domingo, 27 de enero de 2013

Mercè Sala i Schnorkowski (Barcelona, 12 de maig de 1943 – 3 de maig de 2008)

Economista i política. Estudia a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1962-66). En aquests quatre anys som condeixebles. En ser expulsada del districte universitari per la seva militància política d’esquerres i el suport que presta al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) amb la seva participació a la “caputxinada”, acaba la carrera a la Universitat de Bilbao, on es llicencia.

Treballa al Banc Industrial de Catalunya com a cap d’anàlisi financera i de tresoreria durant 10 anys (1969-1979). En aquesta entitat coincidim per segona volta, aquest pic com a companys de feina, per bé que ella porta la direcció d'un dels departaments centrals i jo porto la direcció de la sucursal del banc a Palma, la qual cosa no impedeix que ens trobem esporàdicament i fem anar la xerrada. Mentrestant ella milita en el Front Obrer Català (FOC), vinculat al Frente de Liberación Popular (FLP), on coincideix amb Narcís Serra, Pasqual Maragall i Miquel Roca. El 1975 passa a Convergència Socialista, grup que participa en la creació del PSC. En diverses etapes fa part del Consell Nacional d’aquest partit.

El 1979 és elegida regidora de l’ajuntament de Barcelona, càrrec que renova a les eleccions posteriors de 1883 i 1987. El 1987 és elegida presidenta de l’entitat Metropolitana del Transport i el 1989 és designada presidenta de les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA. És presidenta de RENFE durant 5 anys (1991-96). El 1997 promou la creació de la Fundació Factor Humà. El patronat de la fundació crea el 2009 el premi que porta el nom de Mercè Sala, destinat a distingir persones, grups, iniciatives i/o projectes que constitueixin una concreció significativa dels valors d’innovació, pragmatisme, visió global i humanisme, que ella defensava. Finalment, és presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.

El 2007 rep la medalla de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya. Mor a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona, als 65 anys d’edat.


Bibliografia


Manel Ponsetí Bosc (Palma, 6 de novembre de 1920 – 6 de setembre de 2008)


Baix cantant, agent de vendes i col·leccionista de ceràmica. Als 28 anys debuta (1949) al Teatre Líric, de Palma, amb la sarsuela “La tabernera del puerto”, de Pablo Sorozábal. Intervé en representacions de “Faust”, “Carme”, “Rigoletto” i “Aïda” i d’altres. Amb l’agrupació lírica de l’obra d’Educació i Descans i amb la de Marcos Redondo canta a vàries localitats de Mallorca.

Treballa al col·legi de metges i és agent comercial de la firma de la família Socias, de Barcelona. Afeccionat a col·leccionar ceràmica, reuneix un important col·lecció de peces de Manises i Ribesalbes. D’altra part, acumula una notable erudició sobre la ceràmica vidriada de Manises i Ribesalbes i d’altres procedències, com ara Paterna, Puente del Arzobispo, Alcora, Talavera de la Reina, Catalunya i d’altres localitats.

Corresponent a una invitació d’Antoni Garcia-Ruiz Rosselló, ell i jo visitem en els anys 90 del s XX la col·lecció de ceràmica d’aquell, que contenia peces excel·lents de ceràmica de reflexos metàl·lics de Manises, de plats i peces de forma d’Alcora i de plats de moltes altres procedències del país i de l’estranger.

De caràcter senzill i obert, sent passió per la ceràmica. Varem mantenir una excel·lent relació d’amistat i respecte a partir del 1975 durant més de 30 anys. Ens vérem per darrera vegada quan passà per Creu Roja per contractar els serveis de teleassistència. Casat amb Alícia Verdaguer Noguera, és pare d’una filla i tres fills. Vidu, mor a Palma als 88 anys d’edat.


