Eduard Nouviles Boothby (Mayagüez, Puerto Rico, 1891 – Palma, 1986).

Enginyer industrial i pintor. Fill del general Josep Nouviles i de Vilar, cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears amb la promoció 1901-1907. Estudia a l’Escola Industrial de Barcelona, on obté (1915) el títol d’enginyer. Poc després passa a treballar a la companyia de Ferrocarrils de Mallorca, en la qual exerceix el càrrec d’enginyer en cap dels tallers durant 42 anys (1919-1961). És professor (1922-1937) de física i química de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, de Palma. Resideix entre Palma i Valldemossa, on els anys trenta realitza el projecte de canalització del servei públic de distribució d’aigüa, el de la reforma del cementiri i el de la nova Escola Pública. Deixeble de Pilar Muntaner, cultiva la pintura dins un estil postimpressionista en el que destaca l’ús d’una pinzellada gruixada i solta i d’un colorisme ric i intens. Afeccionat a l’excursionisme de muntanya, n’és un promotor assidu i un animador entusiasta. Durant molts d’anys és guia d’excursions dels personatges il·lustres que visiten l’illa. Mor a Palma als 95 anys.Té una entrada a la GEM.

Bibliografía

GEM, 12, 17.

Margalida Segura i Segura, "Margalida Vengo" (Manacor, Mallorca, 15 d'abril del 1886 - 1948).

Llicenciada en medicina. Filla del titular d'una ferreteria de Manacor conegut pel malnom de Vengo, Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tènic de les Balears amb la promoció 1901-1907 i aprova la revàlida el 10 de juny de 1907. Tot seguit cursa els estudis de medicina a la Universitat de València (1907-1909) i a la de Barcelona (1909-1914). Obté el títol de llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 26 de juliol de 1915. És la primera dona llicenciada en medicina de les Balears. De retorn a Mallorca no exerceix la medicina, solament fa d'infermera voluntària ocasionalment. Arran de l'esclat de la guerra civil i la invasió de la costa de Manacor pel comandant Bayo (16-VIII-1936), sembla que féu part com a auxiliar en alguns interrogatoris de republicans residents a Manacor. Acabada la guerra, mai no apareix a cap manifestació ni a cap acte públic. Mor a Manacor als 62 anys.


Bibliografia

DICCIONARI BIOGRÀFIC E DONES, Margalida Segura i Segura, metgessa.

C. FLECHA, Las primeras universitarias en España, Madrid, 1996.

S. SANSÓ, "Margalida Segura, primera licenciada en Medicina y Cirugía de Baleares", Diario de Mallorca, 31-V-2010.

Joan Capó Valls de Padrines (Palma, Mallorca, 1888 – 28 de desembre del 1952).

Pedagog i inspector d’ensenyament primari. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears. Passa a estudiar a l’Escola de Magisteri de Madrid (1911-1914), on obté el títol de mestre (1914). És inspector d’ensenyament primari a Tarragona (1914) i a les Balears (1915-1924). És inspector en cap d’ensenyament primari a les Balears (1925-1937). Amb motiu de la guerra civil és empresonat a Can Mir (Palma), depurat i sancionat amb el trasllat a Almeria (1938-1944) i a Castelló (1944-1952). A les Balears impulsa la creació d’escoles públiques als pobles, promou les colònies d’estiu, anima la formació del professorat i lidera un procés de profunda modernització pedagògica. Participa en la fundació de Mallorca Editorial, societat dedicada a la publicació de llibres escolars. El 1923 participa en la creació de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Publica articles a diaris i revistes locals i nacionals i escriu manuals escolars com El libro de los ejemplos, Historia de Mallorca, Cueva del Drac, etc. Dos centres escolars (Palma i Felanitx) i un carrer de Palma porten el seu nom. El 1988 el Govern Balear commemora el centenari del seu naixement amb diversos actes. Té una entrada i un article biogràfic a la GEM.

Bibliografía

GEM, 3, 133-134

VIQUIPÈDIA, Joan Capó i Valls de Padrines

Joan Salvà Ábalos (Tabasco, Mèxic, 24 de setembre de 1921-Palma, 30 de novembre de 1992)

Metge especialista en urologia, director-gerent de l’Hospital de la Creu Roja de Palma, col·laborador i voluntari de l’entitat. Fill de Bartomeu Salvà Moragues i d’Amada Ábalos, és el tercer de cinc germans: Antoni (farmacèutic), Francisca, Joan, Bartomeu i Gabriel. Creix a la finca de sa Llepassa (Llucmajor). Cursa el batxillerat al Liceu Espanyol i a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que obté el títol el 1939. Estudia medicina a la Universitat de València i es titula a Salamanca. Fa l’especialitat a l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla (Santander).

S’incorpora al quadre mèdic de la Creu Roja el 1957 i el 1971 és designat vocal de la Comissió provincial. Com a cirurgià d’urologia presta serveis a les clíniques Rotger, Juaneda, Mare Nostrum, Planas i Son Dureta, per bé que dedica la major part del temps a l’Hospital de la Creu Roja (Palma), del qual és director de serveis (1975-1980) i director-gerent (1980-1989). Té el costum de visitar els seus malalts fins a tres vegades cada dia, els dissabtes inclosos. Participa en la societat Ameba S.A. que aixeca i inaugura (1969) la Policlínica Miramar.

