Pintor, dibuixant i naturalista. Fill de
Cristòfol Vilella i de Catalina
Amengual , inicia els estudis de dibuix i pintura a Palma. El
1761 es trasllada a Madrid per ampliar coneixements a la Reial Acadèmia de
Belles Arts de San Fernando. Completa la formació sota la direcció del pintor
de la Cort Anton Raphael
Mengs.
Després de 1766 torna a Mallorca on té problemes amb el Gremi de pintors i escultors, que no reconeix la validesa dels seus estudis acadèmics per a l'exercici de la pintura. Obligat a treballar al marge de la institució gremial, se centra en la realització d'obres amb destinació a usuaris de fora de l'illa. Disposa del suport del Duc de Béjar, que el presenta al rei Carles III i l'introdueix davant el príncep d'Astúries (futur Carles IV). Aquest li procura una pensió per dibuixar del natural i dissecar
animals i plantes de l’illa per al Gabinet d’Història Natural (Madrid), que s'obre al públic el 1776. També li gestiona l'obtenció de la propietat (1777) d'un solar situat ran de mar, al costat de Sa Quarantena, segregat de terrenys propietat del Reial Patrimoni. En el solar es fa construir una vivenda amb jardí, la primera de la zona, que és coneguda amb el nom de Can Vilella. Després del traspàs de l’artista, pren el nom de Son Catlaret en atenció al fet que la propietat és aleshores de la família Descatlar. Entre
1776 i 1777, viatja per Itàlia, fa una llarga estada a Nàpols i visita Pompeia i Herculano.
Les composicions de les seves teles inclouen elements de la natura mallorquina i es presenten realitzades dins un estil realista i objectivista, de base eminentment neoclàssica. Els seus treballs excel·leixen per la diversitat de la composició, l'ús adequat del color i un atractiu detallisme. També pinta natures mortes, paisatges i algunes obres de temàtica religiosa, com els quadres que fa per a l’antiga capella dela Sagrada Família de
l’església d’Establiments (Palma), avui desapareguts.
Les composicions de les seves teles inclouen elements de la natura mallorquina i es presenten realitzades dins un estil realista i objectivista, de base eminentment neoclàssica. Els seus treballs excel·leixen per la diversitat de la composició, l'ús adequat del color i un atractiu detallisme. També pinta natures mortes, paisatges i algunes obres de temàtica religiosa, com els quadres que fa per a l’antiga capella de
Pinta sis olis sobre tela per al Gabinet
d’Història Natural (Madrid), que es conserven al museu de la Reial Acadèmia de
Belles Arts de San Fernando. Porten els títols següents: “Becada de Mallorca”,
“Agró de Mallorca, el
seu niu i mol·luscs”, “Milà sobre una llagosta”, “Natura morta de peixos i
mariscs”, “Natura morta de peixos i mol·luscs. Animals marins” i “Natura morta
de peixos, pagre i gat”. La GEM reprodueix la imatge d’un oli sobre tela d’una
col·lecció privada de Mallorca, titulada “Natura morta amb peixos”, que reprodueix un conjunt format per un pagre, una
llagosta, un cap-roig, molls, aranyes, una mussola, etc.
Deixa diversos manuscrits sobre història
natural de Mallorca. Quatre dels seus quaderns de dibuixos es conserven a la
biblioteca del Palau Reial (Madrid). Escriu l’obra “Trajes de los naturales de
la isla de Mallorca”, amb divuit làmines a l’aiguada, que publica el 1769 i
se reedita en facsímil el 1981. És soci de mèrit de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amcis del País. És membre supernumerari (1766) i de mèrit
(1779) de la Reial Acadèmia
de Belles Arts de San Fernando, que li dedica l’exposició “Cristóbal Vilella y
la fundación del Gabinete de Historia Natural en el siglo XVIII”, oberta al
públic del 6 d’abril al 6 de juny de 1995. Té una entrada en el diccionari
històric dels professors de Belles Arts de Mallorca d’Antoni Furió, una a
la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM) i una altra, signada per Marià Carbonell, a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears.
Són amics seus Bonaventura Serra, amb qui comparteix la defensa dels ideals de la Il·lustració, el pintor Josep Cantallops, amb qui comparteix les lliçons de Mengs i els problemes amb el Gremi de pintors i escultors de Mallorca. Té un germà jesuïta, que resideix a Roma. Disposa del suport del Duc de Béjar, majordom del rei, Ceán Bermúdez, Joan Burgues-Safortesa i Sureda, Tomàs de Verí i de Togores i altres. Casat amb Apol·lònia Alsamora, no té fills.
Bibliografia
GEM, 18, 182
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L'ESCULTURA A LES BALEARS, IV, 374-376
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L'ESCULTURA A LES BALEARS, IV, 374-376
VIQUIPÈDIA, Cristòfol Vilella i Amengual
Antoni FURIÓ, “Diccionario històrico de los
ilustres profesores de las bellas artes en Mallorca”, Impremta Gelabert i
Villalonga, Palma, 1839
Cristóbal VILELLA, “Trajes de la isla de
Mallorca”, J.J. Olañeta editor, Palma, 2000
Isabel AZCÁRATE LUXÁN i Carmen SALINERO MORO,
“Cristóbal Vilella (1742-1803) y la fundación del Gabinete de Historia Natural
en el siglo XVIII”, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fermando, Madrid,
1995
