Governadors Civils i Delegats del Govern a les Balears (1976-act.)

Governadors

Ramiro Pérez-Maura y de Herrera (1976-1976)

Manuel Marín Arias (1976-1979)

Jacint Ballesté Perarnau (1979-1982)

Manuel Morales Bonilla (1982-1982)

Carlos Martín Plasencia (1982-1984)

Delegats/des del Govern

Carlos Martín Plasencia (1984-1989)

Gerard Garcia Franco (1989-1996)

Catalina Cirer Adrover (1996-2003)

Miquel A. Ramis Socias (2003-2004)

Ramon A. Socias Puig (2004-2012)

Josep Maria Rodríguez Barberà (2012-2012)

Teresa Palmer Tous (2012-act.)

Jaume Domenech Coll (Inca, 2 de gener de 1926 – 2004)

Empresari i polític. Fill de Jaume Domenech Borràs i de Paula Coll, cursa els estudis primaris a Inca. A l’Institut d’Inca fa l’ingrés i el primer de batxiller, per passar després al col·legi Ramon Llull (Inca). Supera l’examen d’estat i obté el títol de batxiller el 1943. A causa de la mort prematura del pare (1947), als 21 anys es fa càrrec de la fàbrica de galetes Maria muntada el 1940 i del forn de Can Guixa que era propietat de la familia des de feia vàries generacions i fabricava les tradicionals galetes d'Inca, una modalitat de les galetes d'oli. El seu germà Gabriel, més jove que ell,  s’incorpora a l’empresa alguns anys més tard. El seu germà Antoni, llicenciat en Medicina i especialista en urologia, es dedica a l’exercici de la professió a l’Hospital de Son Dureta.

Els anys 50 transforma la fàbrica de galetes Maria en una empresa industrial. Els anys 60 crea la galeta “Quely” i els anys 70 converteix l’empresa en societat anònima. Amplia i modernitza la planta de producció amb base a l’ús d’energia elèctrica, en atenció al seu caràcter net i no contaminant. La planta de producció resulta totalment destruïda l’estiu de 1993 a causa d’un incendi. Amb pocs mesos es reconstrueix la planta i es restableix la producció.

Com a polític, el 1979 és elegit regidor de l’Ajuntament d’Inca i conseller de Cultura del Consell Insular de Mallorca per la UCD. El 1980 participa en la creació del diari El Día de Baleares, juntament amb Gabriel Barceló Oliver, Abel Matutes Torres i Antoni Alemany Descatlar. Es retira de diari el 1981. El 1980 intenta la creació d’un partit polític d’àmbit insular i orientació regionalista. En aquest respecte convoca separadament a la seva casa de Palma (avinguda Jaume III) Fèlix Pons i Miquel Alenyà i els exposa el projecte. Després d’un temps de reflexió i d’algunes reunions, decideix no tirar endavant l’operació. En prova d'amistat convida els dos interlocutors a sopar a la seva finca de Son Llobera (Escorca).

Com a afeccionat a l’esport, funda i presideix el Moto Club d’Inca i és vicepresident del Club Esportiu Constància. Afeccionat a la lectura i a la música, publica Tic tac tiempo atrás (1973), llibre de vivències i reflexions personals. Edita el disc 12 nombres de mujer (1976), amb música i lletra pròpies i interpretació a càrrec de Cosme Adrover. També posa música a alguns poemes de Maria Antònia Salvà.

Casat amb Francesca Socias, és pare de dos fills. Cult i bon conversador, mor a Inca als 78 anys.


Bibliografia

GEM, 4, 324.

Joan PLA, "Las Orlas", pàg. 126-127, P. i P. editors, Palma, 1989.

AA.DD. "Qui és qui a Mallorca", Promomallorca edicions, pàg. 162, Palma 1999.

