Pintor i dibuixant. En acabar el batxillerat (1879), ingressa a l’Escola de Llotja, on es alumne d’Antoni Caba, Claudi Lorenzale i d’altres mestres. Viatja a Madrid i Paris i guanya el Premi Fortuny, de l’Ajuntament de Barcelona, per ampliar estudis a Roma.
A l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 presenta l’obra “La Rendició de Girona el 1809” (1887, Museu d’Art Modern , Barcelona), que és guardonada amb una segona medalla. Tot seguit fa una estada de tres mesos a Tànger per inspirar-se en la lluminositat i l’exotisme del Marroc. Després viatja a Paris, on resideix durant una llarga temporada (1889-1903) i on es casa (1898) amb Berthe Vallier, amb la qual comparteix la resta de la seva vida. A Paris es relaciona amb el pintor Jean-Léon Gérôme (1824-1904), que esdevé un dels seus mestres de referència.
Treballa amb constància i sense concessions a la vida bohèmia, que no li agrada. Sent gran afecció pels paisatges mariners, la gent del mar i del camp, els espais assolellats amb intensitat. S’agrada d’analitzar la relació de la persona humana amb el medi: segadors, pageses, aiguaderes, pescadors, conradors, collidores, etc. Sent gran simpatia per tota casta d’animals domèstics, com ara mules, ases, vaques, gossos, etc. Li importa el dolor, la fatiga, la duresa del treball, que contempla amb realisme naturalista i sobrietat acadèmica. La temàtica que prefereix és costumista, adobada de realisme social, tipisme i de gust per la captació del moment fugisser i irrepetible. A més d’olis sobre tela, fa dibuix, gravat, pastel, aiguafort i aquarel·la. És un excel·lent retratista.
Exposa a Barcelona, Madrid, Paris, Roma, Palma, Buenos Aires, Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Nova York (1923) i altres localitats.
Hi ha obra seva al Museu de Cau Ferrat (Sitges), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Terrassa, Museu Municipal de Tossa, Ajuntament de Terrassa, Caixa de Balears “Sa Nostra”, Museu Barrau (Santa Eulàlia del Riu) i d’altres.
L’Obra Social de Caixa de Balears “Sa Nostra” li dedicà (1996-97) una exposició d’homenatge a Eivissa, que posteriorment mostrà al Centre de Cultura de Palma, i publicà un catàleg il•lustrat.
Descobrí Eivissa el 1912 i des d’aleshores hi passà temporades, fins que s’hi establí (1931) de manera permanent. Morí a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa) el 21 d’octubre de 1957, als 93 anys.
jueves, 30 de septiembre de 2010
lunes, 27 de septiembre de 2010
Mercè Riera Vicens
(Palma, 24 de novembre de 1939 – 23 d’octubre de 2009).
Soprano.
Es formà al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears i amplià coneixements amb el tenor Joan Nadal i el director d’orquestra Gerard Pérez Busquier.
Féu part de l’Orfeó Municipal de Palma i, posteriorment, de la Capella Mallorquina, de la qual va ser una de les veus principals. Amb la Capella Mallorquina actuà com a solista a nombroses ciutats espanyoles i a París, Roma, Londres, Viena, Lisboa, L’Haia, San Francisco, Los Ángeles, Nova York, Pequín i d’altres. Durant 30 anys (1969-98) cantà la Sibil•la a la Seu de Mallorca. Com a solista actuà diverses vegades a l’Auditòrium de Palma al costat de l’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Julio Ribelles i Luis Remartínez. Després de dirigir ocasionalment la Capella Mallorquina, passà a dirigir la Coral del Sagrat Cor de Palma i el Cor de Cambra Clàssic.
Casada amb Andreu Veny Vidal, varen tenir un fill i dues filles. Morí a Palma el 23 d’octubre de 2009, pocs dies abans de fer els 70 anys. El 16 de juny de 2010 a l’església de Sant Jaume de Palma, la Capella Mallorquina li dedicà un concert d’homenatge amb l’actuació de les sopranos solistes Cristina Van Roy i Catalina Borràs.
Soprano.
Es formà al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears i amplià coneixements amb el tenor Joan Nadal i el director d’orquestra Gerard Pérez Busquier.
Féu part de l’Orfeó Municipal de Palma i, posteriorment, de la Capella Mallorquina, de la qual va ser una de les veus principals. Amb la Capella Mallorquina actuà com a solista a nombroses ciutats espanyoles i a París, Roma, Londres, Viena, Lisboa, L’Haia, San Francisco, Los Ángeles, Nova York, Pequín i d’altres. Durant 30 anys (1969-98) cantà la Sibil•la a la Seu de Mallorca. Com a solista actuà diverses vegades a l’Auditòrium de Palma al costat de l’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Julio Ribelles i Luis Remartínez. Després de dirigir ocasionalment la Capella Mallorquina, passà a dirigir la Coral del Sagrat Cor de Palma i el Cor de Cambra Clàssic.
Casada amb Andreu Veny Vidal, varen tenir un fill i dues filles. Morí a Palma el 23 d’octubre de 2009, pocs dies abans de fer els 70 anys. El 16 de juny de 2010 a l’església de Sant Jaume de Palma, la Capella Mallorquina li dedicà un concert d’homenatge amb l’actuació de les sopranos solistes Cristina Van Roy i Catalina Borràs.
Inauguració del VIII Festival d'Orgue "Antoni Martorell"
Autoritats,
senyores i senyors,
amics i amigues,
Sota la direcció i l’impuls de l’Agrupació Artístico-cultural Mandrava, fundada a Inca el 9 de maig de 2003, amb motiu del 90è aniversari del P. Antoni Martorell, arriba avui la VIII edició del Festival Internacional d’Orgue “Antoni Martorell”.
L’esdeveniment compta amb el suport del Consell Insular de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i l’Ajuntament de Montuïri. També compta amb el suport dels Pares Franciscans de la TOR, que han cedit l’ús de l’orgue Grenzing-Jordi Bosch d’aquesta Basílica i l’orgue Grenzing de l’església de Sant Francesc d’Inca i l’ús dels dos temples. A més, compta amb el suport de quatre entitats privades: Ingrama, Sampol Electricitat, THB Hotels i Restaurant Miramar A tots ells vol fer arribar Mandrava el testimoni del més sincer agraïment.
