra part, l’espai s’amplia amb el cobriment del llit del torrent i la prolongació de l’esplanada des del pont del carrer de Sant Feliu fins al del carrer dels Apuntadors.

Durant els segles XIX i XX s’hi fan diverses reformes. El 1883 l’espai es divideix en tres vies: el passeig central i dues vies laterals, situades a cada un dels seus costats. En els extrems del passeig se col·loquen dues parelles d’esfinxs amb pedestal i s’hi construeixen bancs d’obra en els laterals. Aquests tanquen l’espai, cosa per la qual es deixen quatre accessos lliures. Amb motiu de la visita d’Isabel II s’instal·la al final del passeig un monument dedicat a commemorar la visita esmentada i una glorieta. Ambdós elements són inaugurats el 1863. El 1868 el monument a Isabel II és enderrocat.

Entre el final del segle XIX i fins als anys 60 del segle XX, el passeig esdevé el lloc de trobada de la ciutat mallorquina, sobretot dels joves. Aquests tenen el costum de passejar en files paral·leles que baixen per la dreta del passeig i pugen per l’esquerra amb un moviment d’avanç en el sentit de les agulles del rellotge. Els anys 60 és el lloc on es concentren, amb transistors, els seguidors del programa radiofònic “Carrusel deportivo”, que entre les 5 i les 7 de la tarda ofereix en directe resums i els resultats finals dels partits de futbol que tenen lloc els diumenges. Al principi dels anys 60 l’Ajuntament de Palma projecta la substitució del passeig per una polèmica via ràpida d’entrada a la ciutat destinada al trànsit rodat. Gràcies, sobretot, a la pressió dels joves, la decisió és revisada i abandonada. El fet el comunica (1962) el batlle de Palma, Joan Massanet Moragues,verbalment als joves que un migdia es troben en el passeig. La notícia és acollida amb un aplaudiment entusiasta.

El Passeig del Born, 2010 c.

El Born, juntament amb la plaça d’Espanya i la Plaça de Cort, és on tenen lloc les manifestacions d’alegria que es produeixen a Palma amb motiu de la proclamació de la II República (14 d’abril de 1931). És el lloc on s’han celebrat nombroses fires del llibre i altres manifestacions de caire cultural. Hi han acabat nombroses manifestacions ciutadanes de queixa o rebuig. Hi han tingut lloc mostres folklòriques de danses i músiques del món. És pas obligat de la processó penitencial del Dijous Sant. Acullí molts d’anys una de les taules petitòries destinada a recollir donatius per a la Creu Roja amb motiu de la festa de la bandereta. És una de les ubicacions preferides per a la instal·lació d’un escenari de música la nit de Sant Sebastià.

És la primera via de Palma que pren un nom imposat per l’Ajuntament. El fet s’esdevé el 1797, quan s’hi posa una rajola amb la inscripció que diu plaça del Born. Posteriorment, rep els noms de plaza de la Constitución, plaza de Fernando VII, Salón de la Princesa, calle de la Princesa, plaza de la Constitución, avenida del Generalísimo Franco, passeig des Born i passeig del Born. Popularment ha estat i és conegut amb caràcter general com Es Born.

Als costats del passeig s’hi basteixen els casals de les famílies Bellpuig (Puig), Morell-Solleric, Alomar, Quint-Safortesa, Espanyol, Villalonga Desbrull (substituït per l’edifici del cinema Born), Lladó, Caubet, etc. El passeig ha acollit les seus de bars i cafeteries (bar Born, cafeteria Miami, bar Antonio, cafeteria Iska, bar Fígaro, Gastrobar, etc.), restaurants (Orient, Yate Rizz, MacDonals, etc.), societats culturals, esportives i recreatives (la Veda, Veloç Esport Balear, Foment del Turisme, etc.), sales d’exposicions de pintura i escultura (Foment de la Pintura i l’Escultura, Cercle de Belles Arts, Galeries Melià, etc.), entitats bancàries (Foment Agrícola de Mallorca, Banc de Bilbao, Banc Hispano Americà, etc.), l’antic edifici de la companyia Telefònica (avui tancat i en venda), etc.

