Jacob F. Sureda Montaner (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1901 – Gènova, Palma, Mallorca, 7 de juny de 1935)

Pintor, dibuixant i poeta. És el quart fill de Joan Sureda Bidet i de Pilar Montaner Maturana. Estudia a Palma al col·legi de la Salle i, després, al dels germans Agustins. Quan té 17 anys (1918) marxa a Madrid per fer la carrera d’enginyer naval, que ha d’abandonar obligat per motius de salut. Com a pintor i com a poeta, la seva formació és bàsicament autodidacta, per bé que inicialment rep influències de la pintura de la seva mare.

Acabada la Primera Guerra Mundial, coneix (1918) Jorge Luis Borges, que resideix entre març i juliol a l’Hotel Continental, de Palma. Al final de 1920 s’instal·la al refugi del Teix, on rep visites de Jorge Luis Borges i de Josep Lluís Moll (Fortunio Bonanova). El febrer de 1921 signa amb J. L. Borges, Joan Alomar i Fortunio Bonanova el Manifiesto del Ultra i el juliol següent se’n va a Leysin (Suïssa) per passar-hi uns mesos al sanatori. El 1922 es trasllada a les localitats alemanyes de Sankt Blasien i Höchenschwand, atenent el consell dels metges de canviar periòdicament d’aires. Llegeix l”Les confessions” de Sant Agustí, el Quixot, Goethe, etc. Torna a Mallorca el 1925, però el 1926 torna a Sankt Blasien. Publica (1926) la seva única obra literària El prestidigitador de los cinco sentidos, un recull dels seus poemes, que no es distribueix a Mallorca fins dos anys després.

El 17 de maig de 1927 contreu matrimoni a París amb la pintora americana Eleanor Sackett, que havia conegut a Valldemossa tres anys abans. A París visita exposicions, a l’Acadèmia de la Grande Chaumière treballa el nu amb Joan Junyer i coneix Picasso. El juliol viatja amb l’esposa als EUA, on visita el Metropolitan Museum i galeries d’art. El novembre torna a París. El juliol de 1928 participa a l’exposició organitzada per Joan Alomar que es presenta al Pavelló Nacional de Buenos Aires. Hi aporta dues teles: Paisatge emocionant i La vertadera llum. El 1929 s’instal·la a Gènova per al naixement de la seva única filla, Pilar Sureda Sackett.

L’octubre de 1930 exposa amb Bartomeu L. Ferrà Juan a la Sala Parés, de Barcelona. El març de 1931 és a Höchenschwand i l’abril es trasllada a Sankt Blasien. El 1932 exposa a les Galeries Costa i el juliol viatja amb l’esposa i la filla a NY. El 1933 ingressa en el sanatori de Balenyà en el Montseny, on resideix el 1932 i el 1933. La malaltia avança i ell ho sap. Es presenten els dolors i li han d’administrar morfina. Al maig de 1935, amb cotxe ambulància arriba a Mallorca i s’instal·la a la seva casa de Gènova. Mor el 7 de juny, als 33 anys.

Jacob F. Sureda Montaner, Oliveres, oli/tela

Com a pintor, fa ús d’una paleta de colors sobris i relativament obscurs. Trenca amb el cromatisme exaltat de la pintura modernista i postimpressionista de Mallorca. Rebutja l’exaltació dels grocs, taronges i liles. Crea penombres indefinides i construeix atmosferes de misteri i inquietud. Els seus paisatges es presenten sense personatges: són espais solitaris, silenciosos i desolats. En primer terme o en un racó de la tela, sempre hi ha la presència de la casa, entesa com a refugi, lloc d’acollida i mitjà de repòs i guariment. Les composicions destil·len delicadesa i mostren una poètica captivadora tant en el paisatge com en el retrat. D’altra part, no hi manquen els arbres solitaris, sovint sense fulles i sense fruits, sempre amb soques i branques retorçudes, com a símbols de vida i patiment. Lluny de l’impressionisme local de l’illa, la seva obra s’inspira en l’expressionisme poètic i, en el marc d’aquest, en els moviments d’avantguarda.

Pinta paisatges, retrats i dibuixa. Se serveix de l’oli i de l’aquarel·la. També fa xilografies, que es publiquen el 1971. Johanna Ey, de Düsseldorf (Alemanya) és la seva marxant a Europa i la galerista Maria Esterner ho és a Amèrica.

El 1970 les Galeries Costa li dediquen una exposició d’homenatge. Una obra seva fa part de l’exposició “100 anys, 100 pintors” de sa Llonja. El 2002 l’Ajuntament de Palma publica el llibre “Jacobo Sureda, pintor i poeta” amb textos de Carme Bosch, Maria José Corominas, Aina Pascual i Jaume Llabrés. Té una entrada a la GEM.

Bibliografia

ARXIU MUNICIPAL DE PALMA, “Jacobo Sureda, poeta i pintor (1901-1935)”, Ajuntament de Palma, Palma, 2003.

Maria del Carme BOSCH, “En el centenario de Jacobo Sureda Montaner. Puntualizaciones biográficas”, Arxiu Municipal de Palma-2003, pàg. 9-34.

María José COROMINAS, “Quelcom més sobre Jacobo Sureda Montaner”, Arxiu Municipal de Palma-2003, pàg. 35-40.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Jacobo Sureda”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 193-194, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

GEM, 17, 64-65.

Exposicions

1928       Exposició de pintors mallorquins a Buenos Aires.

1930       Sala Parés, Barcelona, octubre, conjuntament amb Bartomeu L. Ferrà.

1932       Galeries Costa, gener, Palma.