El Festival es presenta dirigit en la part artística, com en anys anteriors, per l’organista Roberto Marini, profundament vinculat al Festival i a la figura senyera del P. Antoni Martorell, l’obra del qual ha contribuït a divulgar a Itàlia i arreu del món. En la part de les tasques d’organització i gestió, com en anys anteriors, ha estat dirigit per Pilar Rosselló Corró. Ambdós mereixen un elogi de reconeixement per la feina que han fet i per l’esforç que han esmerçat per tal de garantir la realització i la qualitat d’aquest VIII Festival.
Enguany el Festival s’emmarca en un context singular, marcat per un conjunt de fets rellevants. Ha fet un any que ens deixà físicament el P. Martorell. La seva absència s’ha fet sentir en els darrers mesos més del que un podia pensar i el buit que deixà s’ha constatat com és de gran i dolorós. D’altra part, fa uns mesos, amb motiu de la tradicional Festa de l’Estendard, l’Ajuntament de Palma va proclamar Antoni Martorell “Fill Adoptiu” de Ciutat, en un acte ple de significat, que li ret homenatge i distingeix la seva memòria com a persona, com a franciscà, com a músic i com a compositor. En els darrers mesos, l’escultor Damià Ramis Caubet ha enllestit la creació d’una esplèndida escultura de mig cos del Mestre Martorell, que es troba situada en els graons de la parròquia de Montuïri, de cara a l’Ajuntament. Feta en bronze, reuní una generació de montuïrers el dia de la seva inauguració, el passat 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu. L’escultura honora la memòria del Pare Martorell i enalteix la vila de Montuïri, lloc de naixença del Mestre.
El festival d’Orgue ofereix enguany cinc concerts en aquesta Basílica del Reial Convent de Sant Francesc, de Palma, i un concert a l’Església de Sant Francesc d’Inca. Hi intervenen quatre organistes solistes, de gran prestigi internacional, un duet d’organistes i un organista acompanyat de trompeta de sòlida carrera musical. Inaugura el Festival l’organista catalana Montserrat Torrent, ben coneguda a Mallorca. Va intervenir en l’edició VI del Festival amb un concert brillantíssim. Avui ens oferirà un programa en el qual excel·leix la interpretació de dues composicions del Mestre, titulades “Èxtasi” i “Llegenda”, dels manuals “The Zodiac” i “Ore Serene”. A més, ens ofereix tres corals de Bach, una xacona de Kasper i la sonata 132 de Josep Rheinberger.
El segon organista que intervé en el Festival és Jurgen Essl, d’Alemanya. Format a Paris i Viena, és del 2003 ençà professor de l’Escola de Música d’Stuttgart i, alhora, organista de la catedral d’Stuttgart. Ens oferirà un “Scherzo” del P. Martorell, la “Peça heroica” de César Frank i acabarà amb una improvisació sobre un tema que li serà donat en el seu moment.
Irena Chribkovà, professora d’orgue a Praga, inclou en el tercer concert l’ ”Obertura per a gran orgue”, que el Mestre Martorell va crear amb motiu de la inauguració el 2008 de la restauració de l’orgue d’aquesta Basílica.
El quart concert va a càrrec del duet d’organistes format per Kathinca i Stephan Frank, d’Àustria. Kathinca és titular com a organista i clavecista de la “Lower Bavarian Chamber Orchestra”. Stefan Frank es formà a la “University School of Music and Theater” de Munic, on es va titular amb la qualificació de “summa cum laude”. Actualment és professor d’orgue a Munic. Kathinca Frank interpretarà com a solista la tocata sobre el tema gregorià “Benedicamus Domino”, del volum "Tre tocate in re" per a orgue del P. Martorell. El duet Kathinca i Stephan Frank interpretarà la resta del programa, que inclou un “Adagio i fuga” per a duet d’orgue de Mozart i la “Doble fantasia” per a duet d’orgue de Jean Langlais.
El cinquè concert serà interpretat per Stefan Kagl, organista titular de la Catedral de Herford (Alemanya). Ens oferirà la celebrada “Tocata de la papallona” del Mestre Martorell, la “Choral” num. 3, de César Frnak, l’ària “Asturias” d’Albéniz i un “Preludi i fuga” de J. S. Bach.
El sisè concert es farà a Inca i anirà a càrrec de Bartomeu Manresa i Bernat Xamena, en un interessant duet d’orgue i trompeta. Bartomeu Manresa és professor de música del Col•legi de Sant Francesc d’Inca i organista titular de l’Església de Sant Francesc d’aquella localitat. Bernat Xamena és un reconegut virtuós de la trompeta.
Com hauran pogut observar, el Festival incorpora enguany obres del P. Martorell de diverses èpoques, la qual cosa ha de permetre acostar-nos al coneixement de la seva obra i a l’evolució que va experimentar el seu treball tot al llarg d’una dilatada carrera dedicada a la música amb fervor i intensitat.
La música en general, i la d’orgue en particular, eleva l’esperit de l’oient i hi provoca emoció i gaudi estètic, els sentiments més nobles de l’esperit humà. Desitgem que el VIII Festival d’Orgue i el concert d’avui, serveixin a aquest digne fi i siguin del seu gust.
Gràcies.
M.A.
Basílica de Sant Francesc
27 de setembre de 2010
Palma
senyores i senyors,
amics i amigues,
Sota la direcció i l’impuls de l’Agrupació Artístico-cultural Mandrava, fundada a Inca el 9 de maig de 2003, amb motiu del 90è aniversari del P. Antoni Martorell, arriba avui la VIII edició del Festival Internacional d’Orgue “Antoni Martorell”.
L’esdeveniment compta amb el suport del Consell Insular de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i l’Ajuntament de Montuïri. També compta amb el suport dels Pares Franciscans de la TOR, que han cedit l’ús de l’orgue Grenzing-Jordi Bosch d’aquesta Basílica i l’orgue Grenzing de l’església de Sant Francesc d’Inca i l’ús dels dos temples. A més, compta amb el suport de quatre entitats privades: Ingrama, Sampol Electricitat, THB Hotels i Restaurant Miramar A tots ells vol fer arribar Mandrava el testimoni del més sincer agraïment.
El Festival es presenta dirigit en la part artística, com en anys anteriors, per l’organista Roberto Marini, profundament vinculat al Festival i a la figura senyera del P. Antoni Martorell, l’obra del qual ha contribuït a divulgar a Itàlia i arreu del món. En la part de les tasques d’organització i gestió, com en anys anteriors, ha estat dirigit per Pilar Rosselló Corró. Ambdós mereixen un elogi de reconeixement per la feina que han fet i per l’esforç que han esmerçat per tal de garantir la realització i la qualitat d’aquest VIII Festival.