Entre 1931 i 1988 s’hi ubica la seu del cinema Born, el més acreditat de la ciutat, que s’inaugura amb la projecció del film El desfile del amor. L’establiment és explotat per una societat presidida per Josep Tous Ferrer, pels seus fills i, finalment, per Rafel Salas. S’hi varen estrenar films tan significatius com Ivanhoe, Rashomon, Vacances a Roma, Scaramouche, Allò que el vent s’endugué, Robin Hood, El Cirà de Bergerac, Union Station, El renegat, Les mines del rei Salomó, Els tres mosqueters, etc.

El passeig ha estat motiu d’inspiració artística de diverses obres plàstiques com ara la tela Passeig del Born de Joan Fuster, Casal Solleric d’Oleguer Junyent, El Born de Miquel Llabrés i moltes altres.

Recentment (2012) el passeig s’ha vist reduït i obstaculitzat per l’autorització de situar-hi zones reservades d’alguns bars o cafeteries. Els darrers anys es registra una creixent especialització comercial en establiments de venda de vestits i peces de vestir (Zara, Zara Home, Massimo Dutti, Louis Vuitton, Uterque, Tous, Arias, Hugo Boss, Cristina Herrera, L’Ofre, etc.). Es manté la botiga antiga de Can Quesada, especialitzada en decoració interior i mobiliari. El 2013 va tancar la barberia Jubensa, després del traspàs del seu titular, Joan Bennàssar.

Bibliografia

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 167-170, Palma 2012.

GEM, 2, 215-216

El cavallet de paper (La Pajarita)

Botiga de queviures seleccionats i de qualitat, fundada a Palma per Llorenç Mulet i la seva esposa el 1872. El primer establiment es va situar al carrer de ses Minyones de Palma i era dedicat exclusivament a la venda de bombons i altres productes de xocolata. Amb el pas del temps incorpora carns fredes, formatges, pernils, llaunes de caviar, cava i xampanys, vi de la Rioja, una selecció de vins mallorquins, fruites confitades, xarcuteria selecta, ensaïmades, galetes, torrons, etc. Combina productes artesans propis i productes d’importació.

Façana de La Pajarita (El cavallet de paper)

Ubicat al carrer de Sant Nicolau de Palma, el 1972 l’establiment es divideix en dues seccions separades mitjançant un envà: una dedicada a la xarcuteria (articles salats) i l’altra a la xocolata, els caramels i els bombons (articles dolços). La façana, d’un color vermell saturat, suggereix la forma de la tapa d’una gran capsa de galetes. Incorpora tres grans aparadors i un panell de grans dimensions que representa una escena relacionada amb l’activitat pròpia del negoci, obra del pintor Pau Fornés.

Les especialitats més acreditades de la casa són el torró de tres cremes i el de castanya, que s’ofereixen tot l’any, la carn freda de perdiu, els caramels de 17 sabors diferents, els xocolatins amb forma de cavallet de paper i altres. Han estat clients seus l’arxiduc Lluís Salvador, el poeta Robert Graves, Mn. Josep Sacanell Garí, etc. Actualment (2014) el propietari i gerent és Xavier Mulet Sans, rebesnét dels fundadors.

Bibliografía

GEM, 12, 143-144.

Laura JURADO. “El colmado ‘gourmet’ del Archiduque”, El Mundo, 18-III-2014 (edició de les Balears).

Directors generals d’Endesa a les Balears

Jaume Reguart Pelegrí (1998-2007)

Andreu Rotger Amengual (2007-2011)

Joan Jaume Sans (2011-2014)

Ernest Bonnín Ángel (2014-act.)

Els vàndals a les Balears

Les Balears fan part de l’Imperi Romà d’Occident fins al 455, poc després de la mort de l’emperador Valentinià III el 16 de març de 455.

El 426 els vàndals inicien a les Balears una etapa d’incursions freqüents fins que el 455 les posen sota el seu domini. Els vàndals són un poble germànic que va establir el seu regne al nord d’Àfrica. També annexionaren al seu regne les illes de Còrsega, Sardenya i Sicilia.