Bibliografia

GEM, 13, 291

sábado, 26 de enero de 2013

Antoni Garcia-Ruiz Rosselló (Palma, Mallorca, 20 de març de 1915 – 23 de gener de 2003)

Arquitecte i col·leccionista de ceràmica. Estudia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es titula (1941) i es doctora (1963). És arquitecte municipal de l’ajuntament de Palma (1943-67), la qual cosa el porta a dirigir les obres de construcció del mercat de l’Olivar, a projectar la reforma del cementiri de Palma i a projectar i dirigir la construcció del monument a Santiago Rusiñol (carrer marquès de la Sènia, Palma). També projecta nombrosos blocs d’habitatges, xalets i hotels.

És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears (1953), de la qual n’és president durant 12 anys (1989-2003).

El seu treball d’arquitecte barreja elements racionalistes i regionalistes, d’acord amb la tradició iniciada a Mallorca en els anys 30 del s. XX per Guillem Fortesa Pinya i seguida per Josep d’Olesa Frates, Josep Ferragut Pou, Carles Garau Tornabells, Enric Juncosa Iglesias i altres.

Esdevé el més important col·leccionista de ceràmica de les illes gràcies a la col·laboració que troba en el comerciant d’antiguitats, ceràmica i art, Antonio Bustamante, que li porta les peces de gran qualitat que troba a la Península. Ell selecciona les que més li interessen i les que no adquireix, Bustamante les col·loca entre antiquaris de Palma. És persona elegant, educada i summament correcta.

En els anys 90 convida el col·leccionista de ceràmica Manel Ponsetí Bosch i a mi a veure, al llarg d’un matí, la seva col·lecció. Acceptem la invitació i visitem, acompanyats per ell, Son Creus i Sarrià. Excel·leix la col·lecció de ceràmica de plats de reflexos metàl·lics de Manises, la vaixella completa de ceràmica d’Alcora gallonada de dibuix groc i peces excel·lents de Ribesalbes i d’altres procedències del país i de l’estranger. Al llarg del recorregut ens demostra que a més d’un col·leccionista de criteri és un gran erudit en ceràmica.


Bibliografia

GEM, 6, 171

“In memoriam....”, ‘Última Hora’, 24-I-2013, pàg. 51

Miquel Orell Sureda (Sóller, Mallorca, 30 de desembre de 1936 – Palma, 23 de gener de 2013)

Prevere. Estudia al seminari diocesà de Sant Pere, és durant uns anys prefecte dels llatinistes de primer curs amb el suport de Joan Puiggròs Sbert i s’ordena de prevere el 1965.

Durant molts d’anys col·labora amb Mn. Miquel Moncadas Noguera en l’àmbit de la pastoral familiar. A més, és l’encarregat de l’assistència religiosa a la Clínica Verge de la Salut (Palma) i director espiritual del col·legi del Sagrat Cor, de Palma) (1968-2007).

Després d'una etapa com a delegat diocesà de Família, entre 1980 i 1986 és vicari episcopal. Entre 1986 i 2001 és rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs i entre 2001 i 2007 ho és de la parròquia de la Santa Creu (Palma), des d’on desplega una intensa i fecunda labor d’animació religiosa. Amb el suport de Sa Nostra completa la representació de Santa Catalina Thomàs a la parròquia que porta el seu nom amb dues teles de la santa valldemossina, a les quals afegeix una imatge de Sor Francinaina Cirer, també sufragada per l'Obra Social de Sa Nostra. Les tres teles són obra del pintor Pau Fornès, el mateix que féu la imatge central del temple. El 2001 permet que es tanqui dins l'església de Santa Catalina Thomàs un grup d’immigrants amb els quals se solidaritza. A Santa Creu restaura l’orgue i realitza obres importants de manteniment i de millora.

El seu caràcter obert, comunicatiu i alegre fa que esdevingui un dels rectors de Palma més coneguts i apreciats. El 2007 per motius de salut es jubila i estableix el seu domicili a la residència sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat. Mor a Palma als 76 anys. En sufragi seu es diuen dos funerals, un a Santa Catalina Thomàs (24-I-2013) i un altre a Santa Creu (28-I-2013).

