Lluís Derqui i Derqui (Ceuta, 24 de juliol de 1884 – Palma, 6 d’abril de 1956)

Pintor. Fill de militar, neix a Ceuta, on passa la infància fins que el pare és destinat a Tarifa (Cadis). Ell sempre es va considerar granadí, com els seus pares. El 1908 comença els estudis de dibuix i pintura a Granada amb José Larrocha. Els segueix a Madrid amb Fernando Álvarez de Sotomayor i a París amb Hermen Anglada Camarassa.

Visita Mallorca el 1917 i s’instal·la a Sóller, on un germà exerceix de notari. Pinta paisatges de Sóller i patis de cases solleriques guarnits amb cossiols d’hortènsies, un tema que també interessa al pintor solleric Joan Pizà. El 1915 exposa a Granada i el 1919 es casa i s’estableix a Palma, on troba per a les seves teles temes a la ciutat i a la rodalia. Participa (1920) a l’Exposició Regional d’Art i exposa (1921) al saló àrab de La Veda. Després exposa a Galeries Costa.

Amb una obra renovada i reorientada exposa a La Veda (1926), participa a l’exposició de pintura de Mallorca a Buenos Aires (1928) i es presenta a la Península, mentre resideix a Lleida i, posteriorment, a Saragossa. Com a membre del Grup dels Set, participa a les dues exposicions que el grup fa les Galeries Quint, de Palma (1948 i 1949).

En la primera etapa de la seva trajectòria (1914-23) pinta a l’oli sobre tela o taula, amb espàtula. Crea textures empastades i gruixades, tractades amb trets curts i paral·lels que donen al conjunt una aparença d’ordre i equilibri. Omple les obres d’una llum intensa que combina amb un cromatisme de tons suaus, exempts t tota casta d’estridències.

A partir del 1923 utilitza preferentment la tècnica del guaix sobre paper o cartró, que combina adesiara amb l’aquarel·la. S’interessa per les escenes de la vida rural i costums de l’illa, que emmarca en escenaris amb fons d’arquitectures o de paisatge. Les figures adquireixen un aire primitivista o naïf, que il·lumina amb un cromatisme ric en colors. Les atmosferes accentuen el to intimista i reflexiu. En els anys 30 fa estades a Eivissa, on pinta escenes de la vida quotidiana i paisatges urbans d’intens cromatisme i de dibuix molt detallat.

Exposa a Palma, Barcelona i Saragossa i participa a dues Exposicions Nacionals de Belles Arts. Té el costum de datar les obres, cosa per la qual la cronologia de la seva producció no presenta problemes rellevants. Les obres de la primera etapa (1914-1923) reflecteixen l’acostament de l’artista als plantejaments  classicistes del corrent noucentista en la versió mallorquina liderada pels pintors Joan Antoni Fuster Valiente i Bartomeu L. Ferrà Juan i seguida durant un temps per Tito Cittadini. En els anys 40 alterna obres pròpies de la segona etapa amb treballs a l’oli que s’ajusten als paràmetres bàsics de la primera etapa.

En els primers anys 50 pinta damunt rajoles valencianes escenes religioses per a l’oratori de la Mare de Deu de Son Orlandis (Andratx). Mor a Palma als 72 anys. Té entrades a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.

Bibliografia

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO, “Las Baleares y sus pintores”, Palma 1981, 213-215

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS. 2, 102-104

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 4, 276

ENCICLOPÈDIA D’EIVISSA I FORMENTERA, edició digital

Exposicions

Relació parcial

1915  Granada

1920  Exposició Regional d’Art, Palma (col·lectiva)

1921  La Veda, Palma

1928  Exposició de pintura de Mallorca a Buenos Aires (col·lectiva)

1929  Galeries Laietanes, Barcelona

1930  Centre Mercantil, Saragossa

1937  Ateneu, Palma

1944  Galeries Costa, Palma

1948  Galeries Quint, Palma (col·lectiva)

1949  Galeries Quint, Palma (col·lectiva)

1949  Exposició de temes taurins, Galeria Sapi, Palma (col·lectiva)

1950  Galeria Sapi, Palma