Metge, polític i voluntari de Creu Roja.
Estudia el batxillerat a Monti-sion (1944-49) i a l’Acadèmia Mayol (1949-51). Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (1959) i s’hi especialitza en otorinolaringologia i cirurgia oncològica (1962).
És (1962) professor auxiliar de la càtedra d'otorinolaringologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. És cap del servei d’otorinolaringologia de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1962-74) i del Centre Regional d’Oncologia de l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer (1971-74). El 1974 passa a l’Hospital de Son Dureta, on arriba a ser (1980-99) cap del servei de la seva especialitat. A partir del 1999 es dedica a l’exercici privat de la medicina.
Va ser conseller de sanitat (1983-93) del Govern. Des del seu càrrec presta especial atenció a les necessitats de les persones en situació de risc, cosa que l’impulsa a construir el centre de discapacitats psíquics de Son Tugores, elaborar la Llei d’acció social, crear una xarxa de residències per a persones grans i aplicar programes de lluita contra la droga.
Com a voluntari de Creu Roja fa part de la Junta directiva a les Balears (1980-84). Afeccionat a la gastronomia i a la lectura, és president (1994-2000) del Consell Social de la UIB. Rep la medalla d’or de la Universitat (2003) i el premi Ramon Llull (2004).
lunes, 23 de agosto de 2010
domingo, 22 de agosto de 2010
Marià Aguiló Cortès (Palma 1852-1924)
Metge, polític i voluntari de Creu Roja.
Fill de Francesc de Sales Aguiló Fortesa (+ 1877) i d’Anna Cortès Fortesa, va ser el segon de set germans. Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1862-69) i féu la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1876). Exercí com a metge de la Inclusa i tingué la consulta privada al carrer de Sant Bartomeu (Palma).
Va ser vicepresident (1903-05) i president (1911-13) del Col•legi de Metges. Fou, successivament, bibliotecari, tresorer, comptador i administrador de la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”.
Militant del partit lliberal, va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma (1894-97) i membre de la Junta de govern del partit a les Balears.
Mantingué una llarga relació amb Creu Roja, de la qual va ser soci i voluntari. El 1892 l’Assemblea Suprema el nomenà delegat provincial, càrrec al qual renuncià per raons personals. Presidí (1901) la comissió de quatre metges encarregada d’informar el projecte de creació d’un dispensari d’urgències a Palma. Durant 15 anys consecutius (1902-17) va ser membre de la Junta directiva provincial, per passar tot seguit a ser-ne vicepresident (1917-24) fins a la seva defunció. Casat (1887) amb Maria Francisca Pinya Aguiló, varen tenir dos fills, Francesc de Sales i Eugeni. El primer i un fill seu, Marià Aguiló Mercader, llicenciats en medicina, varen prestar serveis al dispensari i a l’Hospital de l’entitat.
Fill de Francesc de Sales Aguiló Fortesa (+ 1877) i d’Anna Cortès Fortesa, va ser el segon de set germans. Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1862-69) i féu la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1876). Exercí com a metge de la Inclusa i tingué la consulta privada al carrer de Sant Bartomeu (Palma).
Va ser vicepresident (1903-05) i president (1911-13) del Col•legi de Metges. Fou, successivament, bibliotecari, tresorer, comptador i administrador de la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”.
Militant del partit lliberal, va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma (1894-97) i membre de la Junta de govern del partit a les Balears.
Mantingué una llarga relació amb Creu Roja, de la qual va ser soci i voluntari. El 1892 l’Assemblea Suprema el nomenà delegat provincial, càrrec al qual renuncià per raons personals. Presidí (1901) la comissió de quatre metges encarregada d’informar el projecte de creació d’un dispensari d’urgències a Palma. Durant 15 anys consecutius (1902-17) va ser membre de la Junta directiva provincial, per passar tot seguit a ser-ne vicepresident (1917-24) fins a la seva defunció. Casat (1887) amb Maria Francisca Pinya Aguiló, varen tenir dos fills, Francesc de Sales i Eugeni. El primer i un fill seu, Marià Aguiló Mercader, llicenciats en medicina, varen prestar serveis al dispensari i a l’Hospital de l’entitat.
sábado, 21 de agosto de 2010
Antoni Maria Ques Ventayol (Alcúdia 1889 - Palma 1937)
Empresari, polític i soci de Creu Roja.
