Mariano Tur de Montis (Vila d’Eivissa, Eivissa, 24 de setembre de 1904 – 27 de juny de 1994)

Pintor. Fill de Joan Tur Palau, militar de carrera (1), i de Cristina de Montis von der Klee (2), té cinc germans: Cristina, Fany, Joan, Guadalupe i Mario. El pare, militar de carrera, és natural d’Eivissa i la mare, nada a Guatemala, és filla de Mariano de Montis y Romero de Tejada, natural de Cadis, descendent d’una família d’origen sard (3), i de Guadalupe von der Klee i Ubico, d’ascendència alemanya. Ell porta el nom de l’avi matern. A Barcelona estudia a la Facultat de Dret i esporàdicament assisteix a les classes de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

De retorn a Eivissa es relaciona amb diversos pintors residents com Bruno Beran, Josef Sperber, Rigobert Soler, Amadeu Roca, Laureà Barrau, Ramon Fina, etc. El setembre de 1936 viu uns moments dramàtics, quan és detingut per un grup d’anarquistes sense control i tancat al Castell amb un grup d’un centenar dels homes més rellevants de la societat eivissenca, la immensa majoria dels qual moren crivellats a trets sobre les 9 del vespre del 13 de setembre de 1936. Abans d’aquests fets, ell és alliberat gràcies a la intervenció d’un comandament de la plaça.

Després de la guerra treballa intensament en el seu estudi. Pinta retrats, natures mortes, flors, composicions de figura i dibuixa. Són les seves models preferides sa germana Guadalupe, Maria Costa Cardona i la maca formenterenca Carme Vidal Castelló.

Afeccionat a les antiguitats, en els primers anys 40 comença una col·lecció que s’amplia fins a omplir la casa i tot l’espai disponible. Melòman de mena, cada any assisteix a les funcions d’òpera del Liceu de Barcelona, com ho havia fet durant molts d’anys la mare. Malalt i amb els ànims baixos, s’instal·la a Barcelona a la casa de la seva neboda Lupe Llobet Tur i del seu marit. Passat un temps, recupera els ànims i torna a pintar. Quan les forces li flaquegen per motius de l’edat, retorna a Eivissa, on mor el juny de 1994 als 79 anys.

Pinta, sobretot, retrats. Els fa per encàrrec i per plaer o entreteniment. També dibuixa al llapis i a la cera. Li interessa la figura humana i, de manera molt especial, el rostre femení com a mirall de la personalitat del personatge. Fa ús d’una pinzellada solta i lliure, superposa capes de pintura i crea transparències de color. Els fons són gairebé uniformes i s’integren amb la figura fent funcions més d’acompanyament que de contrasts de llum i color.

S’agrada d’atribuir als retrats lliures una simbologia senzilla i propera, que els dóna sentit i transcendència. Podem citar les teles que titula Primavera (1929), Frivolitats (1931), Nostalgia (1940) i Misticisme (1941). En altres casos les composicions fan referència a personatges i fets costumistes, com ara L’anada a la processó (1930), Dama endolada (1931), Pagesa eivissenca (1932), Pagès eivissenc (1943) i altres. De vegades titula les teles amb referències a personatges individuals o col·lectius de la historia real (Efebo, 1941), a personatges del passat representats per algun pintor notable (Cèfora, 1929) (4) o a personatges de la mitologia grega representats sovint a la pintura i a l’escultura, com Les tres Gràcies, evocades a la tela titulada Tres dames (1931) (5). Els retrats de la família porten el nom de la persona, la indicació de la relació amb el pintor o ambdues coses a la vegada: La mare del pintor (1928), Guadalupe Tur, germana del pintor (1931), Cristina Montis von der Klee, mare del pintor (1942). En altres casos els títols dels quadres responen a alguna característica singular de l’obra com és el cas de Dama amb ventall (1934) o Dama amb abrigall blanc i negre (1940).