Company i amic seu, vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo fa uns mesos entre les escales de la Seu i el carrer de Conqueridor, als peus de l’edifici de Can Verga. Recordàrem els dies passats a Son Gibert i la figura de Mn. Baltasar Soler. Tenia pressa perquè arribava tard i perquè mai no li agradaren els comiats.


Bibliografia

R.I., "Fallece Miquel Orell", 'Última Hora', 25-I-2013, pàg. 17


domingo, 20 de enero de 2013

Joan Bennàssar Salas “Jubensa” (Pollença, 3 de maig de 1933 – Palma, 19 de gener de 2013)

Perruquer i empresari. Fill de Joan Bennàssar Plomer i de Francisca Salas Cabanelles, estudia i treballa a Pollença i, quan creu que és l’hora d’obrir-se camí a la vida, als 17 anys (1950), baixa a Palma per fer de barber. Treballa uns anys a Can Benito, la barberia del carrer Unió, fins que decideix volar sol. Aleshores munta una barberia (1959) al carrer dels Paraires i poc després la trasllada, amb el nom de Jubensa, a un entresòl del Passeig del Born amb accés directe des del carrer.

Joan Bennàssar Salas. Fot. Diario de Mallorca

Decora el local amb gust i hi afegeix un mosaic esplèndid de Pere Quetglas “Xam”. Hi introdueix conceptes innovadors en l’àmbit de les barberies d’aquell temps: popularitza el tall a la navalla, l’estilisme, la manicura, el rentat dels cabells abans del tall, l’ús d’estisores i navalles esterilitzades amb rajos infrarojos i suprimeix l’antiga bata blanca, que substitueix per americanes blanques d'esmòquin amb corbata de llaç. Esdevé un dels professionals de la perruqueria de més anomenada a Ciutat, gràcies a la seva empenta, simpatia i professionalitat. Sent passió per la professió, que exerceix amb convicció, vocació i orgull. És elegit president del Gremi de Perruquers i vocal nacional. Com a vocal nacional és designat responsable de l’organització dels campionats nacionals de perruqueria i estilisme. En els primers temps disposa dels serveis de 6 barbers i una noia per a la manicura. Des del 1967 treballa a l'establiment Manuel Martínez Plaza "Manolo", que esdevé un dels referents de la casa. Els anys 80 treballa un temps a la barberia Joan Àngel, un dels fills de Joan Bennàssar.

Quan es jubila el 2005, continua lligat a la perruqueria, que administra com a titular que és del negoci i com a empresari que l’ha gestionat ininterrompudament durant més de 50 anys. Per l’establiment desfilen polítics, parlamentaris, periodistes, professionals, hotelers, famosos, empresaris, funcionaris, etc. És la perruqueria de Palma més coneguda, una de les més antigues i la més acollidora. Són clients seus Feliciano Fuster Jaume, Gabriel Canyelles Fons, Miquel Codolà Camps, Francesc Antich Oliver, Jaume Matas Palou, Ángel Reigosa, Agustín Pinillos, Ventura Rubí Servera, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Ramon Socias, Miquel Duran, Antoni Monserrat, Andreu Ferret, Josep Jaume, Albert Candela, Bernat Balaguer, etc. 

Afeccionat als havans i al "truc", seguidor empedreït del Reial Mallorca, és una persona afable, càlida, propera i divertida. Dotat d’una visió analítica i irònica de les coses, sempre duu als llavis una rialla disposada a promoure l’humor dels clients i dels amics. No li agraden ni les expressions exagerades, ni l’humor renouer. Prefereix l’humor subtil i la ironia assossegada i mordaç, que maneja de manera magistral. Més seriós i callat, el seu company Manuel Martínez Plaza "Manolo", que es va incorporar a l'establiment el 1967,  llueix un admirable saber fer i saber estar.