Enguany el Festival s’emmarca en un context singular, marcat per un conjunt de fets rellevants. Ha fet un any que ens deixà físicament el P. Martorell. La seva absència s’ha fet sentir en els darrers mesos més del que un podia pensar i el buit que deixà s’ha constatat com és de gran i dolorós. D’altra part, fa uns mesos, amb motiu de la tradicional Festa de l’Estendard, l’Ajuntament de Palma va proclamar Antoni Martorell “Fill Adoptiu” de Ciutat, en un acte ple de significat, que li ret homenatge i distingeix la seva memòria com a persona, com a franciscà, com a músic i com a compositor. En els darrers mesos, l’escultor Damià Ramis Caubet ha enllestit la creació d’una esplèndida escultura de mig cos del Mestre Martorell, que es troba situada en els graons de la parròquia de Montuïri, de cara a l’Ajuntament. Feta en bronze, reuní una generació de montuïrers el dia de la seva inauguració, el passat 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu. L’escultura honora la memòria del Pare Martorell i enalteix la vila de Montuïri, lloc de naixença del Mestre.
El festival d’Orgue ofereix enguany cinc concerts en aquesta Basílica del Reial Convent de Sant Francesc, de Palma, i un concert a l’Església de Sant Francesc d’Inca. Hi intervenen quatre organistes solistes, de gran prestigi internacional, un duet d’organistes i un organista acompanyat de trompeta de sòlida carrera musical. Inaugura el Festival l’organista catalana Montserrat Torrent, ben coneguda a Mallorca. Va intervenir en l’edició VI del Festival amb un concert brillantíssim. Avui ens oferirà un programa en el qual excel·leix la interpretació de dues composicions del Mestre, titulades “Èxtasi” i “Llegenda”, dels manuals “The Zodiac” i “Ore Serene”. A més, ens ofereix tres corals de Bach, una xacona de Kasper i la sonata 132 de Josep Rheinberger.
El segon organista que intervé en el Festival és Jurgen Essl, d’Alemanya. Format a Paris i Viena, és del 2003 ençà professor de l’Escola de Música d’Stuttgart i, alhora, organista de la catedral d’Stuttgart. Ens oferirà un “Scherzo” del P. Martorell, la “Peça heroica” de César Frank i acabarà amb una improvisació sobre un tema que li serà donat en el seu moment.
Irena Chribkovà, professora d’orgue a Praga, inclou en el tercer concert l’ ”Obertura per a gran orgue”, que el Mestre Martorell va crear amb motiu de la inauguració el 2008 de la restauració de l’orgue d’aquesta Basílica.
El quart concert va a càrrec del duet d’organistes format per Kathinca i Stephan Frank, d’Àustria. Kathinca és titular com a organista i clavecista de la “Lower Bavarian Chamber Orchestra”. Stefan Frank es formà a la “University School of Music and Theater” de Munic, on es va titular amb la qualificació de “summa cum laude”. Actualment és professor d’orgue a Munic. Kathinca Frank interpretarà com a solista la tocata sobre el tema gregorià “Benedicamus Domino”, del volum "Tre tocate in re" per a orgue del P. Martorell. El duet Kathinca i Stephan Frank interpretarà la resta del programa, que inclou un “Adagio i fuga” per a duet d’orgue de Mozart i la “Doble fantasia” per a duet d’orgue de Jean Langlais.
El cinquè concert serà interpretat per Stefan Kagl, organista titular de la Catedral de Herford (Alemanya). Ens oferirà la celebrada “Tocata de la papallona” del Mestre Martorell, la “Choral” num. 3, de César Frnak, l’ària “Asturias” d’Albéniz i un “Preludi i fuga” de J. S. Bach.
El sisè concert es farà a Inca i anirà a càrrec de Bartomeu Manresa i Bernat Xamena, en un interessant duet d’orgue i trompeta. Bartomeu Manresa és professor de música del Col•legi de Sant Francesc d’Inca i organista titular de l’Església de Sant Francesc d’aquella localitat. Bernat Xamena és un reconegut virtuós de la trompeta.
Com hauran pogut observar, el Festival incorpora enguany obres del P. Martorell de diverses èpoques, la qual cosa ha de permetre acostar-nos al coneixement de la seva obra i a l’evolució que va experimentar el seu treball tot al llarg d’una dilatada carrera dedicada a la música amb fervor i intensitat.
La música en general, i la d’orgue en particular, eleva l’esperit de l’oient i hi provoca emoció i gaudi estètic, els sentiments més nobles de l’esperit humà. Desitgem que el VIII Festival d’Orgue i el concert d’avui, serveixin a aquest digne fi i siguin del seu gust.
Gràcies.
M.A.
Basílica de Sant Francesc
27 de setembre de 2010
Palma
jueves, 23 de septiembre de 2010
Ricard Anckermann Riera (Palma 1842-1907)
Pintor, professor de dibuix i pintura i soci de la Creu Roja.
Nat el 19 de desembre de 1842, estudia dibuix i modelat a l’Escola de Belles Arts, de Palma, i pintura al taller de Faust Morell Orlandis. Amplia coneixements a Paris i Londres (1869-71).
Per oposició guanya (1871) la càtedra de dibuix del natural i d’anatomia pictòrica de l’Escola de Belles Arts de Palma, de la qual esdevé director (1879-1907). Va ser el pintor de més prestigi i relleu del seu temps a Mallorca, la qual cosa implicà que s’encarregués de la realització d’obres d’envergadura com les pintures del saló de música del Palau del Rei Sanxo (1872), de Valldemossa, les pintures i la decoració del saló de ball del Cercle Mallorquí (1884)(actualment sala de l’hemicicle del Parlament de les Illes Balears) i les pintures murals (1900-04) del menjador del Castell de Son Vida (actualment Hotel Son Vida).
Dins el corrent eclecticista, féu una producció variada, atractiva i sòlida. Entre els quadres que pintà destaquen “Mercuri contemporani” (1876), “Assalt a l’harem” (1877), “Arribada de Carles V a Palma” (1879), “El davallament de la Creu” (1886) (la Seu), “Entrada a la Zuda” (1898) (Parlament) i “El Molinar” (1906). També féu escultura, aquarel•la i gravat. Pintà temes mitològics, històrics, composicions de figura, retrats i paisatges. Com a melòman que era, s’agradà de tocar el violoncel i composar música. Escriví alguns assatjos, que es mantenen inèdits. Amb la col·laboració d'Emili Pou Bonet, fundà (1876) i impulsà l'activitat expositiva de l'associació "Foment de la Pintura i l'Escultura".
