José Luis Tudanca (Tudanca, Cantàbria, 17 de maig de 1944 - Palma, 22 de setembre de 2011)

Nom artístic del pintor José Luis González i González, nat a Tudanca (Cantàbria) el 1944. Estudia decoració a Barcelona i fixa (1970) la residència a Mallorca, on comença a treballar com a decorador per incrementar gradualment l'activitat plàstica, que anys més tard esdevé l'única que exerceix i a la qual es dedica plenament. Com ell diu "a Mallorca troba l'espai per a la reflexió, el repòs i la inspiració poètica que la seva obra demana".

José Luis Tudanca, 2000 ca.

Exposa per primera vegada el 1978 a Palma. També exposa a Pollença, Santander, Madrid, Deià, Inca, Sineu, Barcelona, Sóller i Perú.

Treballa el paisatge i l'abstracció mitjançant tècniques mixtes i l'aquarel·la. També treballa el dibuix. Les composicions sobre tela es beneficien del valor expressiu de textures, empastos i raspats. Crea atmosferes intimistes, composicions irreals properes al surrealisme i ambients poètics. Fa ús dels jocs de clarobscur i dels contrastos de colors. Mostra preferència pels blaus, grocs, verds i vermells. Sent predilecció per l'aquarel·la. S'agrada de pintar al camp i a la platja amb l'ajut de papers de grans dimensions, on capta la natura entesa com a caleidoscopi de colors. En els darrers anys viatja sovint al Perú, on troba nous motius d'inspiració.

El 1984 obté la medalla d'or del Saló de tardor, del Cercle de Belles Arts de Palma. El 1992 obté el premi Ciutat de Palma de pintura.

José Luis Tudanca, Sense títol

Té entrades pròpies a la Gran Enciclopèdia de Mallorca i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears. El 1989 el Consell Insular de Mallorca li dedica una exposició a la sala d'exposicions de la Misericòrdia (Palma). El 1996 exposa al Casal Balaguer, de l'Ajuntament de Palma.

Hi ha obra seva als museus municipals de Sa Pobla i Porreres, Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears, Caixa de Balears "Sa Nostra" i a nombroses col·leccions d'institucions i particulars.

El vaig conèixer personalment i el 1997 li vaig comprar una tela molt notable per a la pinacoteca de Caixa de Balears Sa Nostra. Coincidirem sovint a actes relacionats amb la pintura, inauguracions, celebracions, presentacions, etc. És un home senzill, cordial, enamorat de la seva professió, honest i feiner. Quan la malaltia ja fa estralls en la seva salut, segueix treballant i ho fa fins uns dies abans de morir. Ens deixa el 22 de setembre de 2011, als 67 anys.

Amb  motiu del seu traspàs, Josep Bauzà i Pizà al Diari de Balears i Mariana Díaz a Última Hora li dediquen escrits d'homenatge.


Bibliografia

CONSELL INSULAR DE MALLORCA, "Tudanca", catàleg exposició 1989, Palma

AJUNTAMENT DE PALMA, "Tudanca, sèrie musicals", catàleg exposició 1996 al Casal Balaguer, Palma

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 17, 335

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L'ESCULTURA A LES BALEARS, 4, 335-336

Mariana DÍAZ, "Fallece el pintor Tudanca, quien acababa de inaugurar una exposición en la galería Matissos", Última Hora, 22-IX-2011, Palma

Josep BAUZÀ I PIZÀ, "Adéu a Trinidad Huertas Rus i José L. González "Tudanca", Diari de Balears, 26-IX-2011, Palma