El domini de les Balears per part dels vàndals es manté fins a la conquesta bizantina de les illes el 534, en temps de l’emperador Justinià I. La conquesta va ser dirigida pel general Apol·linar, lloctinent de Belisari.

Bibliografía

Pere XAMENA FIOL, Història de Mallorca, Editorial Moll, 1991.

L'antic monestir de l’illa de Cabrera

El 398 hi havia a l’illa de Cabrera, de l’arxipèlag de Cabrera, un monestir documentat a una lletra tramesa per sant Agustí al superior de la comunitat. El 603 el papa Gregori Magne envia al monestir el defensor Joan per imposar disciplina als monjos.

El dissabte dia 15 de març de 2014 es va inaugurar al Castell de Bellver (Palma, Mallorca) una exposició de materials provinents del monestir de Cabrera. Es titula “El monestir de Cabrera s. V-VII”. S’hi mostren unes 150 peces arqueològiques recollides a l’arxipèlag tot al llarg dels darrers 15 anys de treballs d’investigació d’arqueòlegs coordinats per l’Ajuntament de Palma (Mallorca). Gràcies a aquests treballs s’han identificat una necròpolis bizantina, un taller de fabricació de púrpura, un taller de saladures i una cantera de guix amb restes de les èpoques vàndala i bizantina.

El monestir és conegut com el monestir del pla de ses figueres de Cabrera. Cal no confondre aquest antic monestir amb el de la Mare de Déu de Cabera ubicat a Vic (Catalunya).

 

Restes del monestir bizantí del Pla de ses Figueres de Cabrera.

Fot. Última Hora

Bibliografía

GEM, 2, 328-329.

EUROPA PRESS. “Inauguran la exposición ‘El Monestir de Cabrera s. V-VII’, Última Hora, 16-III-2014.

Mateu RIERA RULLAN. “El yacimiento arqueológico del pla de ses figueres (Isla de Cabera)”, ‘Itinerarios Històricos en las Islas Baleares’, Diario de Mallorca.es.

Breu història del pernil

La documentació disponible demostra que el pernil es consumia fa uns 2.000 anys en temps de l’Imperi Romà. A l’Imperi Romà el pernil, molt apreciat, és consumit solament per les famílies poderoses i acabalades. Els romans també consumeixen embotits i saladures de porc. Alguns investigadors estableixen que el pernil apareix a les comunitats iberes, que comercien amb embotits de porc i pernils.

El pernil és un producte que s’obté de les cames posteriors del porc mitjançant un procediment de salat en cru i de curat natural de més des 12 mesos. Les varietats més conegudes de pernil curat són les d’Espanya i Portugal. A Espanya constitueix un producte de molta acceptació popular i de gran consum. Hi ha dos tipus bàsics de pernil: l’ibèric i el serrà. El primer s’elabora amb cames de porc ibèric o porc negre. El segon s’obté amb cames de les varietats del porc blanc. Rep el nom de serrà perquè habitualment és curat en els ambients freds i secs de muntanya.

A Portugal es produeixen els dos tipus de pernil esmentats. A Itàlia es produeix el “prosciutto”, que presenta diverses varietats com ara la de Parma, una de les més apreciades. També hi ha produccions de pernil a França, Alemanya, Txèquia, Romania, a la Xina, etc.

A l’Edat Mitjana els monestirs, sobretot els de la Corona d’Aragó, són els centres que conserven i prestigien la producció i el consum del pernil com a part de la cultura gastronòmica del país. Al final del segle XIII es produeix una gran expansió ramadera que a les Illes Balears es combina oportunament amb l’existència de grans extensions ocupades per l’alzinar, fet que afavoreix les explotacions agràries dedicades extensivament a la producció del porc, en part dedicat a l’exportació. A les explotacions de dimensions petites cada any s’engreixa almenys un porc per al consum propi. L’animal és sacrificat a l’entorn de la festa de Sant Martí (11 de novembre).