De jove milità en el Partit Democràtic, en les llistes electorals del qual concorregué a les eleccions de 1868 a l’Ajuntament de Palma. Va ser elegit regidor, però uns mesos després dimití del càrrec (1869) i abandonà la política.
A principi de 1904 es va donar d’alta com a soci de Creu Roja. Ho va fer amb una quota que duplicava l’habitual d’aquell temps. El fet va servir perquè la Junta directiva gestionés l’augment de les quotes socials, insuficients per atendre les despeses corrents de l’associació.
Nét de Georg Karl Angermann, alemany de Leipzig, mestre armer del Regiment suís amb base a Mallorca, es casà (1873) amb Concepció Ribas Oliver i tingué tres filles (Margalida, Concepció i Emília) i un fill (Jordi). Morí a casa seva el 7 de març de 1907, als 64 anys. Un carrer de Palma duu el seu nom. El seu fill, Jordi Anckermann Ribas, es donà d’alta com a soci de Creu Roja el novembre de 1932.
Ricard Anckermann Riera, "Gent a la platja" (Es Molinar), oli/tela
Nat el 19 de desembre de 1842, estudia dibuix i modelat a l’Escola de Belles Arts, de Palma, i pintura al taller de Faust Morell Orlandis. Amplia coneixements a Paris i Londres (1869-71).
Per oposició guanya (1871) la càtedra de dibuix del natural i d’anatomia pictòrica de l’Escola de Belles Arts de Palma, de la qual esdevé director (1879-1907). Va ser el pintor de més prestigi i relleu del seu temps a Mallorca, la qual cosa implicà que s’encarregués de la realització d’obres d’envergadura com les pintures del saló de música del Palau del Rei Sanxo (1872), de Valldemossa, les pintures i la decoració del saló de ball del Cercle Mallorquí (1884)(actualment sala de l’hemicicle del Parlament de les Illes Balears) i les pintures murals (1900-04) del menjador del Castell de Son Vida (actualment Hotel Son Vida).
Dins el corrent eclecticista, féu una producció variada, atractiva i sòlida. Entre els quadres que pintà destaquen “Mercuri contemporani” (1876), “Assalt a l’harem” (1877), “Arribada de Carles V a Palma” (1879), “El davallament de la Creu” (1886) (la Seu), “Entrada a la Zuda” (1898) (Parlament) i “El Molinar” (1906). També féu escultura, aquarel•la i gravat. Pintà temes mitològics, històrics, composicions de figura, retrats i paisatges. Com a melòman que era, s’agradà de tocar el violoncel i composar música. Escriví alguns assatjos, que es mantenen inèdits. Amb la col·laboració d'Emili Pou Bonet, fundà (1876) i impulsà l'activitat expositiva de l'associació "Foment de la Pintura i l'Escultura".
De jove milità en el Partit Democràtic, en les llistes electorals del qual concorregué a les eleccions de 1868 a l’Ajuntament de Palma. Va ser elegit regidor, però uns mesos després dimití del càrrec (1869) i abandonà la política.
A principi de 1904 es va donar d’alta com a soci de Creu Roja. Ho va fer amb una quota que duplicava l’habitual d’aquell temps. El fet va servir perquè la Junta directiva gestionés l’augment de les quotes socials, insuficients per atendre les despeses corrents de l’associació.
Nét de Georg Karl Angermann, alemany de Leipzig, mestre armer del Regiment suís amb base a Mallorca, es casà (1873) amb Concepció Ribas Oliver i tingué tres filles (Margalida, Concepció i Emília) i un fill (Jordi). Morí a casa seva el 7 de març de 1907, als 64 anys. Un carrer de Palma duu el seu nom. El seu fill, Jordi Anckermann Ribas, es donà d’alta com a soci de Creu Roja el novembre de 1932.
Ricard Anckermann Riera, "Gent a la platja" (Es Molinar), oli/tela
domingo, 19 de septiembre de 2010
Francesc de Sales Aguiló Pinya (Palma 1888-1965 c.)
Metge i voluntari de Creu Roja.
Fill del metge Marià Aguiló Cortès (1852-1924) i Francisca Pinya Aguiló, estudià el batxillerat (1897-1904) a Palma i féu la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1911). El pintor Antoni Fuster Fortesa li féu (1893) un retrat a l’oli sobre tela (47x33 cm.).
Col·laborador de Creu Roja (1912-36), prestà serveis al dispensari i consultori que l’entitat tenia a La Rambla. Ha estat un dels metges més actius i de trajectòria més perllongada (24 anys) com a voluntari de Creu Roja. Es conta que el seu company Gaspar Reynés sovint li havia de donar una mà en la feina del dispensari a causa de la lentitud amb la qual atenia les ferides i els traumatismes com a conseqüència dels problemes de visió que l’afectaven. Va rebre (1920) la medalla de plata de Creu Roja en prova de reconeixement i agraïment pels serveis prestats en el dispensari de l’entitat a persones sense recursos. A més, com a voluntari de l’entitat, va fer part (1935-36) de la Junta directiva de la Comissió provincial de les Balears. Tingué (1928) la consulta professional al carrer Vicenç Mut, núm. 8, de Palma.
El 1930 s’adherí al Centre Autonomista. Conservador i catòlic, el 1932 participà amb altres metges en la creació de l’Associació dels sants metges Cosme i Damià, germandat confessional de caràcter mèdic i farmacèutic, que tingué la seu al carrer de l’Almudaina, de Palma, i de la qual va ser president. Els seus pares eren propietaris de Son Serra (Bunyola) i Vila Pinya (Son Serra, Palma).
Va mantenir gran amistat amb els metges Gaspar Reynés Font (Palma 1884–1964) i Miquel Sureda i Blanes (Artà 1885 – Palma 1957). Signà (1939) el document “Resposta dels Mallorquins al Missatge del Catalans”. Després del cop d’estat, va signar el document col·lectiu del 17-IX-1936. Casat amb Glòria Mercader Ubierna, varen ser pares de Francisca i Marià. El seu fill, Marià Aguiló Mercader, prestà serveis d’urgències a l’Hospital de Creu Roja. Sa filla Francisca es va casar amb Bartomeu Tous.