Descendent de dues de les famílies alcudienques més antigues i vidu, es dedicà professionalment al món dels negocis. Tot donant continuïtat a les relacions de societat que havien tingut el seu pare i Joan March Ordinas, va participar amb aquest en operacions relacionades amb el món del transport de mercaderies i persones, el comerç del tabac, importacions i exportacions i d’altres. Va ser accionista i directiu de la Companyia Transmediterrània i apoderat de Banca March.
Milità en el partit lliberal que a Mallorca, sota el lideratge de Joan March, esdevingué en els anys 20 el més votat a l’illa. Arran de la proclamació de la II República, evolucionà cap el republicanisme. Alhora, les relacions amb Joan March es refredaren gradualment fins que es trencaren. Va ser (1934) un dels fundadors d’Esquerra Republicana Balear i féu part del comitè executiu del partit amb el càrrec de comptador. Lliurà aportacions econòmiques al partit, possiblement importants, que ell mai no va negar.
El 4 d’abril de 1925 la Junta directiva de Creu Roja a les Balears va donar curs a la seva sol•licitud d’alta com a soci de l’entitat. Ho va ser des d’aleshores fins a la seva defunció. Participà en altres iniciatives solidàries i altruistes no confessionals, com les del Rotary Club.
Malvist en el bàndol nacional per la seva condició d’empresari progressista d'èxit, va ser detingut poc després del cop d’estat del juliol de 1936 i sotmès a un consell de guerra que el condemnà a mort. Fou afusellat el 24-II-1937 al costat d’Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu.
Descendent de dues de les famílies alcudienques més antigues i vidu, es dedicà professionalment al món dels negocis. Tot donant continuïtat a les relacions de societat que havien tingut el seu pare i Joan March Ordinas, va participar amb aquest en operacions relacionades amb el món del transport de mercaderies i persones, el comerç del tabac, importacions i exportacions i d’altres. Va ser accionista i directiu de la Companyia Transmediterrània i apoderat de Banca March.
Milità en el partit lliberal que a Mallorca, sota el lideratge de Joan March, esdevingué en els anys 20 el més votat a l’illa. Arran de la proclamació de la II República, evolucionà cap el republicanisme. Alhora, les relacions amb Joan March es refredaren gradualment fins que es trencaren. Va ser (1934) un dels fundadors d’Esquerra Republicana Balear i féu part del comitè executiu del partit amb el càrrec de comptador. Lliurà aportacions econòmiques al partit, possiblement importants, que ell mai no va negar.
El 4 d’abril de 1925 la Junta directiva de Creu Roja a les Balears va donar curs a la seva sol•licitud d’alta com a soci de l’entitat. Ho va ser des d’aleshores fins a la seva defunció. Participà en altres iniciatives solidàries i altruistes no confessionals, com les del Rotary Club.
Malvist en el bàndol nacional per la seva condició d’empresari progressista d'èxit, va ser detingut poc després del cop d’estat del juliol de 1936 i sotmès a un consell de guerra que el condemnà a mort. Fou afusellat el 24-II-1937 al costat d’Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu.
viernes, 20 de agosto de 2010
Eugeni Losada Mulet (Palma 1860-1923)
Metge, polític, acadèmic i voluntari de Creu Roja.
Estudià el batxillerat a Palma i féu la carrera de medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià i doctorà (1880).
Defensà l’alletament matern i introduí l’ús de la cocaïna com a anestèsic local en oftalmologia. Va ser metge forense i inspector de l’Ajuntament de Palma. Ingressà (1881) com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, on ocupà el càrrec de vicesecretari i durant molts d’anys, el de secretari general. Va fer part (1892) de la Junta directiva del Col•legi de metges.
Publicà articles a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”. Féu els parlaments inaugurals dels cursos de l’Acadèmia dels anys 1891, 1895 i d’altres. A l’Acadèmia Universitària de Palma, dirigida per Alexandre Rosselló i Pere Estelrich, impartí classes de medicina i farmàcia. Féu part (1894) del claustre de professors del Col•legi Politècnic Bellver.