Darreres exposicions

2006  Galeria Fran Reus, Palma, "PerúPerúPerú", abril-maig

2007  Galeria Juan Manuel Lumbreras, Bilbao, "Viaje por Perú", juny-juliol

2007  Bennàssar Galeries, Pollença, setembre-octubre

2008  Museu de Porreres, "Tudanca", abril

2008  Galeria Can Janer, Inca, "Tudanca", maig

2008  Galeria Mar Gaita, Palma, "José Luis Tudanca", octubre-novembre

2009  Galeria Mar Gaita, Palma, "Aquarel·les Vich i Tudanca", setembre-octubre

2010  Auditòrium sa Màniga, Cala Millor, "Tudanca", juny-juliol

2010  Galeria Racó 98, Sóller, "Tudanca, Lluís Vidal i Rubén Martín de Lucas"

2011  Galeria Matissos, Colònia de Sant Jordi, "Illes de sal", setembre

Jaume Mercant Melis (Capdepera, Mallorca, 25 de setembre de 1910 – Palma, 26 d’abril de 1999)

Artista pintor. De formació bàsicament autodidacta, rep algunes classes de pintura de Josep Pons Frau i orientacions tècniques del pintor romanès Arthur Segal (1875-1944), resident a Cala Ratjada entre 1933 i 1936.

Comença a pintar de molt jove, però la manca de recursos l’obliga a treballar en diverses ocupacions fins al 1970. Primer fa de fuster, que és l'ofici del pare. Després del 1957 fa de cambrer, porter d’una finca plurifamiliar, acomodador del cinema Capitol i ordenança del Col·legi d’Arquitectes.

Interessat en el paisatge rural, urbà i les marines, s'agrada de crear grans panoràmiques. Pinta sobretot a Capdepera i, també a Artà, Cala Ratjada. A partir del 1957 pinta preferentment temes de Palma i voltants (Illetes, Es Jonquet, Sant Bernat, la Seu ...). A més, pinta a Valldemossa, Puigpunyent i altres indrets. També fa escenes d’interior, algun retrat familiar i algunes composicions religioses.

El 1941 es casa amb Margalida Servera, que li dóna el suport que necessita per dedicar-se a la pintura. El 1944 fa a Artà la seva primera exposició. El 1949 exposa a Galeries Costa (Palma), animat per Gabriel Fuster Mayans "Gafim" i Josep M. Costa. El 1957 fixa la residència a Palma. Entre 1957 i 1961 viu en el Secar de la Real i treballa com a fuster. El 1970 es jubila i es dedica plenament a la pintura.

Les obres presenten espais solitaris que transmeten sensacions de soledat, desempara i abandonament. Abunden les ombres remarcades i les línies rectes, sinuoses o trencades. Fa ús d’una visió ingenuïsta dels temes, que depura, simplifica i estilitza amb recursos de caire naïf amb trets propis del surrealisme. Les teles són plenes de silenci i calma. No hi ha figures humanes, ni trànsit, ni moviment. S'agrada de pintar contrallums.

Obté medalla de bronze al X Saló de tardor (1951) i medalla de plata al XI Saló de tardor (1952). En els anys 70 es fan diverses exposicions retrospectives que serveixen per donar a conèixer la seva obra i obtenir el reconeixement que mereix. El 1986 la Fundació Bartomeu March Servera li dedica una exposició d’homenatge i edita un catàleg amb la col·laboració de Caixa de Balears “Sa Nostra”. El 1989 la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear li dedica a sa Llonja (Palma) una exposició antològica.

Hi ha obra seva al Consell Insular de Mallorca i a nombroses col·leccions. Li dediquen una entrada la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears i l'enciclopèdia.cat. El pintor està representat a l’exposició “100 anys, 100 pintors (1893-1993)” que el Govern fa a sa Llonja (Palma) entre maig i juny de 1993.

Malalt a partir dels darrers mesos de 1974, deixa de pintar progressivament. Mor als 89 anys d’edat.