Fill del metge Marià Aguiló Cortès (1852-1924) i Francisca Pinya Aguiló, estudià el batxillerat (1897-1904) a Palma i féu la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1911). El pintor Antoni Fuster Fortesa li féu (1893) un retrat a l’oli sobre tela (47x33 cm.).
Col·laborador de Creu Roja (1912-36), prestà serveis al dispensari i consultori que l’entitat tenia a La Rambla. Ha estat un dels metges més actius i de trajectòria més perllongada (24 anys) com a voluntari de Creu Roja. Es conta que el seu company Gaspar Reynés sovint li havia de donar una mà en la feina del dispensari a causa de la lentitud amb la qual atenia les ferides i els traumatismes com a conseqüència dels problemes de visió que l’afectaven. Va rebre (1920) la medalla de plata de Creu Roja en prova de reconeixement i agraïment pels serveis prestats en el dispensari de l’entitat a persones sense recursos. A més, com a voluntari de l’entitat, va fer part (1935-36) de la Junta directiva de la Comissió provincial de les Balears. Tingué (1928) la consulta professional al carrer Vicenç Mut, núm. 8, de Palma.
El 1930 s’adherí al Centre Autonomista. Conservador i catòlic, el 1932 participà amb altres metges en la creació de l’Associació dels sants metges Cosme i Damià, germandat confessional de caràcter mèdic i farmacèutic, que tingué la seu al carrer de l’Almudaina, de Palma, i de la qual va ser president. Els seus pares eren propietaris de Son Serra (Bunyola) i Vila Pinya (Son Serra, Palma).
Va mantenir gran amistat amb els metges Gaspar Reynés Font (Palma 1884–1964) i Miquel Sureda i Blanes (Artà 1885 – Palma 1957). Signà (1939) el document “Resposta dels Mallorquins al Missatge del Catalans”. Després del cop d’estat, va signar el document col·lectiu del 17-IX-1936. Casat amb Glòria Mercader Ubierna, varen ser pares de Francisca i Marià. El seu fill, Marià Aguiló Mercader, prestà serveis d’urgències a l’Hospital de Creu Roja. Sa filla Francisca es va casar amb Bartomeu Tous.
sábado, 11 de septiembre de 2010
Casimir Martínez Tarrassó (Sarrià 1898 - Barcelona 1980)
Neix a Sarrià (Barcelona) el 4 d’abril de 1898. És fill de Francesc Martínez Juárez i de Maria Teresa Tarrassó Benet. La data de naixement indicada és la que consta en el Registre Civil. D’acord amb els llibres sacramentals de la parròquia de Sant Vicenç, de Sarrià, va ser batiat el 17 d’abril de 1898 (Cf. Martínez-Massegosa (2007), pàg. 6).
No s'ha pogut documentar el seu pas com a estudiant per la Llotja (Barcelona). El cert és que treballa durant molt de temps en el taller del pintor Nicolau Raurich i Petre (1871-1945) com a aprenent. És el tercer de tres germans. La més gran és Aurèlia, nada el 1891, i el segon és Joan Josep, nat el 1895. El pintor afirmava amb reiteració que era nat el 1900, fet que ha estat causa d’alguns errors i confusions. Comença a pintar de molt jove i fa la primera exposició a les Galeries Laietanes (Barcelona) el 1928. A la biografia de Martínez-Masegosa (2007) se relacionen unes 40 exposicions individuals.
Casat amb Ramona Planas i Castells (1931), tenen un fill, Miquel Àngel. Després d’enviudar (1963), se casa en segones núpcies amb Mercè Rovira i Cuixart, professora de piano. Resident a Sarrià, a partir de 1940 té un habitatge amb estudi al carrer Calatrava, núm. 1, de Palma. En posar-se malalt (1979) se trasllada a Badalona.
Mor a la Clínica Corachán a causa d'un infart coronari el dia 1 d’abril de 1980, tres dies abans de fer els 82 anys. La data de defunció consta a la certificació lliurada pel doctor Jordi Trias de Bes i a la nota necrològica publicada a la premsa. El dia 2 d'abril té lloc la missa funeral a la parròquia de Santa Maria (Badalona). Descansa en el cementiri de Sant Pere (Badalona).
Hi ha obra seva en el Parlament de les Illes Balears, Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, Museu Municipal de Pollença, Museu de Badalona, Club Pollença , La Salle (Bonanova, Barcelona) i a altres institucions i col·leccions.
Li dediquen una entrada la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears, el Diccionari Ràfols, l'Enciclopèdia Catalana i l'Enciclopèdia.cat. El 1980 es fa una mostra retrospectiva de la seva pintura a la Galeria Nou-cents (Barcelona). El Govern de les Illes Balears li dedica (1991) una exposició antològica a Sa Llonja (Palma) i edita un acurat catàleg il·lustrat. L’Ajuntament de Santanyí amb motiu de les festes de Sant Agustí del 2005 munta una exposició d’homenatge a la Casa Municipal de Cultura. L'Ajuntament de Binissalem i el Consell Insular de Mallorca li dediquen una exposició d'homenatge a Can Gelabert (Centre de cultura) el 2006. L'agost del 2012 té lloc al Castell de Benedormiens (Castell d'Aro, Girona) una exposició retrospectiva de més de 60 obres.