Com a militant del partit lliberal, va ser elegit regidor i batle de Palma (1897-99).
Com a soci i voluntari de Creu Roja a les Balears, va fer part de la seva Junta Directiva, on ocupà els càrrecs de secretari (1893-97) i vicepresident (1902-05). Va donar suport (1901), juntament amb altres socis, al projecte de Creu Roja de crear a Palma un dispensari i consultori destinat a persones sense recursos.
Estudià el batxillerat a Palma i féu la carrera de medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià i doctorà (1880).
Defensà l’alletament matern i introduí l’ús de la cocaïna com a anestèsic local en oftalmologia. Va ser metge forense i inspector de l’Ajuntament de Palma. Ingressà (1881) com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, on ocupà el càrrec de vicesecretari i durant molts d’anys, el de secretari general. Va fer part (1892) de la Junta directiva del Col•legi de metges.
Publicà articles a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”. Féu els parlaments inaugurals dels cursos de l’Acadèmia dels anys 1891, 1895 i d’altres. A l’Acadèmia Universitària de Palma, dirigida per Alexandre Rosselló i Pere Estelrich, impartí classes de medicina i farmàcia. Féu part (1894) del claustre de professors del Col•legi Politècnic Bellver.
Com a militant del partit lliberal, va ser elegit regidor i batle de Palma (1897-99).
Com a soci i voluntari de Creu Roja a les Balears, va fer part de la seva Junta Directiva, on ocupà els càrrecs de secretari (1893-97) i vicepresident (1902-05). Va donar suport (1901), juntament amb altres socis, al projecte de Creu Roja de crear a Palma un dispensari i consultori destinat a persones sense recursos.
jueves, 19 de agosto de 2010
Francesc Puigserver i de Rentierre (Palma 1870-1932)
Polític, batle de Palma i voluntari de Creu Roja.
Fill d’Ignasi Puigserver Santandreu (+ 16-IV-1906), va ser el major de cinc germans. Va obtenir (1913) la rehabilitació del títol de baró de Pinopar, concedit (1709) per l’arxiduc pretendent Carles d’Àustria a favor de Pere Descatlar i Net. Casat (1911) amb Magdalena Ripoll Herreros, no varen tenir descendència, cosa per la qual el succeí en el títol el seu germà Ignasi.
Com a militant del partit lliberal (grup weylerista) va ser regidor, tinent de batle (1929) i batle (1916-17) de Palma. Essent batle, va prohibir (1916) la venda a la Fira del Ram de llibres de religió no catòlica.
Fou soci (1925-32) de Creu Roja a les Balears i féu part de la seva Junta directiva (1927-31) en el temps de la presidència (1924-32) de Pere de Montaner i Gual, comte de Peralada.
Morí, als 62 anys, el 13 de juliol de 1932. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Fill d’Ignasi Puigserver Santandreu (+ 16-IV-1906), va ser el major de cinc germans. Va obtenir (1913) la rehabilitació del títol de baró de Pinopar, concedit (1709) per l’arxiduc pretendent Carles d’Àustria a favor de Pere Descatlar i Net. Casat (1911) amb Magdalena Ripoll Herreros, no varen tenir descendència, cosa per la qual el succeí en el títol el seu germà Ignasi.
Com a militant del partit lliberal (grup weylerista) va ser regidor, tinent de batle (1929) i batle (1916-17) de Palma. Essent batle, va prohibir (1916) la venda a la Fira del Ram de llibres de religió no catòlica.
Fou soci (1925-32) de Creu Roja a les Balears i féu part de la seva Junta directiva (1927-31) en el temps de la presidència (1924-32) de Pere de Montaner i Gual, comte de Peralada.
Morí, als 62 anys, el 13 de juliol de 1932. Un carrer de Palma duu el seu nom.
martes, 17 de agosto de 2010
Jaume Miró-Granada Gelabert (Palma 7/VII/1918 - 26/II/2011)
Meteoròleg i soci de Creu Roja.
Fa el batxillerat al Col·legi La Salle de Palma (1929-36). Estudia ciències físiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1944).