El pernil fa part de nombrosos plats de consum habitual com el meló amb pernil, els bolets torrats o fregits amb pernil, el pa amb tomàquet amb pernil i vi negre, les figues amb pernil, les faves tendres cuinades amb pernil, les carxofes fregides amb pernil, la truita amb pernil, les croquetes de pernil, les mongetes verdes fregides amb pernil, els ous ferrats amb pernil, les llenties cuinades amb pernil, l’entrepà de formatge i pernil, les tapes de pernil, etc.

A les Illes i al País Valencià el producte rep sovint el nom de cuixot.

Breu història del porc

L’aparició de l‘agricultura i de la ramaderia té lloc el segle IX aC (8.500 aC) a les terres de l’Orient Pròxim, entre Mesopotàmia i la Mediterrània. Des d’aquest pol inicial s’estén a Europa, Egipte, Orient Mitjà i la Xina.

Exemplar de truja de porc ibèric o porc negre
Fot. santllorenc.es/sessitges

A l’època esmentada es produeix la domesticació d’animals com ara el gos. Posteriorment es domestiquen l’ovella, la cabra, el porc i , finalment, el bou. La domesticació del porc senglar dóna lloc a l’aparició del porc. Els primers ramats són, sobretot, d’ovelles i cabres. Menys abundants són els de porcs i bous.

La proliferació del porc es produeix com a conseqüència del fet que la gestació de l’animal té una durada curta (uns 4 mesos), que les truges poden fer dues camades cada any i que les camades són de 10 o més porcells. D’altra banda, el fet que el porc es omnívor facilita la seva alimentació i reforça la seva proliferació. Per aquest motiu aviat el porc és fa present a tota l’extensió de clima temperat situada entre la costa atlàntica d’Europa (França, Portugal i Espanya) i la costa xinesa del Pacífic. El porc és un animal que no suporta les temperatures baixes pròpies dels climes freds. A la proliferació del porc hi contribueixen el bon sabor de la carn i l’aptitud que presenta per a l’elaboració d’una àmplia varietat d’embotits destinats a la conservació de la carn.

La domesticació del porc senglar apareix a l’entorn del 4.500 aC. Per a la conservació de la carn s’usen els procediments de l’assecat al sol, la saladura, l’especiat i el que combina el salat i l'especiat. L'existència del pernil salat i curat es troba documentat en temps de l’Imperi Romà, a l’entorn del segle I dC, per bé que hi ha autors que parlen de precedents a les comunitats celtes i iberes (s. IV-III aC).

Després de la caiguda de l’Imperi Romà el porc esdevé un component bàsic de la dieta dels cristians. Els jueus i àrabs tenen prohibit el seu consum des d’èpoques remotes, probablement d’origen comú als pobles semites. El segle XV Cristòfol Colom, en el segon viatge a Amèrica (1493), hi porta un grup de porcs. Són els castellans els que introdueixen el porc a Amèrica.

Són productes derivats del porc el pernil (salat i curat), els embotis curats com ara la sobrassada mallorquina; els embotis cuits com el botifarrons, la botifarra, el camaiot, els blanquets; i alguns productes crus com la pasta de sobrassada, el saïm, etc. A Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, del porc se n'aprofita tot, des del llom a la sang i des de la llengua als peus. Les parts més apreciades són el llom, la cuixa, el filet, el saïm, etc.

Amb la carn del porc es fan plats tan saborosos com ara les sopes de matances, les costelles de porc a la brasa, la porcella al forn, el llom de porc torrat, el llom amb mel, l'estofat de porc amb patates i pèsols, l'arròs de muntanya amb costella de porc i bolets, etc. Amb els embotis de porc es fan condiments tan gustosos com els ous ferrats amb sobrassada, l'entrepà de sobrassada, la botifarra amb mongetes, etc. 

Amb referències al porc hi ha nombroses dites i s’usen moltes expressions. “Anar brut com un porc” es diu de qui va molt brut. “Quedar com un porc” vol dir quedar malament. “Dir (a algú) el nom del porc” és insultar-lo molt. “De porc i de senyor se n’ha de venir de mena (o casta)” vol dir que els criats en ambients de vulgaritat no fan habitualment obres de caritat.

Bibliografía

Carlos AZCOYTIA, Historia del cerdo, www.historiacocina.com/historia/artículos/cerdo.htm.