Professor d’idiomes, escriptor i publicista. Fill de Magí Verdaguer i
Callís, catedràtic de retòrica i poètica de l’Institut i director honorari del
centre, és germà de Màrius Verdaguer Travessí. Estudia a l’Institut amb la
promoció que es titula el 1912. Amplia estudis a l’Escola de Comerç i
s’especialitza en el coneixement d’idiomes (anglès, alemany i francès). Té
nocions d’esperant, sànscrit, rus i àrab. Treballa com a professor d’anglès a
l’Institut Ramon
Llull (1938-1963 c.) i a l’Escola Nàutica. Ensenya anglès i alemany a l’Escola de Comerç de
Palma. Fa traduccions jurades de l’anglès, francès i alemany per als Jutjats de
Palma. Treballa com a oficial major del Col·legi de Metges i és cònsol de l’Equador
a les Balears. Publica col·laboracions a La
Almudaina, La Nostra Terra i L’Almanac
de les Lletres. S’agrada de tractar temes des de la ironia, l’escepticisme
i el relativisme. Critica l’esnobisme, les avantguardes, les grans construccions
ideològiques, els experts en matèries poc rellevants, la literatura
artificiosa, l’alta costura i els avanços aparents (poc convincents i poc
útils). Defensa la imaginació i l’absurd com a mitjans per afrontar els límits
del racionalisme. Es declara lector de Kipling, Conan Doyle, Chesterton,
Dickens i Andersen. Es manifesta contra la pena de mort, la guerra i la censura. Es posiciona
a favor de la llibertat d’expressió. Defensa les reivindicacions de Gandhi i es
declara anticomunista fervorós. Tracta amb ironia el feixisme, el
tradicionalisme religiós, el bel·licisme, les utopies i defensa l’esperit de
concòrdia. També col·labora amb el diari Baleares,
La Estafeta Literaria i la revista Cort. Publica en castellà i en català. Com a
escriptor publica El arte de fumar en pipa (1931), traduïda a diversos
idiomes, El eco del castillo. El avaro
(1953), Guia del Castell de Bellver
(1951), la biografia Un menorquí indòmit (1958) i Dues
històries ferestes (1950). Resideix al carrer de la Cadena (Palma), i
s’agrada de prendre el cafè a la cafeteria Fígaro, del Passeig del Born, on se’l
troba sempre disposat a fer anar la conversa. Fa part de les tertúlies literàries de
la Casa del Libro del Passeig del Born. Als alumnes ens deixa l’exemple de la
seva tolerància infinita, de la seva comprensió inabastable i de la seva
inesgotable paciència. També ens deixa la seva saviesa, lúdica i escèptica; el
seu respecte a la divergència i a la diferència i el seu rebuig permanent de
l’ús de la violència verbal. Amb la perspectiva que dóna el temps, podem afirmar que el
seu mestratge ha estat un dels principals que rebérem a l’Institut. La
combinació del que ens ensenyà, posat al costat del racionalisme ferotge de
Joan Capó, l’autoritarisme rígid de Bartomeu Bosch, la posta al dia i el rigor científic
de Catalina Pallicer i el propòsit de Josep Font de fer-nos pensar a còpia de preguntes i
dubtes, constituïren la millor combinació de les condicions i els elements necessaris
i suficients per fer-nos madurar i créixer com a ciutadans. És per això que
tots conservem un record entranyable d’ell i de les seves classes. Mor a Palma als 71 anys. Des del 1997
un carrer de s’Arenal (Palma) duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.
Joaquim Verdaguer Travessí