Per oposició guanya (1946) plaça de meteoròleg al Servei Meteorològic Nacional i és destinat a Palma. És cap (1946-66) de l’oficina meteorològica de l’aeroport de Son Sant Joan, de Palma, i del Centre Meteorològic de les Balears (1967-71). Entre 1971 i 1985 presta serveis a l’Institut Nacional de Meteorologia, a Madrid, com a director de la secció de meteorologia hidrològica (1971-77) i com a cap del servei d’aplicacions de la meteorologia i el medi ambient (1978-85).
És president (1978-85) de l’Associació Meteorològica Espanyola i professor (1972-1986) de meteorologia de l’Escola d’Enginyers aeronàutics, de Madrid. Escriu nombrosos treballs sobre meteorologia mediterrània i hidrologia. Com a divulgador publica articles a revistes i a “Diario de Mallorca”. Utilitza el pseudònim “Es patró Jaume”.
És guardonat (1985) amb l’encomanda del Mèrit Civil. El 2007 és homenatjat per l’Institut Nacional de Meteorologia i l’Associació Meteorològica Espanyola. En el curs de l’acte rep la insígnia d’or de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM).
El gener del 2007, Creu Roja a les Balears el distingeix amb la medalla a la constància per la seva permanència com a soci de l’entitat durant més de 25 anys. Mor a Palma als 92 anys.
Fa el batxillerat al Col·legi La Salle de Palma (1929-36). Estudia ciències físiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1944).
Per oposició guanya (1946) plaça de meteoròleg al Servei Meteorològic Nacional i és destinat a Palma. És cap (1946-66) de l’oficina meteorològica de l’aeroport de Son Sant Joan, de Palma, i del Centre Meteorològic de les Balears (1967-71). Entre 1971 i 1985 presta serveis a l’Institut Nacional de Meteorologia, a Madrid, com a director de la secció de meteorologia hidrològica (1971-77) i com a cap del servei d’aplicacions de la meteorologia i el medi ambient (1978-85).
És president (1978-85) de l’Associació Meteorològica Espanyola i professor (1972-1986) de meteorologia de l’Escola d’Enginyers aeronàutics, de Madrid. Escriu nombrosos treballs sobre meteorologia mediterrània i hidrologia. Com a divulgador publica articles a revistes i a “Diario de Mallorca”. Utilitza el pseudònim “Es patró Jaume”.
És guardonat (1985) amb l’encomanda del Mèrit Civil. El 2007 és homenatjat per l’Institut Nacional de Meteorologia i l’Associació Meteorològica Espanyola. En el curs de l’acte rep la insígnia d’or de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM).
El gener del 2007, Creu Roja a les Balears el distingeix amb la medalla a la constància per la seva permanència com a soci de l’entitat durant més de 25 anys. Mor a Palma als 92 anys.
lunes, 16 de agosto de 2010
Assemblea de Creu Roja a les Balears (1893)
Junta directiva elegida per la Junta General del dia 9-XI-1893
Lloc: seu del Govern Civil
Manuel Villalonga Pérez, president
Maties Company Mas, vicepresident primer
Julià Berga, vicepresident segon
Pere Escafí, vicepresident tercer
Eugeni Losada Mulet, secretari
Santiago Villalonga Llabrés, vicesecretari primer
Antoni Bosch, vicesecretari segon
Juan A. Perelló, dipositari
Bartomeu Ramonell i Ramonell, inspector
Font: Joan Pou Muntaner, “Noticias y Relaciones Históricas de Mallorca”, pàg. 284-285
Lloc: seu del Govern Civil
Manuel Villalonga Pérez, president
Maties Company Mas, vicepresident primer
Julià Berga, vicepresident segon
Pere Escafí, vicepresident tercer
Eugeni Losada Mulet, secretari
Santiago Villalonga Llabrés, vicesecretari primer
Antoni Bosch, vicesecretari segon
Juan A. Perelló, dipositari
Bartomeu Ramonell i Ramonell, inspector
Font: Joan Pou Muntaner, “Noticias y Relaciones Históricas de Mallorca”, pàg. 284-285
Suscribirse a:
Entradas (Atom)