Bibliografia
Miquel Àngel MARTÍNEZ PLANAS i J. Josep MASEGOSA CUARTERO, "Tarrassó", 80 pàg., Plecs d'Art S.L., Barcelona 2007
AJUNTAMENT DE SANTANYÍ, "Tarrassó i Santanyí", Catàleg-fullet, 42 pàg., Exposició Festes de Sant Jaume 2005, Ajuntament de Santanyí i Govern de les Illes Balears, Palma 2005
Andreu PONS FULLANA, "Tarrassó i Santanyí", Ajuntament de Santanyí (2005), pàg. 8-10
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L'ESCULTURA A LES BALEARS, 1996, 4, 261-269
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 1993, 10, 293
CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS del Govern Balear, "Tarrassó", Catàleg-llibre, Exposició a sa Llonja (Palma), abril 1991, Palma 1991
Maria José COROMINAS MADURELL, "Casimir Martínez Tarrassó", Conselleria de Cultura (1991), pàg. s/n
Miquel PONS BONET, "Imatge de Tarrassó amb Cala Figuera al fons", Conselleria de Cultura (1991), pàg. s/n
AUTORS DIVERSOS, "Tarrassó", catàleg de l'exposició de 1978 al Cercle de Belles Arts (Casal Balaguer), Palma
AUTORS DIVERSOS, "Tarrassó", catàleg de l'exposició de 1974 al Cercle de Belles Arts (Casal Balaguer), Palma
Damia PONS i Damià FERRÀ-PONS, "Conversa amb Tarrassó", 'Lluc', desembre 1971, Palma
Manuel ROBERT, "Tarrassó", Correo de las Artes, mayo 1959
José CAMÓN AZNAR, "Los pintores Tarrassó i Vilanosa en el Círculo de Bellas Artes", ABC, 11-V-1950
Antoni VIDAL ISERN, "Las cuevas de Campanet", La Vanguardia, 14-XI-1948
Premis i guardons
1957 Premi extraordinari, II Concurs Exposició de pintura i dibuix, Casino Recreatiu i Instructiu d'Amposta (Tarragona)
1962 Premi Pollença, I Certamen Internacional de Pintura, Pollença (Mallorca)
1965 Primera medalla de pintura, XXIV Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1967 Primera medalla de pintura, XXVI Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1970 Medalla d'honor, XXIX Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1970 Premi de pintura tema "Floristeria i jardineria", Concurs Nacional de Pintura "Pobles i paisatges de
Catalunya"
1972 Premi Santiago Rusiñol, Concurs Nacional de Pintura "Pobles i paisatges de Catalunya"
1973 Primera medalla de pintura i primera medalla de dibuix, XXXII Saló de tardor, Cercle de Belles Arts,
Palma
Exposicions individuals
1928 Galeries Laietanes, Barcelona
1933 Galeria Athenea, Figueres, Girona
1935 Sala Gaspar, Olot, Girona
1935 Sala Gaspar, Barcelona
1936 Casino Menestral Figuerenc, Figueres, Girona
1940 Galeries Augusta "Les Guilleries", Barcelona
1941 Galeries Augusta, Barcelona
1942 Círculo de Bellas Artes, Madrid
1942 Galeries Augusta, Barcelona
1943 La Casa del libro, Barcelona
1944 Galeries Augusta, Barcelona
1944 Galeries Laietanes, "Homenatge a la mare", Barcelona
1945 Sala Rovira, Barcelona
1945 Galeries Augusta, "La Costa Brava", Barcelona
1946 Galeries Costa, Palma
1947 Sala municipal d'exposicions, Santanyí, Mallorca
1948 Galeries Costa, "Coves de Campanet", Palma
1948 Paranimf, Front de Joventuts, "Simfonies", Palma
1949 Galeries Lars, Barcelona
1950 Sala Barcino, Barcelona
1950 Sala municipal d'exposicions, Llucmajor, Mallorca
1950 Galeries Lars, Barcelona
1950 Círculo de Bellas Artes, Madrid
1951 Galeries Cristina, "Obra 1920-30", Barcelona
1952 Grifé y Escoda, Barcelona
1953 Sala de exposiciones Alonso, Bilbao
1953 Grifé y Escoda, Barcelona
1953 Sala Vaireda, Barcelona
1953 Sala Loscertales, Barcelona
1956 Sala Grifé y Escoda, "Les gabarres", Barcelona
1958 Sala Loscertales, Barcelona
1961 Galeries Costa, Palma
1961 Sala de cultura de "la Caixa", Felanitx
1963 Club Pollença, Pollença, Mallorca
1965 Sala municipal d'exposicions, Llucmajor, Mallorca
1970 Galeria Mundi Art, Barcelona
1971 Galeries Costa, dibuixos, Palma
1971 Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, Palma
1972 Galeria Mundi Art, Barcelona
1974 Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, "Creacions sensitives", Palma
1974 Galeria Mundi Art, Barcelona
1978 Galeria Bearn, Palma
1978 Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, "Creacions sensitives II", Palma
1980 Galeria Nou-cents, inauguració 10-IV-1980, Barcelona
-------
Font: Martínez i Masegosa, 79
Josep M. Pardo, "Enciclopèdia de la Pintura...", 291-296
tarrasso.wordpress.com
Exposicions col·lectives
Relació parcial
1926 Exposició alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis, Oficis artístics i Belles
Arts, Galeries Laietanes, Barcelona
1928 VII Salón de Otoño, Asociación de Pintores y Escultores, Madrid
1929 Palau de Congressos, Barcelona
1929 Palau Nacional, Barcelona
1929 Exposición Asociación de Pintores y Escultores, Sociedad de Amigos
del Arte, Madrid
1930 Centre excursionista Els Blaus, Sarrià, Barcelona
1930 Galeries Laietanes, Barcelona
1931 Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, exposició conjunta amb l'esposa
1932 Palau Nacional, Barcelona
1933 Palau de Projeccions, Barcelona
1933 Saló de primavera, Barcelona
1934 Exposició Nacional de Belles Arts
1934 Palau de Projeccions, Barcelona
1935 Saló d'Art Modern, Barcelona
1936 Palau de la metal·lúrgia, Barcelona
1938 Casal de cultura, Barcelona
1941 Exposició Cavallers de l'Art, Casa del Greco, Barcelona
1942 Exposició Nacional de Belles Arts
1943 Exposició Nacional de Belles Arts
1944 Exposició Nacional de Belles Arts
1945 Exposicions de flors i natures mortes, Museu Nacional d'Art Modern
1945 Exposició Nacional de Belles Arts
1950 Exposició Nacional de Belles Arts
1953 XII Exposició de Belles Arts, Badalona
1954 XIII Exposició de Belles Arts, Badalona
1955 XIV Exposició de Belles Arts, Badalona
1956 XV Exposició de Belles Arts, Badalona
1957 XVI Exposició de Belles Arts, Badalona
1958 XVII Exposició de Belles Arts, Badalona
1960 XVIII Exposició de Belles Arts, Badalona
1962 Exposició Nacional de Belles Arts
1963 XXI Exposició de Belles Arts, Badalona
1966 Gran Premi de Pintura de Port Vendrés (un dels artistes convidats)
1967 Biennal d'art de Barcelona
1967 Mallorca vista pels pintors, Delegació d'Educació i Descans, Palma
1978 Pintors reconeguts a Mallorca, Galeria Bearn, Palma
 |
| Casimir Martínez Tarrassó, 1955 c. |
No s'ha pogut documentar el seu pas com a estudiant per la Llotja (Barcelona). El cert és que treballa durant molt de temps en el taller del pintor Nicolau Raurich i Petre (1871-1945) com a aprenent. És el tercer de tres germans. La més gran és Aurèlia, nada el 1891, i el segon és Joan Josep, nat el 1895. El pintor afirmava amb reiteració que era nat el 1900, fet que ha estat causa d’alguns errors i confusions. Comença a pintar de molt jove i fa la primera exposició a les Galeries Laietanes (Barcelona) el 1928. A la biografia de Martínez-Masegosa (2007) se relacionen unes 40 exposicions individuals.