Casat amb Catalina (“Cati”), és pare de 5 fills, que són la seva vida. Quan parla dels fills, cosa que fa sovint, no pot dissimular ni l’orgull que sent de ser-ne el pare, ni la seva condició de pare pedaç. Els que hem estat clients seus des de l'adolescència, sentirem el buit de la seva absència. Manolo es jubila i tanca l'establiment el març de 2013, dos mesos després del traspàs de Joan Bennàssar.  Albert Candela és el darrer client que és atès a l'establiment.


Bibliografia

Miquel ADROVER, “Fallece Juan Bennàssar”, Diario de Mallorca, p. 18, 20-I-2013

Juan Ángel BENNÀSSAR, “Juan Bennàssar Salas”, Última Hora, p. 25, 20-I-2013

Francisca BENNÀSSAR, “Mis padres”, xiscadepalmademallorca.blogspot.com.es

José JAUME, "Jubensa en el recuerdo", La Almudaina (suplement dominical del Diario de Mallorca), 9-III-2014, núm. 663, pàg. 1-3.

Carles Blanes Nouviles (Palma, 4 d’abril de 1929 - s'Hostalet, Calvià, Mallorca, 14 de desembre de 2013)

Banquer. Fill de Tomàs Blanes Tolosa i de Maria dels Dolors Nouviles Boothby, estudia el batxillerat al col·legi de Sant Alfons, dels Pares Teatins (1940-1947), de Palma. Amb el suport de les classes de Josep Font Trias, cursa la carrera de Dret com a alumne lliure a la Universitat de Saragossa. Es llicencia a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1952). Es diploma (1971) en direcció d’empreses per l’Institut Balear d’Estudis de Direcció d’Empreses de les Balears (IBEDE).

El 1955 ingressa a la Caixa de les Balears “Sa Nostra”, on ocupa els càrrecs de delegat a Calvià, analista de crèdits i cap de secretaria. El febrer de 1968 és nomenat director de l’entitat en substitució de Felip Morell Villalonga, que s’havia jubilat. Ocupa el càrrec durant 25 anys (1968-1993), fins que es prejubila als 64 anys. Després de diverses proves, adopta (1976) el nom de “Sa Nostra” com a signe identificatiu de l’entitat, que amb pocs anys es converteix en la seva logomarca. A partir d'aquesta base, el 1990 es crea la imatge corporativa de l’entitat, en ús fins al final del 2014.

Sota la seva direcció, l’entitat amplia el número de sucursals, la xifra de clients i els volums de negoci. Hi contribueix la seva decisió de potenciar la concessió de préstecs hipotecaris a les famílies per a l’adquisició de la vivenda, amb especial dedicació a les zones de l'eixample de Palma. D’aquesta manera dóna suport al creixement urbanístic de Palma i d’altres poblacions de les illes que havien esdevingut receptores netes de dos vectors demogràfics: l’èxode del camp a la ciutat i la recepció d’un contingent ampli de població peninsular que es trasllada a les illes atreta per la prosperitat turística. El 1982 esdevé l’entitat financera líder a les illes, per tal com és l’entitat que administra el major volum de dipòsits creditors i de préstecs dins l’àmbit de les Illes Balears.

Manté la gestió al marge d’interferències polítiques i al servei d’una pregona neutralitat. Blanes no escolta els membres del consell d’administració que pretenen que, durant la batllia de Ramon Aguiló Munar, Sa Nostra no participi en la finançació de l’Ajuntament de Palma, sobretot amb relació a les obres de construcció del Parc de la Mar. Procura mantenir els directors de les oficines al marge de la política, fet que es manifesta de manera prou rellevant en alguns casos esdevinguts a localitats del centre de Mallorca. Ven al Parlament de les Illes Balears l’antiga seu del Cercle Mallorquí pel preu d’adjudicació a Sa Nostra sense que aquesta hi guanyi res, malgrat l’existència d’ofertes alternatives.