Bibliografia

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 10, 388

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, 3, 141-148

FUNDACIÓ BARTOMEU MARCH SERVERA, “Mercant”, catàleg de l’exposició de 1986, 22 pàg., Caixa de Balears “Sa Nostra”, Palma 1986

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS DEL GOVERN, “Mercant”, catàleg exposició a sa Llonja, Palma 1989

Damià FERRÀ-PONÇ, “Conversa amb Jaume Mercant”, ‘Lluc’, 622, 8


Exposicions

1944  Artà (primera exposició)

1949  Galeries Costa

1959  Puigpunyent

1972  Galeria Pelaires

1974  Col·legi d'Arquitectes (del 15/V al 8/VI), Palma

1975  Capdepera

1986  Fundació Bartomeu March Servera

1989  Sa Llonja, novembre


Exposicions col·lectives
Relació parcial

1951  Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1952  Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1952  Quatre pintors, Museu Regional d'Artà

1964  I Certamen nacional de paisatge i costums de les Balears, Diputació
          provincial

1993  "100 anys, 100 pintors (1893-1993)", sa Llonja, maig/juny


Premis i homenatges

1951  Medalla de bronze, X Saló de tardor, Palma

1952  Medalla de plata, XI Saló de tardor, Palma

1964  Medalla d'or del I Certamen nacional de pintura de paisatge i costums de les
          Balears

1975  Homenatge de Capdepera al pintor, 24 d'agost de 1975

1989  Exposició a sa Llonja i publicació d'un catàleg il·lustrat a color de 234 pàgines.

Prudenci-Joan Alcón Agustín "Joan Alcón" (València, 30 de gener de 1937 – Palma, 23 d’octubre de 2012)

Artista pintor. Format a la Reial Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, de València, comença a exposar el 1956. Amplia estudis a París (1960-63) amb una beca del Govern francès i a Alemanya (1965-70). El 1974 fixa la residència a Mallorca i munta l’estudi a un annex de la casa que té a Son Espanyol (Palma). Té relacions de parentiu amb Josep Agustín Palmer (1895-1977), antic redactor del diari “Última Hora” i, durant un temps, president del seu Consell d’Administració.

Al llarg de la seva trajectòria professional, de 53 anys de durada, obté nombrosos premis i reconeixements, entre els quals cal citar els següents: medalla d’or de pintura del SEU, medalla d’or del IV Saló de Benimar (Alacant) (1956), premi Elcano de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Sevilla (1960), medalla d’or del Certamen Internacional de Pintura de Pollença (1972) i premi Ciutat de Palma de Pintura (1973). Té una entrada al seu nom en la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

La pintura que fa es caracteritza per l’ús freqüent de textures matèriques, un cromatisme intens i ben contrastat, la utilització esporàdica de formes geomètriques i la força expressiva que dóna al gest de la pinzellada. La temàtica abasta el rostre humà, preferentment el femení, el nu, les natures mortes, el paisatge naturalista i l’abstracció expressionista. Els seus treballs s’insereixen dins l’àmbit figuratiu, propi d’un realisme fantasiós d’inspiració onírica i poètica. Crea atmosferes de pau i soledat, que en la pintura de rostres i nus es presenten amarades d’un erotisme dolç i delicat. Han analitzat la seva obra els crítics d’art Josep Bauzà i Pizà, Gaspar Sabater, Josep Perelló Paradelo, Joan Pla Garcia, Josep M. Almagro, Gabriel Fuster Mayans “Gafim”, Josep Piñol, Damià Ramis Caubet i altres.

Joan Alcón, Sense títol, mixta/tela

Fa nombroses exposicions individuals i participa en moltes exposicions col·lectives a les Balears, Península, França, Alemanya, Suècia, Itàlia, Àustria, Regne Unit, EUA i Veneçuela. El 1976 participa a l’exposició dedicada al realisme fantasiós que es fa a Viena (Àustria). Del 23 de setembre al 16 d’octubre de 2012 presenta una important exposició, la darrera que fa en vida, a l’Auditori i Palau de Congressos d’Águilas (Lorca, Múrcia), que és inaugurada pel regidor de cultura i patrimoni, Francisco Miguel Martínez, acompanyat del pintor Manuel Coronado, amic de l’artista, del crític d’art Antonio Martínez Cerezo i d’un públic nombrós.

És una persona d’esperit positiu, jovial i optimista, que troba en la pintura i en la música els principals motius de satisfacció i gaudi. Sociable, bon conversador i amic dels amics, demostra un esperit lluitador i disciplinat en els processos de recuperació física que ha de seguir després d’un episodi cardiovascular. Rodejat d’afecte, simpaties i de la companyia dels seus, Rainer, Denise, Lourdes i Miquel, mor a Palma l’octubre de 2012, als 75 anys.

