Sanitària i voluntària de Creu Roja. Resident
a Barcelona, a la vista de les informacions sobre l’expedició que s’organitza a
Barcelona per alliberar Mallorca, sol·licita poder participar-hi com a
sanitària voluntària de Creu Roja. Té 53 anys, però no li manquen ni idees, ni
coratge per fer part d’una aventura agosarada, que pot ser perillosa.
Embarca en el vaixell “Ciutat de Tarragona”
que, després d’un comiat entusiasta al port de Barcelona, surt a les 6 de la
tarda amb rumb a Maó, on arriba a les 8 del matí. Els viatgers, 400 milicians i
30 milicianes, baixen del vaixell sobre les 12:30 h. Ella dina al restaurant de
l’Hotel Bustamante, juntament amb Teresa, Tere, l’autora del diari i dues
germanes de Sabadell. La diferència d’edat amb les companyes la manté una mica
allunyada del grup. Surten de Maó a les 10 del vespre i arriben a Mallorca
sobre les 8 del matí. Desembarquen a les 12 amb barcasses carboneres i dinen a
les 7 de la tarda.
El dia 21 d’agost és destinada, juntament amb
Mercè i Dària Buxadé, Teresa i l’autora del diari, a l’hospital d’evacuació,
ubicat prop del mar en terrenys de Sa Coma. Allà preparen el berenar, dinar i
sopar dels ferits i malalts que arriben en trànsit cap al vaixell hospital
“Marquès de Comillas”, fondejat a poca distància de la costa. El dia 27 és
enviada a l’hospital de sang de Torre Nova, amb tasques de prestar primers
auxilis, preparar les menjades dels ferits, escurar, escombrar i fer bugada. El
28 es demanen dues voluntàries per anar al lloc de socors de Son Carrió, el més
allunyat del campament de base. S’ofereix com a voluntària amb Dària Buxadé. En
assabentar-se del fet, les altres companyes es queixen i demanen que el grup de sanitàries de Creu
Roja no es divideixi. Volen estar totes cinc juntes i, si convé, volen anar
totes al lloc de socors de Son Carrió. Obtenen de Gavaldà, cap de proveïments i
d’hospitals, permís per anar juntes a l’hospital de sang. A ella, la de més
edat, correspon el comandament del grup.
El vespre del dia 3 d’agost es fa pública
l’ordre de retirada general, que s’escampa aviat. Sota l’empara de la nit i amb
silenci, l’operació de reembarcament es fa sense incidències rellevants. Passa,
però, que l’ordre no arriba al lloc de socors de Son Carrió. A la matinada el personal
del lloc de socors se sorprèn en comprovar que ha quedat abandonat. Aviat Maria Garcia i les altres
sanitàries són detingudes per membres dels “Dragones de la muerte”, un escamot de
joves a les ordres del “conde” Rossi. Maria Garcia és traslladada a l’Escola Graduada de
Manacor, convertida en presó, on es fotografiada juntament amb les companyes. A
la instantània es veu en segon terme la imatge del practicant Solà, amb el
braçal de Creu Roja, al costat dels ferits que l’acompanyen. Maria Garcia és passejada
en un camió descobert pels carrers de Manacor, mentre es diu amb grans veus que
ella i les seves companyes són prostitutes.
Passa el vespre a l’edifici del Roser, seu i
caserna del conde Rossi. A les 10 del matí del 5 de setembre és portada amb les
companyes a Son Coletes. Allà, sobre les 11 h, mor afusellada. És possible que
la seva despulla, junt amb les de les altres quatre sanitàries, reposi a la
fossa dita dels republicans del cementiri de Son Coletes.