Casat amb Ramona Planas i Castells (1931), tenen un fill, Miquel Àngel. Després d’enviudar (1963), se casa en segones núpcies amb Mercè Rovira i Cuixart, professora de piano. Resident a Sarrià, a partir de 1940 té un habitatge amb estudi al carrer Calatrava, núm. 1, de Palma. En posar-se malalt (1979) se trasllada a Badalona.
Mor a la Clínica Corachán a causa d'un infart coronari el dia 1 d’abril de 1980, tres dies abans de fer els 82 anys. La data de defunció consta a la certificació lliurada pel doctor Jordi Trias de Bes i a la nota necrològica publicada a la premsa. El dia 2 d'abril té lloc la missa funeral a la parròquia de Santa Maria (Badalona). Descansa en el cementiri de Sant Pere (Badalona).
Hi ha obra seva en el Parlament de les Illes Balears, Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, Museu Municipal de Pollença, Museu de Badalona, Club Pollença , La Salle (Bonanova, Barcelona) i a altres institucions i col·leccions.
Li dediquen una entrada la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears, el Diccionari Ràfols, l'Enciclopèdia Catalana i l'Enciclopèdia.cat. El 1980 es fa una mostra retrospectiva de la seva pintura a la Galeria Nou-cents (Barcelona). El Govern de les Illes Balears li dedica (1991) una exposició antològica a Sa Llonja (Palma) i edita un acurat catàleg il·lustrat. L’Ajuntament de Santanyí amb motiu de les festes de Sant Agustí del 2005 munta una exposició d’homenatge a la Casa Municipal de Cultura. L'Ajuntament de Binissalem i el Consell Insular de Mallorca li dediquen una exposició d'homenatge a Can Gelabert (Centre de cultura) el 2006. L'agost del 2012 té lloc al Castell de Benedormiens (Castell d'Aro, Girona) una exposició retrospectiva de més de 60 obres.
Bibliografia
Miquel Àngel MARTÍNEZ PLANAS i J. Josep MASEGOSA CUARTERO, "Tarrassó", 80 pàg., Plecs d'Art S.L., Barcelona 2007
AJUNTAMENT DE SANTANYÍ, "Tarrassó i Santanyí", Catàleg-fullet, 42 pàg., Exposició Festes de Sant Jaume 2005, Ajuntament de Santanyí i Govern de les Illes Balears, Palma 2005
Andreu PONS FULLANA, "Tarrassó i Santanyí", Ajuntament de Santanyí (2005), pàg. 8-10
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L'ESCULTURA A LES BALEARS, 1996, 4, 261-269
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 1993, 10, 293
Maria José COROMINAS MADURELL, "Casimir Martínez Tarrassó", Conselleria de Cultura (1991), pàg. s/n
Miquel PONS BONET, "Imatge de Tarrassó amb Cala Figuera al fons", Conselleria de Cultura (1991), pàg. s/n
AUTORS DIVERSOS, "Tarrassó", catàleg de l'exposició de 1978 al Cercle de Belles Arts (Casal Balaguer), Palma
AUTORS DIVERSOS, "Tarrassó", catàleg de l'exposició de 1974 al Cercle de Belles Arts (Casal Balaguer), Palma
Damia PONS i Damià FERRÀ-PONS, "Conversa amb Tarrassó", 'Lluc', desembre 1971, Palma
Manuel ROBERT, "Tarrassó", Correo de las Artes, mayo 1959
José CAMÓN AZNAR, "Los pintores Tarrassó i Vilanosa en el Círculo de Bellas Artes", ABC, 11-V-1950
Antoni VIDAL ISERN, "Las cuevas de Campanet", La Vanguardia, 14-XI-1948
Premis i guardons
1957 Premi extraordinari, II Concurs Exposició de pintura i dibuix, Casino Recreatiu i Instructiu d'Amposta (Tarragona)
1962 Premi Pollença, I Certamen Internacional de Pintura, Pollença (Mallorca)
1965 Primera medalla de pintura, XXIV Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1967 Primera medalla de pintura, XXVI Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1970 Medalla d'honor, XXIX Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1970 Premi de pintura tema "Floristeria i jardineria", Concurs Nacional de Pintura "Pobles i paisatges de
Catalunya"
1972 Premi Santiago Rusiñol, Concurs Nacional de Pintura "Pobles i paisatges de Catalunya"
1973 Primera medalla de pintura i primera medalla de dibuix, XXXII Saló de tardor, Cercle de Belles Arts,
Palma
+La+Cala.jpg) |
| Casimir Tarrassó, Cala Figuera, oli/tela, Parlament de les Illes Balears, 1949 c. |
Exposicions individuals
1928 Galeries Laietanes, Barcelona
1933 Galeria Athenea, Figueres, Girona
1935 Sala Gaspar, Olot, Girona
1935 Sala Gaspar, Barcelona
1936 Casino Menestral Figuerenc, Figueres, Girona
1940 Galeries Augusta "Les Guilleries", Barcelona
1941 Galeries Augusta, Barcelona
1942 Círculo de Bellas Artes, Madrid
1942 Galeries Augusta, Barcelona
1943 La Casa del libro, Barcelona
1944 Galeries Augusta, Barcelona
1944 Galeries Laietanes, "Homenatge a la mare", Barcelona
1945 Sala Rovira, Barcelona
1945 Galeries Augusta, "La Costa Brava", Barcelona
1946 Galeries Costa, Palma
1947 Sala municipal d'exposicions, Santanyí, Mallorca
1948 Galeries Costa, "Coves de Campanet", Palma
1948 Paranimf, Front de Joventuts, "Simfonies", Palma
1949 Galeries Lars, Barcelona
1950 Sala Barcino, Barcelona
1950 Sala municipal d'exposicions, Llucmajor, Mallorca
1950 Galeries Lars, Barcelona
1950 Círculo de Bellas Artes, Madrid
1951 Galeries Cristina, "Obra 1920-30", Barcelona
1952 Grifé y Escoda, Barcelona
1953 Sala de exposiciones Alonso, Bilbao
1953 Grifé y Escoda, Barcelona
1953 Sala Vaireda, Barcelona
1953 Sala Loscertales, Barcelona
1956 Sala Grifé y Escoda, "Les gabarres", Barcelona
1958 Sala Loscertales, Barcelona
1961 Galeries Costa, Palma
1961 Sala de cultura de "la Caixa", Felanitx
1963 Club Pollença, Pollença, Mallorca
1965 Sala municipal d'exposicions, Llucmajor, Mallorca
1970 Galeria Mundi Art, Barcelona
1971 Galeries Costa, dibuixos, Palma
1971 Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, Palma
1972 Galeria Mundi Art, Barcelona
1974 Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, "Creacions sensitives", Palma
1974 Galeria Mundi Art, Barcelona
1978 Galeria Bearn, Palma
1978 Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, "Creacions sensitives II", Palma