Galeria Ferran Cano (1973-2013)

El 4 de gener de 1973 Ferran Cano Darder, en societat amb Àngel Juncosa i Gerard Matas, inaugura la galeria 4 Gats, ubicada en el carrer de Sant Sebastià, núm. 7, de Palma. El catàleg inaugural de la galeria porta un escrit de presentació de Robert Graves. La imatge identificativa de l’establiment s’inspira en la de l’antiga taverna Els Quatre Gats, de Barcelona, ja desapareguda. Aquesta imatge és substituïda anys després per una imatge creada per a la galeria per Joan Miró.

El dia primer d’abril de 1986 inaugura un altre espai expositiu al carrer de la Pau, núm. 3, de Palma. El 24 de gener de 1989 inaugura un local a Barcelona que fa girar sota  el nom de Galeria Ferran Cano - Els Quatre Gats, ubicat al carrer Fussina, núm. 6 (Barcelona). Liquidada la societat de la primera galeria, el 19 d’octubre de 2000 inaugura un nou local situat en el carrer del Forn de la Glòria, que dirigeix juntament amb la galeria de Barcelona, ubicada aleshores a la plaça Duc de Medinaceli, núm. 6 (Barcelona).

El juny de 2013 es jubila i tanca la galeria de Palma amb una darrera exposició que recull treballs d’Empar Sard en paper perforat i un video. Alhora tanca l’establiment de Barcelona amb una exposició de David Curto.

Els anys 70 alterna exposicions individuals de grans artistes (Picasso, Miró, Tàpies, Clavé, Saura, Arroyo, Jasper Johns, Warhol, Beuys, Hocker, Miquel Barceló i altres) i exposicions d’artistes conceptuals i pop com Neó de Suro, Equip Llunàtic i Grup Criada.

A partir de 1984 inicia un cicle de treball focalitzat en la introducció de nous artistes al mercat internacional mitjançant la seva participació a les fires nacionals i internacionals d’art contemporani (Art Chicago, Art Basel, Art Cologne, Art Frankfurt, Art Tokio, Lausanne Art, Art Nice, Los Ángeles Art Fair, Miami Art,  FIAC París, Art Gante, New Art,  Red Dot Art Fair, Art Miami, i Art First. Promociona artistes com Bàrbara Juan, Empar Sand, Pep Guerrero, Albert Pinya, Joan Sastre, Amable Villarroel, Manuel Salcedo, Toni Catany, David Curto, etc.

Bibliografia

GEM, 3, 71

GEM, 14, 118

GEM, 19, 21-22

Georgina SAS, “L’adéu a la galeria Ferran Cano”, Bellver, suplement del Diario de Mallorca, núm. 711, pàg. 7, 27-VI-2013, Palma.

Galeria Ferran Cano, www.galeriaferrancano.com

Institut Balear d'Estudis de Direcció Empresarial (IBEDE) (1971-1981)

Centre o escola de formació empresarial creat a la manera de l’IESE de Barcelona. El seu objectiu consisteix a actualitzar els coneixements dels directius de les empreses de les Balears en les tècniques avançades de direcció general i d'administració i gestió en els àmbits de la producció, vendes i marketing, administració de personal, anàlisi de l’entorn, imatge corporativa, gestió estratègica i finances.

En són els promotors Jeroni Albertí Picornell i Damià Barceló Obrador, president i secretari, respectivament, de l’Associació Sindical d’Industrials de Mallorca (ASIMA).La inauguració oficial té lloc el 3 d'octubre de 1971 i és presidida per Josep Maria Ordeix, subsecretari del Pla de Desenvolupament. Les circumstàncies que acompanyen el seu naixement i els seus primers anys de vida determinen que de fet esdevingui un instrument d’animació i pedagogia democràtica basat en la idea que la transició a la democràcia havia de ser liderada pel centre-dreta.

A part de l’estudi mitjançant el mètode del cas, hi tenen gran importància les conferències de personalitats de relleu com Francisco Fernández Ordoñez, Enrique Fuentes Quintana, José Luis Sampedro Sáez, Joaquín Garrigues Walker, Jordi Pujol Soley, Luis González Seara, Ricardo de la Cierva Hoces, Camilo José Cela Trulock, Ramon Tamames Gómez, Miquel Roca Junyent, etc.