Reuneix a la seva consulta privada més de deu mil fitxes de persones amb l’historial mèdic escrit amb minuciositat i precisió. Les seves principals afeccions són la caça, la música i viatjar. És assistent assidu dels concerts de música culta que es fan a Palma. És recordat com un home senzill, simpàtic, culte i de tracte proper. A les reunions socials a les quals assisteix, sense pretendre-ho, esdevé el centre d’atenció a causa de la seva simpatia i l’habilitat que té per contar fets i anècdotes amb gràcia i humor.

Nebot de Maria Antònia Salvà de sa Llepassa, es casa amb Luisa Francisca López Garcia i tenen dos fills, Juan Luis i Alejandra. És membre de l’Associació Espanyola d’Urologia i ocupa la presidència executiva dels dos congressos d’urologia que en vida seva tenen lloc a Palma. Als 65 anys es jubila de la Seguretat Social, per bé que continua treballant a la Creu Roja i atenent el seu consultori privat. Mor als 71 anys.

Josep Lluís Ferrer Ramonell (Binissalem, 20 de juny de 1908 – Palma, 13 d’agost de 1982)

Viticultor, hoteler i i urbanitzador. Descendent per part de pare i per part de mare de famílies vinateres de Binissalem, estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1924. Es trasllada a França per estudiar enginyeria electrònica. i obté el títol a la Universitat de Lieja. Alhora s’interessa per l’enologia que estudia a Grenoble i Bordeus amb afecció creixent. De retorn a Mallorca (1931), funda la societat Vinícola de Binissalem en societat amb l’enòleg Ernest Mestre i Josep Julià i comença l’elaboració de vins, que tira endavant sense interrupcions tot prestant atenció sobretot a la qualitat del producte. Adquireix les accions dels seus socis i es converteix en el propietari únic de l’empresa elaboradora, de la comercialitzadora i de la marca Franja Roja. El vi que elabora a les bodegues prové íntegrament de les vinyes de la zona de Binissalem. Elabora el vi negre amb la varietat autòctona Manto negro i amb Callet. Per a del vi blanc utilitza, sobretot, les varietats Moll i Prensal.

Amb previsió de l’expansió turística de Mallorca, el 1957 adquireix amb Joan Mora Gornals la finca i el Castell de Son Vida per 9 milions de ptes. Tot seguit inicien la urbanització de la finca i la venda de parcel·les. El 1959 venen la meitat de Son Vida S.A. a l’aviador nord-americà Stephen A. Kusak Silva (1919-2004). El 1961 inauguren l’Hotel Son Vida i el 1964 el Golf de Son Vida. Urbanització, hotel i camp de golf constitueixen tres apostes sòlides i potents en favor del turisme de qualitat. Elegit president de la societat Hotel Son Vida S.A., ho és durant 16 anys (1962-1978).

En superar els 70 anys posa gradualment els negocis en mans de dos néts, Sebastià i Josep Lluís Roses Ferrer, fills de Josep Roses Montis, darrer propietari de la finca de Son Castelló, i de Joana Maria Ferrer Lloberas. De caràcter actiu i extravertit, mor a Palma als 74 anys d’edat.

Antoni Parietti Coll (Palma, 1899 – 1979).

Enginyer de camins i dinamitzador cultural. Estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes del 1909-1915. Es titula (1923) a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (Madrid). Tot seguit és contractat (1923) com a cap de vies i obres per la Diputació Provincial de les Balears. El 1959 és nomenat cap d’Obres Públiques de les Balears. Projecta les noves carreteres de Cura, Port de Pollença-Formentor (1925) i sa Calobra (1933), de gran interès turístic. També és seu el projecte del mirador des Colomer. Projecta la urbanització de Santa Ponça, la primera fase de la qual dirigeix. És president del Reial Club Esportiu Alfons XIII (1930-1931), el Foment del Turisme de Mallorca (1965-1969) i el Cercle de Belles Arts (1940-1978). Fa part dels grups fundadors del Cercle de Belles Arts i de l’Orquestra Simfònica de Palma.

Manel Salas Garau (Palma, 20 de març de 1917 – 19 de setembre de 2009)

Empresari. Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes de 1927-1933. Arran de la mort del pare, als 25 anys s’ha de fer càrrec de les funcions de cap de la família i de la gestió dels principals negocis familiars. Ocupa la presidència d’algunes empreses i porta la representació del conjunt a diversos consells d’Administració. Amb el pas del temps els seus germans Pere i Ferran es fan càrrec de la presidència executiva de Naviliera Mallorquina i del càrrec d’administrador únic de Salinera Espanyola, respectivament. Salvador és membre del consell d’administració de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., que presideix els darrers anys de la seva vida (1970-1975). Propietari per herència i per adquisició al seu germà Fernando de la finca rústica de Xorrigo, hi fa importants inversions i millores per al conreu de flor de lavanda i, posteriorment, d’un ametllerar jove i selecte. Com a cap del grup familiar fa funcions de consell, coordinació i d’impuls. Respectat i apreciat, porta la gestió amb iniciativa, capacitat d’adaptació al canvi, de renovació pausada però constant i de consens. Dóna suport amb discreció i eficàcia als corrents conservadors a Mallorca. Durant uns anys és el president del Cercle Mallorquí, que sota el seu guiatge viu el que va ser la darrera etapa daurada de la societat. Casat amb Àgata Rodríguez Saa, mor a Palma als 92 anys.