1980 Galeria Nou-cents, inauguració 10-IV-1980, Barcelona
-------
Font: Martínez i Masegosa, 79
Josep M. Pardo, "Enciclopèdia de la Pintura...", 291-296
tarrasso.wordpress.com
Exposicions col·lectives
Relació parcial
1926 Exposició alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis, Oficis artístics i Belles
Arts, Galeries Laietanes, Barcelona
1928 VII Salón de Otoño, Asociación de Pintores y Escultores, Madrid
1929 Palau de Congressos, Barcelona
1929 Palau Nacional, Barcelona
1929 Exposición Asociación de Pintores y Escultores, Sociedad de Amigos
del Arte, Madrid
1930 Centre excursionista Els Blaus, Sarrià, Barcelona
1930 Galeries Laietanes, Barcelona
1931 Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, exposició conjunta amb l'esposa
1932 Palau Nacional, Barcelona
1933 Palau de Projeccions, Barcelona
1933 Saló de primavera, Barcelona
1934 Exposició Nacional de Belles Arts
1934 Palau de Projeccions, Barcelona
1935 Saló d'Art Modern, Barcelona
1936 Palau de la metal·lúrgia, Barcelona
1938 Casal de cultura, Barcelona
1941 Exposició Cavallers de l'Art, Casa del Greco, Barcelona
1942 Exposició Nacional de Belles Arts
1943 Exposició Nacional de Belles Arts
1944 Exposició Nacional de Belles Arts
1945 Exposicions de flors i natures mortes, Museu Nacional d'Art Modern
1945 Exposició Nacional de Belles Arts
1950 Exposició Nacional de Belles Arts
1953 XII Exposició de Belles Arts, Badalona
1954 XIII Exposició de Belles Arts, Badalona
1955 XIV Exposició de Belles Arts, Badalona
1956 XV Exposició de Belles Arts, Badalona
1957 XVI Exposició de Belles Arts, Badalona
1958 XVII Exposició de Belles Arts, Badalona
1960 XVIII Exposició de Belles Arts, Badalona
1962 Exposició Nacional de Belles Arts
1963 XXI Exposició de Belles Arts, Badalona
1966 Gran Premi de Pintura de Port Vendrés (un dels artistes convidats)
1967 Biennal d'art de Barcelona
1967 Mallorca vista pels pintors, Delegació d'Educació i Descans, Palma
1978 Pintors reconeguts a Mallorca, Galeria Bearn, Palma
Gaspar Terrassa Mas (Palma, 1840 - 27 de maig de 1910)
Pintor. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Palma i a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Participa en mostres col·lectives, com l’exposició inaugural del Foment de la Pintura i Escultura (1876), l’Exposició Universal de Paris (1879), la primera exposició d’aquarel·les, dibuixos, pintures a l’oli i escultures del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona (1885), la II Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1894), l’Exposició Balear de Sóller (1897), la IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1898), l’exposició inaugural del Cercle de Belles Arts de Palma (1904) i la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907). Participa sovint a les exposicions del Foment de la Pintura i Escultura i a les del Cercle de Belles Arts, de Palma.
La seva formació acadèmica es reflecteix en l’ús de colors suaus i matisats, la importància de la llum i una execució pulcra i detallista. Tracta preferentment temes quotidians. Pinta paisatges i quadres de composició. Utilitza les tècniques de l’oli, l’aquarel·la, el dibuix i l’aiguafort.
Interessat en el corrent de renovació de la pintura que arriba a Mallorca al començament del s XIX, es relaciona amb Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, William Degouve de Nuncques, John Singer Sargent i d’altres, amb motiu de les seves estades o visites a l’illa. Dona suport a Antoni Gelabert amb ocasió de les polèmiques que acompanyaren les seves dues primeres exposicions a Palma (1902 i 1904).
Fou professor de l’Escola de Belles Arts de Palma (1879-1910). Morí el 27 de maig del 1910, als 69 anys. Amb motiu de la seva mort, el Cercle de Belles Arts li dedicà (gener 1911) una exposició antològica. Hi ha obres seves al Consell Insular de Mallorca, al Museu de Lluc i a col·leccions particulars.
Participa en mostres col·lectives, com l’exposició inaugural del Foment de la Pintura i Escultura (1876), l’Exposició Universal de Paris (1879), la primera exposició d’aquarel·les, dibuixos, pintures a l’oli i escultures del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona (1885), la II Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1894), l’Exposició Balear de Sóller (1897), la IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1898), l’exposició inaugural del Cercle de Belles Arts de Palma (1904) i la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907). Participa sovint a les exposicions del Foment de la Pintura i Escultura i a les del Cercle de Belles Arts, de Palma.
La seva formació acadèmica es reflecteix en l’ús de colors suaus i matisats, la importància de la llum i una execució pulcra i detallista. Tracta preferentment temes quotidians. Pinta paisatges i quadres de composició. Utilitza les tècniques de l’oli, l’aquarel·la, el dibuix i l’aiguafort.
Interessat en el corrent de renovació de la pintura que arriba a Mallorca al començament del s XIX, es relaciona amb Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, William Degouve de Nuncques, John Singer Sargent i d’altres, amb motiu de les seves estades o visites a l’illa. Dona suport a Antoni Gelabert amb ocasió de les polèmiques que acompanyaren les seves dues primeres exposicions a Palma (1902 i 1904).
Fou professor de l’Escola de Belles Arts de Palma (1879-1910). Morí el 27 de maig del 1910, als 69 anys. Amb motiu de la seva mort, el Cercle de Belles Arts li dedicà (gener 1911) una exposició antològica. Hi ha obres seves al Consell Insular de Mallorca, al Museu de Lluc i a col·leccions particulars.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)