El vaig conèixer personalment el 1976 a través de la seva esposa Cristina, que aleshores treballa en el despatx d’administració de finques de Josep Alemany. El vaig visitar vàries vegades, sol i acompanyat, a l’estudi de Son Espanyol i li vaig comprar dues teles: un paisatge i una composició de rostres amb la imatge, seductora i colpidora, de Cristina. El vaig acompanyar en diverses inauguracions d’exposicions a Palma i Pollença. Ens trobem diverses vegades a la Galeria Jaume III (Palma). Ens trobem per darrera vegada davant de l’edifici Minaco, a les avingudes de Palma, on tenim una conversa animada pel seu bon humor i la cordialitat que el singularitza. Parlem de pintura, pintors, exposicions i d’una propera visita a l’estudi que s’ajorna a causa d’una leucèmia inoportuna i cruel.

Joan Alcón Agustín, Paisatge, 2005 ca.

Bibliografia

Damià RAMIS CAUBET, “Alcón: luz, sombra y penumbra de la realidad”, Catàleg, s/d.

Marià PLANELLS, “Juan Alcón: nuevo realismo ideográfico”, Batik, núm. 50, Palma

A. SPAETH, “Alcón”, catàleg, Galeria de arte Jaime III, Palma, s/d.

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 1, 78

Sebastià Gayà Riera (Felanitx, Mallorca, 30 de juliol de 1913 – Palma, 23 de desembre de 2007)

Prevere, canonge, cofundador i promotor dels cursets de cristiandat. El seu pare dirigeix a Felanitx un col·legi privat de batxillerat fins que el 1919 emigra amb la família a Buenos Aires. El fill, amb 14 anys, torna a Mallorca el 1927 per ingressar en el seminari diocesà de Sat Pere. Mentre estudia filosofia ingressa per oposició al Col·legi  Major de Nostra Sra. de la Sapiència (Palma), del qual és elegit rector. Rep l’ordenació sacerdotal el 22 de maig de 1937.

Després de prestar serveis a la direcció de presons i a la secretaria de Capitania General (Palma), s’encarrega de l’assistència religiosa del Regiment d’Enginyers (Palma). Alhora, s’incorpora al seminari diocesà com a professor de literatura universal i de llengua catalana. A més, és professor de religió dels col·legis Cervantes i Lluís Vives.

El 1947 és nomenat pel bisbe Joan Hervàs canceller secretari de la Diòcesi (1947-1955) i poc després canonge de la Seu. És consiliari diocesà dels Joves d’Acció Catòlica, delegat episcopal de la peregrinació a Santiago de Compostela (1948) i director de l’escola de dirigents dels Cursets per a caps de peregrins. El 1948 assisteix a la clausura del primer curset de cristiandat, que té lloc en el monestir de Sant Honorat (Randa) del 7 al 10 de gener de 1949. D’aleshores ençà es manté en relació amb el moviment dels cursets, en els quals participa com un dels iniciadors, impulsors i dirigents del moviment.

El 1956 es nomenat membre de la Comissió Catòlica Espanyola d’Emigració, des de la qual impulsa l’expansió internacional dels cursets. Es trasllada a Madrid, per bé que durant el curs 1957/58 imparteix l’assignatura d’Història de la Filosofia al seminari de Mallorca. El juny de 1958 torna a Madrid i el 1962 és designat vicedirector executiu i secretari nacional dels cursets de cristiandat, càrrec que l’obliga a viatjar molt, fins al punt que al llarg de la vida visita més d’un centenar de països per raons del seu treball. En atenció a la rellevància dels seus serveis, és designat prelat d’honor de Sa Santedat.