Obre oficines de l’entitat a Menorca (Maó, 1968), Eivissa (Eivissa vila, 1968) i Formentera (1977), la qual cosa converteix Sa Nostra en una entitat d’àmbit balear, d’acord amb el seu nom oficial. Té cura de mantenir una posició capdavantera en la informatització i l’aplicació de sistemes automàtics. En aquest sentit fa en el moment oportú la implantació del teleprocés (1974), d’una extensa xarxa de caixers automàtics i dels mitjans automàtics de pagament (targes de dèbit i de crèdit). El 1974 crea el Consell de Direcció com a instància col·legiada de suport a la direcció.

D’altra part, dóna suport a l’experimentació i la divulgació agrària amb l’ajut del tècnic Jaume Galmès Tous, “Jaume de Rotana”, a través de l’Obra Agrícola, que es desplega a l’entorn de la finca agrícola experimental de Sa Canova (Sa Pobla). Orienta l’Obra Social i Cultural vers el foment de la cultura, la música i les arts, a través dels centres de cultura de Palma, Eivissa i Menorca (Maó i Ciutadella), els de la Part Forana de Mallorca (Inca, Sa Pobla i Manacor) i sales d’exposicions (Campos, Petra, Sóller, Binissalem, etc.). Dins l'àmbit de l'Obra Social, crea la Residència per a persones grans (Palma) (1973), el centre de Formació Social de can Tàpera i nou llars o clubs de persones grans (La Soledat, Son Espanyolet, Son Rapinya, Sant Cristòfol...). Institueix un programa de beques per a l’ampliació d’estudis universitaris a l’estranger, participa en la creació i el sosteniment del Museu Regional d’Artà, fa costat a la restauració i al manteniment del Molí d’en Gaspar, obre i sosté l’escoleta de Son Gotleu (1976), que esdevé un model de bona gestió educativa, etc. Impulsa a través de l'Obra Social una munió d'activitats educatives, culturals, socials i similars que conformen l'aportació més gran i transcendent feta per una entitat a les illes en el curs del darrers 30 anys del s. XX.

Gestiona amb prudència, austeritat, control de la despesa i una rigorosa anàlisi dels riscos. Feiner de mena, la seva jornada de feina comença a les 8 del matí i es perllonga fins a les 9 del vespre, amb una interrupció d’una hora o una hora i mitja per dinar a casa seva. La feina de la tarda, la fa sempre que pot en el seu despatx del carrer Ramon Llull (Palma). Solament adesiara la resol en el seu estudi de la casa que té a la Costa d’en Blanes. Amb la seva presència continuada en els actes públics de les illes (culturals, artístics, socials...) dóna suport a les iniciatives capdavanteres que es manifesten a la ciutat i, alhora, la seva persona esdevé la imatge més representativa de l’entitat.

A través de l’Obra Social dóna suport a la Capella Mallorquina, la Universitat de les Illes Balears, entitats dedicades a la intervenció social (Mater Misericordiae, Creu Roja, Càritas, AECC, etc.), la Fundació Jardí Botànic de Sóller, l'Església de Mallorca, el Festival Internacional d’Orgue, la Camerata Sa Nostra, etc. Dóna continuïtat al Concert del Torrent de Pareis, amplia i enriqueix la pinacoteca de l’entitat amb l’adquisició d’obres de pintors reconeguts a les illes, com la taula “San Miquel i Sant Joan Baptista” (1550), de Juan de Juanes, dipositada per Sa Nostra al Museu de Mallorca, la taula “Adoració dels pastors” (1546 c.), de Mateu López senior i altres peces singulars. Per atendre les necessitats operatives de l’entitat tira endavant la compra d’un solar al polígon de Son Fuster, on aixeca la nova seu de la casa. Impulsa l’inici (1968) i la progressió dels informes econòmics anuals, que aporten informació de referència per a empresaris, institucions i agents socials. Amb motiu de la seva prejubilació els empleats li dediquen un sopar de comiat al Poble Espanyol, que reuneix una assistència massiva.