Són alumnes del primer programa (1971-1972) Carles Blanes Nouviles (Sa Nostra), Jordí Rosselló Andreu (Roxa), Pedro Riche Rousset (Majórica), Maties Montañés (El Caserío), Sebastià Barceló Oliver (Grup Barceló), Gabriel Escarrer Julià (Sol), Jeroni Albertí Picornell (Asima), Francesc Tutzó Bennàssar (Grup Montanyès), Emili Alonso Sarmiento (Frausa), Damià Barceló Obrador (Piema), Joan Casals Thomàs (Hotel Jaume I), Salvador Balle Capllonch (advocat), Lluís F. Pinya Sáiz (advocat), Josep Lluís Adrover Fortesa-Rei (Estructures Adrover), Manuel Amat Garcia (Crèdit Balear), Eduard Baronet Rovira (Sabena), Alfred Bonet Moner (Brodats Bonet), Antoni Borràs Llabrés (Paviments Borràs), Josep Lluís Buades Fiol (Hotelera Alfa), Lluís Coll Huguet (Instaladora Balear), Andreu Darder Canyelles (Hotel Molins), Gabriel Doménech Coll (Quely), Felip Gaspar Bonet (Hotel Victòria), Alexandre Forcades Juan (Gesa), Joan Jaume Garau (Grup Joan Jaume), Cristòfol Gual Tauler (Bonaire), Eduard Lladó Tor del Spar (Iberostar), Josep L. Mulet Sans (Hotels Barceló), Josep Montada Cánovas (Banc Atlàntic), Pere Nadal Salas (Nasa), Gabriel Seguí Mercadal (Contenemar), etc.

La matrícula del curs 1980-1981 costa 60.000 ptes. Feta la transició i amb 10 anys d’activitats, les funcions del centre es veuen limitades pels canvis que es donen a l’entorn, la reducció de l’interés que susciten les conferències magistrals a càrrec de personalitats nacionals i l’esgotament relatiu del nombre de persones amb perfils directius de primera línia interessats a actualitzar coneixements. A causa d’aquests i altres factors, l’escola tanca el 1981. La seu del centre era ubicada a la Torre Asima, al costat de les dependències reservades al president, al secretari i al director de l'associació.

L’aportació de l’IBEDE al procés de trànsit de la dictadura a la democràcia a Mallorca va ser rellevant i eficaç. D’altra part, un nombre relativament elevat d’alumnes del centre es varen incorporar als quadres dirigents dels partits polítics, com ara Jeroni Albertí, Pere Joan Morei Ballester, Antoni Borràs, Alexandre Forcades, Lluís Pinya Sáiz, Emili Alonso Sarmiento, Joan Casals, etc.

Amb motiu del XXV aniversari de la creació de l'institut, el 7 de març de 1997 té lloc un acte a la Sala Atenea de l'Hotel Palas Atenea (Palma) amb diversos parlaments i un sopar de companyonia d'antics professors, alumnes i directius.

Bibliografía

GEM, 7, 75

Germà VENTAYOL, “Cantera de líderes”, Última Hora, 13-VI-2013, pàg. 22-23, Palma.

Joan Verger Pocoví “Joan de Son Palou” (Montuïri, Mallorca, 22 de novembre de 1944 – Palma, Mallorca, 2 de maig de 2013)

Enginyer industrial i polític. Estudia els primers cursos del batxillerat com a alumne lliure de l’Institut Ramon Llull, de Palma. Cursa el quart curs i següents en el Col·legi de Sant Francesc (Palma). Estudia enginyeria industrial a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es titula (1970). Es diploma (1974) en enginyeria ambiental a l'Escola d'Enginyers Industrials de València.

És director a Mallorca de l’empresa d’enginyeria Sondejos S.A. (1971-1983). Ocupa els càrrecs de vicedegà (1976-1979) i degà (1979-1983) del Col·legi d’Enginyers Industrials de les Balears.

S’inicia en la política com a regidor de l’Ajuntament de Montuïri (1979-1982) per la UCD. Afiliat al Partit Popular, n’és el president de la Junta Insular de Mallorca (1985-1986), membre de la comissió executiva insular i de la Junta Regional de les Balears (1995-1996) i president (1996-1999) de la Junta Regional de les Balears.