Tenen obra seva l’Ajuntament d’Eivissa, el Museu d’Art Modern de Palermo (Sicília), la família i col·leccions particulars d’Eivissa, Barcelona, Saragossa, Palma (Mallorca), Londres, París, Milà, NY, Mèxic, Buenos Aires i altres localitats.

L’Ajuntament d’Eivissa posa el seu nom a un carrer de Dalt Vila. El 2002 es publica el llibre “Mariano Tur de Montis, un pintor de Ibiza”, amb textos de Lluís Llobet Tur, Josep Maria Ballester i Rafel Gil-Salinas, editat per Lluís Llobet Tur. El 2012 la Sala de Cultura de Sa Nostra a Eivissa presenta una exposició d’homenatge al pintor que es manté oberta al públic del dia 1 de juny al 26 de juliol.

 

Mariano Tur de Montis, Retrat de Carme Vidal 
Castelló, oli/tela, 1940

Bibliografía

Lluís LLOBET, Josep M. BALLESTER i Rafel GIL-SALINAS, “Mariano Tur de Montis, un pintor de Ibiza”, Lluís Llobet editor, València, 2002.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Mariano Tur de Montis”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 267-268, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Juan CABOT LLOMPART, “De Ibiza y sus pintores”, Imatge 70, Eivissa, 1979.

Mariano VILLANGÓMEZ, “Exposición de pintores ibicencos”, Diario de Ibiza, 10-VIII-1943.

Notes

(1) Ascendeix fins a general de brigada.

(2) Va ser presidenta d’honor de l’Oficina insular de la Creu Roja a Eivissa (1924-1932). Va ser guardonada amb la medalla d’or de l’entitat (1929).

(3) La família Montis, d’origen sard, es va dividir en dos grups, un s’estableix a Mallorca i l’altre a Sevilla el segle XVII.

(4) Céfora, esposa de Moisès, està representada a la capella Sixtina en una obra força coneguda de Botticelli. La intenció del pintor és la d’evocar aquesta obra i, alhora, rendir homenatge a Botticelli.

(5) Les tres gràcies constitueixen un personatge col·lectiu de la mitologia grega que representa la bellesa, l’alegria i la gaubança de la vida. Transmeten als artistes el do de la genialitat. Són una representació de la deessa triple, present en altres mitologies. El pintor amb la tela Tres dames evoca les representacions escultòriques del tem que fa l’art grec clàssic. També, i sobretot, la taula de  P. P. Rubens que es mostra al Museu del Prado. La tela de Tur de Montis constitueix un homenatge al classicisme grec i al mestre flamenc del Barroc.

Exposicions

1925      Exposició col·lectiva, Barcelona

1926      Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1930      Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid

1931      Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid

1932      “Exposició Tur de Montis”, Galeries Laietanes, Barcelona

              (exp. individual)

1933      “Exposició Mariano Tur de Montis”, Galeries Costa, febrer-

              març, Palma, Mallorca (exp. individual)

1936      “Pintors eivissencs”, Galeries Costa, abril-març, Palma,

              Mallorca.

1943      “Exposició de pintors eivissencs”, Sala Ebusus, Eivissa

              “Exposició de pintors eivissencs”, Cercle de Belles Arts,

              Palma, Mallorca

1944      Ateneu de Maó, Menorca

              “ Exposició Mariano Tur de Montis”, Galeries Costa, Palma

              (exp. individual)

1946      “Exposició Tur de Montis”, Galeries Costa, Palma,

              Mallorca (exp. individual)

1959      “Exposició Tur de Montis”, Sala Biosca, Madrid

              (exp. individual)

1973      Exposició, agost, Eivissa

1974      “Exposició Tur de Montis”, Galeria Augusta, maig,

              Barcelona (exp. individual)

1978      “Exposició Tur de Montis”, Sala d’Exposicions, Sa Nostra,

              Eivissa (exp. individual)

2012      “Retrats”, Mariano Tur de Montis, juny-juliol, Sala de

              Cultura de ‘Sa Nostra’, Eivissa, exposició antològica 

              d’homenatge.