La seva direcció té lloc sota les presidències de Rafel Blanes Tolosa, Rafel Villalonga Blanes, Fulgenci Rosselló Coll, Josep Safortesa Calvet, Ferran Alzamora Carbonell i Joan Forcades Juan. Varen ser subdirectors o subdirectors generals a les seves ordres Eusebi Pascual Ferragut, Ferran Olesa Llobera, Josep Antoni Frontera, Ferran Marquès Tous i Vicenç Serra Bisbal. A partir del 1992 té l’assistència d'un director general adjunt, imposat per Joan Forcades Juan.

Dins l’àmbit de la Confederació de Caixes d’Estalvis és vocal del Consell d’Administració de CECA. Dins l’àmbit de les entitats de les illes, és vocal de la Junta Directiva del Foment del Turisme de Mallorca, primer president del Consell Social de la UIB i patró de la Cambra Oficial de Comerç de Mallorca. Entre 1995  i  2004 és president de la Fundació Jardí Botànic de Sóller. Dins l’àmbit familiar és vocal del Consell d’Administració de Blanes Nouvilas S.A., s’Hostalet S.A. i Punta Negra S.A.

Pel que fa a guardons i distincions, rep la Creu de l’Ordre del Mèrit Civil, la medalla al Mèrit de l’Estalvi, la medalla d’or del Foment del Turisme de Mallorca i la medalla d’or de la UIB. És magister de l’Schola Lullistica Maioricensis.

Casat amb Maria Rosa Iaume, és pare de 5 fills. Afeccionat als esports, practica passeig, marxa i natació a la mar. S’agrada de llegir temes relacionats amb les Balears i viatjar. Col·lecciona postals antigues, antiguitats, ceràmica i pintura. Des del 1999 porta una vida retirada per motius de salut. Precedit per una saga de banquers il·lustres com Antoni i Basili Canut, Abel Matutes Torres, Joan March Ordinas, Marcial Bardolet Soler, Josep Hevia, Nicolau Moragues Trias i pocs més, Carles Blanes ha estat el darrer banquer de les Balears. Afectat d'alzheimer, mor a la seva casa de s'Hostalet (Costa d'en Blanes, Calvià, Mallorca), als 84 anys d'edat.


Bibliografia

GEM, 2, 162.

DD.AA., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca, pàg. 78, Palma 1999.

SA NOSTRA (ed), “Cent anys d’història de les Balears”, Navarra 1982.

Bartomeu MESTRE SUREDA i Miquel BOTA TOTXO, “Sa Nostra”, a Sa Nostra (ed.), pàg. 265-286.

Joan PLA, “Las Orlas”, P & P editors, pàg. 169, Palma 1989.

Jaume MARCH BISBAL, “Can Tàpera”, a GEM, 17, 115-116.

SA NOSTRA (ed.), “Presentació”, a ‘Informe econòmic i social de les Illes Balears 2000’, pàg. 9-10, Palma 2001.

SA NOSTRA (ed.), “Presentació”, a ‘Informe econòmic i social de les Illes Balears 1998’, pàg. 9-10, Palma 1990.

Príam VILLALONGA DE CANTOS, “Pintura a Sa Nostra”, Sa Nostra, Palma 1989.

Miquel ALENYÀ, “Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears”, GEM, 2, 359-361.

Miquel ALENYÀ, “Pasado, presente y futuro de Sa Nostra, una institución clave en las Islas Baleares”, Estudis d’Història Econòmica, núm. 17-18 (2001), Prensa Universitaria, Palma 2002.

Antoni LLOMPART, "Sa Nostra Universitat" (entrevista a Carles Blanes Nouviles), Ona, quadern de debat, núm. 4, pàg. 16-21, novembre 1992.

B. RAMON, "Adiós a Carlos Blanes", Diario de Mallorca, 18-XII-2013, pàg. 10.

Josep. F. CONRADO, "Carlos Blanes, In Memoriam", Diario de Mallorca, 19-XII-2013, pàg. 33.