És vicepresident (1983-1987) i president del Consell Insular de Mallorca (1987-1995), conseller de Foment del Govern Balear (1996-1999) i president de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (2003-2007). Ha estat diputat al Parlament de les Illes Balears pel PP (1983-1999 i 2000-2003). Els anys vuitanta i noranta lidera el corrent verguerista a l’interior del Partit Popular, reflex de la dreta rural mallorquina i crític amb el lideratge de Gabriel Canyelles. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Casat, és pare d’un fill, Miquel, i d’una filla, Antònia Violant. Malalt, és ingressat a la Clínica Juaneda, on mor el maig de 2013, als 68 anys.

Joan Verger Pocoví, 2010

Bibliografia

Joan PLA, "Las Orlas", P i P editors, pàg. 310, Palma, 1989.

AA.DD., "Qui és qui a Mallorca", Promomallorca edicions, pàg. 600, Palma, 1999

GEM, 18, 88-89

Antoni J. Llobera Amer (Palma, 1909 – 10 de desembre de 1987)

Metge i empresari. Estudia el batxiller a l’Institut de Palma amb la promoció de 1925. Són condeixebles seus Guillem Llompart de la Peña, Olimpio Aguado Villalonga, Ramon Canet Miró-Granada, Andreu Ferret Jaume, Jaume Puigserver Mulet, Maria Plaza Muntaner, Jaume Garau Fargas, etc. Cursa la carrera de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia i s’especialitza en dermatologia.

Exerceix la professió a Palma. Treballa a l’Hospital Provincial, d’on és cap de dermatologia (1969-1979). És el cap dels serveis mèdics que presta a Mallorca la Mútua d’Accidents del Treball Catalunya fins a la seva jubilació (1979). Com a metge es caracteritza pel seu tracte humà, comprensiu i afectuós.

És propietari de la casa pairal dels Llobera (Can Llobera) a Pollença, que conserva amb devoció i que ocupa temporalment sempre que pot. També és propietari de la finca rústica de Can Botana (Cala Sant Vicenç) i de la de Gommar (Pollença). En aquesta darrera hi fa, sense preses, una urbanització de qualitat, propera a la vila i amb excel·lents perspectives. La iniciativa obté un bon nivell d’acceptació entre els pollencins residents i no residents al municipi i el públic en general.

Bon conversador, d’esperit comunicatiu i sociable, li agrada tractar temes de medicina, política, art, pintura, literatura, economia, prospectiva i similars. Manté una relació de gran amistat amb Marcel·lí Llabrés Amengual.

Casat (1940) amb Joana de Lete Sagreres, no tenen fills. En restar vidu, contreu segones núpcies amb Jerònima Cerdà. Confia sobretot en el seus nebots Alfons i Ferran d'Olesa Llobera. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo personalment a partir de 1975. De tarannà respectuós, tolerant i comunicatiu, va quallar entre nosaltres una relació d’amistat, confiança i afecte, que em fa goig recordar. Mor a Palma, a la seva casa de l’avinguda Jaume III.

Bibliografia

J.J. GUTIÉRREZ DE LA PEÑA i Antoni MONTIS, “Inicios de la dermatología en Mallorca”, Revista Balear de Medicina, pàg. 23-30, Palma, 2006.

Joan PLA, “Las Orlas”, P i P editors, Palma, 1989.

Presidents i presidentes del Consell Insular de Mallorca

Jeroni Albertí Picornell (1979-1982) (UCD)
Carles-Maximilià Morales Gómez (1982-1983) (UCD)
Jeroni Albertí Picornell (1983-1987) (segon mandat) (UM)
Joan Verger Pocoví (1987-1995) (PP)
Maria Antònia Munar Riutort (1995-2007) (UM)
Francina Armengol Socias (2007-2011) (PSIB-PSOE)
Maria Salom Coll (2011-act.) (PP)
Miquel Ensenyat (Més)