Pasqual Roch Minué (València, 1899 – Cala Santanyí, Santanyí, Mallorca, 23 de setembre de 1977)

Pintor, aquarel·lista i dibuixant. Als 10 anys marxa (1909) amb la família a l’Havana (Cuba), on resideix durant 12 anys (1909-1921). Per contribuir als ingressos familiars pinta i decora ventalls a una empresa dedicada a la seva fabricació i venda.

Als 22 anys torna a València i assisteix a les classes de l’Acadèmia Superior de Belles Arts de Sant Carles, on obté el premi Roig de paisatge i pintura a l'aire lliure. El 1927 per ampliar coneixements es trasllada a Granada amb una beca del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. El 1931 viatja a París per visitar museus i veure pintura. De tornada, s'instal·la a València, on exposa amb l'Agrupació Valencianista Republicana a diverses mostres col·lectives (Sala Brava el 1931, I Exposició col·lectiva d'Acció d'Art el 1933,  II Fira de Dibuix el 1934, etc.). El 1942 es trasllada al Port de Pollença, on estableix la residència definitiva. Aleshores es relaciona, sobretot, amb els pintors Tito Cittadini, Dionís Bennàssar i, a partir del 1949, també amb Hermen Anglada Camarassa.

Pascual Roch Minué, Autoretrat, oli/tela

Treballa el paisatge, marines, retrats, natures mortes, escenes d’interior i composicions de figura. Utilitza l’oli, l’aquarel·la i el dibuix a la tinta. La seva obra reflecteix influències inicials d’Anglada, que sotmet a un procés de maduració i assimilació personal que el porta a definir un estil i una temàtica singulars. Es distingeix per un tractament acurat de la llum, la preferència pels espais oberts i lliures, el gust per la vida senzilla en contacte amb la natura i el camp, l’interés per les feines agrícoles, l'admiració per l'arquitectura rural i la simpatia que manifesta pels animals domèstics destinats al transport i a les feines del camp. Sovint s’agrada de deixar constància de l’estació de l’any en què té lloc l’acció. És enemic de les estridències, la grandiloqüència, les exageracions i la buidor decorativa. El que li interessa és reflectir una realitat natural, humana i humil que troba en la sinceritat i la senzillesa la base que la fa bategar, viure i avançar.

Fa ús d’una paleta rica i variada, que combina els colors per obtenir els tons i matisos que el satisfan. Sent predilecció pels blaus, violetes, grisos i verds. En algunes obres el predomini dels blaus és notable. Li agraden els colors tamisats i atenuats per la llum, fet que transmet a l’obra una grata sensació d’equilibri, moderació i realisme. Li interessen més les harmonies de color i de forma que els efectes dels contrasts que, per això, els dosifica amb mesura i els limita als estrictament necessaris. Dins l’anomenada escola de Pollença, es posiciona entre els pintors més acostats als postulats classicistes de la sobrietat, l’ordre i la cerca de l’equilibri entre el fons i la forma. Poc conegut pels experts i amb una obra pendent encara d’anàlisi, la seva aportació a la pintura mereix i demana un grau d’atenció superior al que ha tingut fins ara.

Els seus dibuixos, majoritàriament fets a tinta, excel·leixen per una gran expressivitat, formes ben definides i contundents, facilitat i senzillesa de les línies i la temàtica humana que tracten. D’altra part, els dibuixos dedicats a representar la imatge de persones del seu entorn mostren la voluntat de precisió d’un artista compromès amb l’obra ben feta. Sovint exposa a la vegada olis i dibuixos. El dibuix constitueix una part important del treball del pintor.

Pinta a Pollença, Port de Pollença, Formentor, Palma, altres indrets de Mallorca (Bunyola, Alcúdia ...), València, Eivissa, París, Barcelona, etc. Exposa individualment a Palma, València, Granada, Barcelona, Lisboa, etc. Des del 1946 al 1976 participa sovint a les edicions anuals del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, de Palma. El setembre de 1977, als 78 anys d’edat, mor a Cala Santanyí, mentre treballa en un oli que queda inacabat. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.

El 1977, amb motiu del seu traspàs, la galeria Joaquim Mir (Palma) li dedica una exposició d’homenatge i un catàleg amb text del pollencí Miquel Bota Totxo. El 30 de desembre de 1977 s'inaugura la Galeria d'Art Roch Minué en el Centre Comercial els Geranis (Palma). El 12 de maig de 1979, a la seu de la Caixa de Colonya en el Port de Pollença  s’inaugura una exposició d’obres del pintor, organitzada pel col·legi Miquel Capllonch, amb l’assistència de Felisa, vídua de l’artista, i de diverses personalitats. El 1987, amb motiu del desè aniversari de la seva desaparició, les Galeries Bennàssar, de Pollença, li dediquen una exposició d’homenatge. El 1993 una obra seva (Paisatge de Pollença), acompanyada d’una breu nota biogràfica, fa part de l’exposició “100 anys, 100 pintors” que es presenta a sa Llonja (Palma). El Museu Dionís Bennàssar, de Pollença, presenta una exposició del pintor el desembre de 2003 amb el suport del Govern de les Illes Balears.

Bibliografia

Margalida TUR, “Roch Minué, Pascual”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 4, pàg. 152, Palma, 1996.

IVAM, "Un siglo de pintura valenciana 1880-1980", Centro Julio González, IVAM, València, 1994.

Joan OLIVER FUSTER “Maneu”, “Pasqual Roch Minué”, ‘100 anys, 100 pintors’ catàleg de l’exposició a sa Llonja, maig-juny de 1993, pàg. 64 i 150, Palma, 1993.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Pascual Roch Minué”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 225, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

GEM, 14, 341.

Exposicions iindividuals
Relació inicial

1930      Cercle de Belles Arts, València

1936      Federació Industrial, Mercantil i Agrícola, València (9 - 19 de juny)

1950      Cercle de Belles Arts, Palma (21 de gener - 3 de febrer)

1952       Cercle de Belles Arts, Palma (19 gener - 1 febrer)

1953        Sala Prat, València (15-26 gener)