Antoni BENNÀSSAR ROIG i Miquel PASCUAL GARCIES, "Carles Blanes, un homenot", Última Hora, 31 de desembre de 2013 i 1 de gener de 2014, pàg. 29, Palma.

Josep Lluís GRADAILLE, "Carlos Blanes, de l'ombra a la llum per un jardí botànic", Diario de Mallorca, 4-I-2014, pàg. 28.

Antoni SERRA CALDÉS, "Carlos Blanes: historia y destino", El Econòmico, 11-I-2014, pàg. 19, suplement d'Última Hora, Palma.

Antoni SANTANDREU RIPOLL, "Don Carlos Blanes, un any després", Última Hora, 2-I-2015, pàg. 29 (Tribuna), Palma.

sábado, 19 de enero de 2013

Antoni Buades Fiol (Palma, 21 de setembre de 1923 – 9 de juliol de 2000)


Empresari i polític. Fill de l’industrial Antoni Buades Ferrer, estudia a l’Escola de Comerç de Palma, on obté el títol de professor mercantil (1942). Tot seguit treballa com a director comercial i apoderat de l’empresa familiar Antoni Buades Ferrer (1943), també coneguda amb els noms d’Aixetaria Buades, Grifoneria Buades i Can Buades. Posteriorment, n’és gerent i director general (1966-1974). A més, és conseller i president de Comercial Antoni Buades Ferrer i de Comercial Instal·ladora Balear, empreses del grup familiar.

És vicepresident (1966-76) i president (1976-86) de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca. Alhora ocupa el càrrec de vicepresident de la Junta del Port de Palma (1974-86) i vicepresident del Foment de Turisme (1979-85). Entre 1979 i 1985 és vicepresident del Cercle Mallorquí. De 1965 a 1980 és vocal del Consell local de Banc Atlàntic a Palma. Afeccionat al golf, el 1976 funda i és el primer president de la Federació de Golf de les Balears (1976-85).

Militant del Partit Lliberal, el 1986 és elegit senador per Mallorca en les llistes de la Coalició Popular. El març de 1986 s’incorpora al Partit Popular. Fa part del grup fundador de l’Associació d’Industrials de Mallorca (ASIMA) i participa en els seus òrgans de govern. És vocal de consells d’administració i consells de direcció de diverses empreses que reclamen el suport dels seus coneixements, com ara Industrial Tèxtil Mediterrània, Industrial Brodadora, Brodats Mallorca, Hotelera Insular, etc.

Intel·ligent, de tarannà lliberal, bon conversador i gran coneixedor de la realitat econòmica de les illes, disposa de moltes relacions i d’una àmplia coneguda. Va ser la persona més coneguda de la família Buades gràcies al seu caràcter extravertit i sociable. Casat amb Mercedes Lallemand, és pare de 6 filles.

Coincideixo amb ell a les reunions del consell local del Banc Atlàntic a Palma, en el qual participo com a ponent de riscos i crèdits (1969-72). Els vocal són aleshores Armand Esteban Fabra, Ferran Salas Garau, Joan Moncadas Noguera, Rafel Alcover González i ell. Uns anys més tard coincidim de bell nou quan en nom de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca m’encarrega (1976) un estudi sobre els costos de l’autonomia, l’elaboració del qual segueix personalment amb força interès- L’encàrrec es produeix després d’una reunió a la seu de la Cambra en la qual participen Gabriel Barceló Oliver, Ferran Alzamora Carbonell, Rafel Alcover González i ell. El treball final és assumit per la Cambra de Comerç, publicat i distribuït entre els seus associats. A partir d’aleshores tenim contactes esporàdics, sempre cordials i afectuosos.


Bibliografia

GEM, 2, 259

GEM, 3, 11

DD.AA., "Qui és qui a Mallorca", Promomallorca, 97, Palma 1999

Antoni BUADES FIOL, "Recuerdos", Palma 1998