miércoles, 14 de agosto de 2013

Josep Tarrés Palau (Vila d'Eivissa, 2 de desembre de 1892 – 6 de gener de 1945)

Pintor. Cursa els estudis primaris a Eivissa. A partir de 1918 assisteix a les classes de dibuix i pintura de Narcís Puget Vinyes. Comença a pintar i a exposar el 1920, abans de completar la seva formació. El 1927 participa activament en la fundació de la societat cultural i recreativa Ebusus, de la que n’és president dos anys (1941-1943). El 1929 participa a una exposició col·lectiva a Palma. El 1930 i el 1931 presenta dues exposicions individuals a les Galeries Laietanes, de Barcelona. El 1933 realitza la que és la seva obra més celebrada i coneguda, Port d’Eivissa, propietat actualment de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’. Uns anys és batle d'Eivissa.

El 1936 és detingut per un grup d'anarquistes i portat al Castell on resta tancat amb un centenar dels homes més destacats de la societat eivissenca. A les 9 del vespre del 13 de setembre els detinguts són  crivellats a trets. Moren tots amb poques excepcions. Ell resta ferit a la columna vertebral, fet pel qual ha de restar al llit durant 2 anys. Després pateix seqüeles que li afecten l'autonomia i molèsties tota la vida. Al capdavall, les ferides rebudes seran la causa de la seva mort prematura.

El 1938 fa part del grup promotor de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa i n’és designat director-delegat, càrrec que ocupa 7 anys (1938-1945). El 1942, compaginant l’exercici lliure de la pintura i la docència, reprèn l’activitat expositiva que havia hagut d’interrompre el 1936. El 1942 exposa a Palma (Galeries Costa) i a Barcelona (Galeries Pictòria). El 1944 torna a exposar a Barcelona (Sala Vinçon). El 1945 mor als 52 anys d’edat.

De tarannà moderat i equilibrat, el pintor evoluciona des de les solucions luministes i coloristes practicades en el taller de Narcís Puget fins a una concepció de la pintura cada vegada més sòbria, austera i orientada a l’exaltació de l’ordre, l’harmonia de formes i el tractament matisat i depurat del color. El pas del temps i la pulsació del seu natural, el porten a reduir el protagonisme que tenia el cromatisme en les seves obres de joventut per explorar combinacions que transmeten sentiments de serenitat i de pau.

Bon dibuixant, els olis que fa es basen en una combinació de formes i línies plenes de vigor, precisió i riquesa de matisos. El pes del dibuix no crea sensacions d’excés de formes, gràcies al to general de sobrietat i mesura. La comparació de la tela Port d’Eivissa (1933) i la titulada El racó de la plaça (1940) permet posar de manifest més diferències pel que fa a l’ús del color que pel que fa a la presència d’un dibuix abundant, construït en el dos casos amb el mateix gust i el mateix enderiament.

Malgrat l’escàs coneixement dels treballs del pintor i la manca d’anàlisis tècniques publicades fins ara, la informació disponible permet establir la hipòtesi segons la qual l’evolució de l’artista va afectar molt la seva paleta i poc les bases de bon dibuix que donen suport a les obres. Els jocs d’harmonies internes dels seus treballs fan lleuger el pes relatiu del dibuix en una tela com ara El racó de la plaça, on hi ha 12 figures humanes (10 dones i 2 homes), 11 balcons, 4 edificis diferents, 11 cistelles de canya, 4 portals d’accés a vivendes, 4 finestres sense balcó, un arbre de fulla perenne, un gran envelat, dos bancs llargs de fusta, etc. El sol, gairebé vertical, justifica i explica la roba d’abric dels personatges i els seus gestos de fred un dia de sol d’hivern.

