Escriptor, periodista i dibuixant. Fill de Joan Pla Balbastre, professor de dibuix, i de Josefa Garcia Martínez, mestra d’escola, fa els estudis primaris a València i hi comença el batxillerat, que continua a l’institut de Felanitx (cinquè i sisè) (1950-1951 i 1951-1952) i finalitza (setè i examen d’estat) a l’institut Ramon Llull (Palma) (1952-1953). Acabat el batxillerat, marxa amb el pare a Santiago de Xile, on es matricula a la Facultat de Medicina i, alhora, treballa en tasques de restauració de quadres, mobles artístics i antiguitats. Després de la mort sobtada del pare (als 48 anys), torna a Mallorca (1955) per cursar estudis d’humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Sant Pere (Palma). Entre 1957 i 1960 és membre del Pontifici Col·legi Major de Nostra Senyora de la Sapiència (Palma). El 1960-1961 segueix els estudis de teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca. Es llicencia (1963) en filosofia i lletres a la Universitat Complutense (Madrid).
Com a escriptor publica novel·la, biografia, assaig i cròniques. És autor de les novel·les “Tiempo en un reloj de arena” (19657), “Hora de muertes” (1970), “Maremagnum” (1972), “Morts de cara al sol” (1986) i “Llum de l’Est” (1999). Amb la novel·la "Hora de muertes" guanya el premi Ramiro Calle i amb "Maremagnum" el premi Águilas. Amb "Llum de l'Est" és finalista del premi Ramon Llull, de l'editorial Planeta. Escriu les biografies “Manuel Benítez , el cordobés” (1972), “Luis Miguel Dominguín” (1972), “Gabriel Barceló , semblanza de un líder” (1993) i “Miquel Nigorra: arrels, branques i fruits” (2003). Escriu els llibres de cròniques “Vint anys d’angelots” (1997), “Las Orlas, memoria de un tiempo feliz” (1989) i “Relojería Alemana , toda una institución” (2005). Dins l’àmbit de l’assaig i l’anàlisi crítica escriu “Daniel Codorniu, humanización del arte”.
Com a periodista treballa a RTVE, per a la que escriu guions de la sèrie “Semblanzas de un personaje” i és col·laborador de redacció del programa “Fantástico” (1978-1980), que realitza Fernando Navarrete i presenta José M. Iñigo. Duu la crítica teatral i és reporter del diari SP (1966-1968), redactor de Nuevo Diario (1968-1969) i des del 1969 és reporter i columnista del diari Pueblo (Madrid), que l’envia com a corresponsal a Rabat i a la “Marxa verda” (1975) i a Lisboa durant els primers 15 mesos (1974-1975) de la“Revolució dels clavells”. És redactor del diari Baleares (1976-1978 i 1982-1995). Entre 1978 i 1981 és cronista parlamentari, director adjunt i director del diari El Imparcial. El 1982 torna a Mallorca, treballa un temps per al Diario de Mallorca (1981) i, tot seguit, s’incorpora a El Día de Baleares. El 1982 torna al diari Baleares, on treballa fins que aquest mitjà es converteix (1995) en el Diari de Balears , primer diari que es publica a les illes en llengua catalana, pel al que treballa fins al 2001. El 1987 funda i dirigeix el setmanari El Quid d’informació general de Calvià (Mallorca) . És col·laborador de El Mundo. El Día de Baleares del 2001 ençà. Ha publicat col·laboracions a El Tiempo (Bogotà) i Interviu (Madrid). Durant un temps és (1997-1998) cap de comunicació de la Fundació Kovacs (Palma). El 2004 fa el pregó de Setmana Santa de Felanitx.
Pel que fa a docència, és professor del Col·legi Lluís Vives (Palma) i de l’Institut Eduardo Torroja (del CSIC) (Madrid). Amb relació amb la publicitat, és redactor publicitari de Lintas (Unilever) (Madrid) i cap de publicitat de Sherwin Williams (1966-1967).
Com a dibuixant crea (1977), mentre és redactor del diari Baleares, els “angelots d’en Pla”, que il·lustren i acompanyen els seus articles. La vinyeta “El Puput” neix amb el primer número de El Día de Baleares i la titulada “Puput i angelots” s’inicia (2001) a El Mundo. El Día de Baleares i s’hi manté d’aleshores ençà.. Realitza exposicions individuals dels seus dibuixos i d’algunes pintures a Madrid (1967), Rabat (1973), Oviedo (1962), Felanitx (1992) i Palma (1994).
Escriu la seva biografia Jaume Santandreu Sureda , que titula “Joan Pla i Garcia, vist per a sentència”. Té una entrada a la GEM i una altra al “Qui és qui a Mallorca”. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Han estat grans amics seus Vicenç Jasso, Jaume Santandreu, Bartomeu Fortesa, Jeroni Fito, Antoni Soto, Marià Cortès, etc. Professa gran respecte i afecte a Mn. Joan Capó Bosch i a Mn. Miquel Moncadas Noguera. El 1951 participa com a professor en el curset de cristiandat que es fa per a alumnes de sisè i setè de l'IES Ramon Llull. Aviat esdevé un dels primers dirigents del moviment dels cursets i és citat com a tal per Francesc Fortesa Pujol en el llibre “Historia y memoria de los Cursillos”. Casat (16-III-1963) amb Dolores Martín Fito, és pare de tres fills (Joan Manel, Òscar i Cèsar) i avi de dues nétes (Irene i Laia).
Bibliografia
AA.DD., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca ed., pàg. 419, Palma 1999
GEM, 13, 169
Jaume SANTANDREU, “Joan Pla i Garcia, vist per a sentència”, Lleonard Muntaner ed., Palma, 2000