Pinta del natural paisatges rurals, perspectives de la ciutat preses des del port, paisatge urbà, racons i carrers de Vila amb gent, marines, drassanes, natures mortes, retrats, etc. La temàtica es limita a Eivissa i a la seva gent, amb la que s'identifica. Segons les dades de la catalogació, va pintar 166 obres: 110 olis, 27 dibuixos al carbó, 20 dibuixos amb altres tècniques i 2 aquarel·les. A aquests treballs s'afegeixen nombrosos esbossos, estudis, apunts i notes. La mort el sorprèn, mentre prepara una nova exposició i amb una tela al cavallet a mig fer. Casat (1917) amb Francesca Llobet Tur, és pare de tres fills: Otília, August i Esther.

Arran del traspàs del pintor, li són dedicades vàries exposicions de reconeixement i d’homenatge. El 1966 la II Biennal Internacional d'Art Universitari inclou una sala antològica dedicada a l'artista. El 1989 la Sala de Cultura de la Caixa de Balears ‘Sa Nostra’ a Eivissa presenta una exposició antològica amb col·laboració amb el Consell Insular d’Eivissa i Formentera. El 1992 el Consell Insular d'Eivissa i Formentera, l'Ajuntament d'Eivissa i la Caixa de les Balears 'Sa Nostra' editen el llibre "Josep Tarrés", amb 67 làmines a color, text d'Elena Ruiz Sastre i fotografies de Toni Pomar. En altres ocasions s’ha inclòs obra seva en exposicions col·lectives, com ara "100 anys, 100 pintors" (1993). Un carrer de la vila d'Eivissa duu el seu nom.

 Eivissa (Josep Tarrés Palau)
Josep Tarrés Palau, Port d'Eivissa, oli/tela, 1933 , col·lecció Caixa de Balears 'Sa Nostra'


Bibliografía

Elena RUIZ SASTRE, “Tarrés Palau, Josep”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 297, Palma, 1996.

Joan OLIVER FUSTER “Maneu”, “Josep Tarrés Palau”, exposició ‘100 anys, 100 pintors’, sa Llonja, pàg. 59 i 152, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.

Elena RUIZ SASTRE i Toni POMAR; "Josep Tarrés", Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Ajuntament d'Eivissa, Caixa de les Balears 'Sa Nostra' i Art Book 90 S.L., Barcelona, 1992.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “José Tarrés”, ‘Las Baleares y sus pintores’ pàg. 265, L. Ripoll editor, Palma, 1981.



Exposicions

1920         Exposició col·lectiva, Palma
1929         "Exposició Josep Tarrés", Sala Ebusus. Eivissa (exp. individual)
1930         Galeries Laietanes, Barcelona (17 d’abril - 2 de maig) (exp. individual)
1931         Exposició col·lectiva de pintors eivissencs, Galeries Costa, Palma
1931         Exposició J. Tarrés Palau, Barcelona (exp. individual)
1933         Galeries Laietanes, Barcelona (29 d’abril - 12 de maig) (exp. individual)
                 Galeria Maria Ferst, Eivissa (exp. individual)
1935         "Exposició J. Tarrés", Sala Ebusus, Eivissa (exp. individual)
1942         "Exposició del pintor J. Tarrés", Galeria Pictòria, Barcelona (exp. individual)
                 "Exposició Josep Tarrés", Galeries Costa, Palma (exp. individual)
1944         "Exposició J. Tarrés", Sala Vinçon, Barcelona (exp. individual)



Exposicions de reconeixement i d’homenatge

1945         VII Saló d'Art, agost, Eivissa

1966         II Biennal Internacional d’Art Universitari, sala
                 monogràfica dedicada a J. Tarrés Palau, Eivissa.

1971         Exposició de pintors eivissencs, Ajuntament d'Eivissa,
                 agost, Institut d'Estudis Eivissencs.

1989         "Exposició antològica de Josep Tarrés Palau", Sala de
                 Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa

1993         “100 anys, 100 pintors” sa Llonja, maig-juny, pàg. 59
                  i 152, Palma, 1993.

2013         “Costumisme i paisatge. 100 anys de la col·lecció de 
                 Sa Nostra. Pintura (1850-1950)”, Sala de Cultura, Caixa
                 de Balears ‘Sa Nostra’, 28 febrer-21 març, Eivissa.
                 Representat amb la tela Port d’Evissa (1933).


No hay comentarios:

Publicar un comentario