El 1984 és operat del cor i uns anys després (1988) es jubila. Torna a Mallorca i s’allotja a la residència d’ancians de Sóller. Mor als 94 anys. El 29 de desembre de 2007, a partir de les 12 h, es diu una missa de cos present a la capella del monestir de Sant Honorat (Randa) i, tot seguit, és conduit a peu al cementiri de Randa. En finalitzar l’acte, els assistents canten l’himne “De colores” i altres cançons acompanyades a la guitarra. Al funeral, que té lloc el 3 de gener següent a la Seu, assisteixen el bisbe de Terrassa, el bisbe emèrit de Corocoro (Bolívia), 16 preveres, familiars, cursillistes i un públic nombrós.

Publica “Reflexión para cursillistas de Cristiandad” (1960) i “La segunda evangelización de Europa en el pensamiento de Juan Pablo II. Documentos y estudios” (1990). Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Vaig ser alumne seu d’Història de la Filosofia en el curs 1957/58. Record que duia les classes molt ben preparades i explicava els temes amb gran claredat i eloqüència. Afegia a les explicacions sucosos comentaris sobre qüestions d’actualitat, costums, anècdotes i fets diversos, a través dels quals ens demostra una elevada qualitat humana i un gran nivell intel·lectual. Imparteix el curs, tot aprofitant un recés en les funcions que té al capdavant de la Comissió Nacional d'Emigració. Ordenat i pulcre, s'agrada de vestir amb discreta i sòbria elegància. Dotat d'una gran capacitat de treball, manté durant molts d'anys un ritme de 12 hores diàries o més de feina.

Bibliografia

Santiago MIRÓ, entrevista, juliol 1998, www.entrevistasenmadrid.blogspot.com,

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 7, 209

ÚLTIMA HORA, “Solemne entierro de monseñor Sebastià Gayà Riera, www.cursilloenmadrid.org, 2007

José PACHECO, “Ha falllecido Sebastián Gayá Riera, uno de los iniciadores de los cursillos de Cristiandad”, www.lavozdelamor.blogspot.com.es, 2008

Raimon Clar Garau (Algaida, Mallorca, 2 de desembre de 1931 – Palma, 6 de març de 2010).

Jurista, notari i polític. Fill de Josep i Assumpció, estudia el batxillerat al col·legi de Monti-sion (1940-1948) amb brillants qualificacions. És condeixeble d’Antoni Bernat Girbent, Antoni Roig Muntaner, Sebastià Planas Llabrés de Jornets, Joan Juan Marquès, etc. Fa la carrera de Dret a Madrid, on es llicencia (1953). Guanya (1957) les oposicions de notari i exerceix a les localitats de Gérgal (Almeria), Belvis de la Jara (Àvila), Lalín (Pontevedra) i Palma (1971-2001).

Del 1961 al 1963 és professor de dret civil de la Universitat de Madrid. Entre 1974 i 1977 és degà del Col·legi de Notaris de les Balears, conseller del Banc de Crèdit Balear i president de la Federació Catòlica d’Associacions de pares d’alumnes. A més, és professor (1985-88) de Dret Mercantil de la UIB.

El 1975 funda i dirigeix l’associació Concurrència Democràtica Balear (1975-76), que s’integra en la coalició d’Unió del Centre Democràtic i en el partit que, després de les eleccions, es crea amb el mateix nom. Encapçala la llista de la UCD a les eleccions generals del 1977, que obté 4 dels 6 diputats de les Balears. Com a diputat presideix la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, fa part de l’assemblea de Parlamentaris de les Balears i és conseller de Cultura (1978-79) del Consell General Interinsular. Aprovada la Constitució, el 1979 abandona la política.

Fa part de la comissió que elabora l’avantprojecte de llei de la reforma de la compilació de Dret Civil de les Balears. El 1975 es elegit president del Cercle Mallorquí. En els anys 90 fa part del grup que prepara la documentació prèvia a la canonització del beat Ramon Llull. També presideix l’Acadèmia de la Cuina i el Vi de Mallorca i participa en el consell assessor del Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard” (2001-2006). El 2007 és membre de la Comissió Assessora de Dret Civil del Govern de les Illes Balears. També és membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears. Jubilat el 2001, mor a Palma als 78 anys. El parlament de les Illes Balears, presidit aleshores per Aina Rado, el distingeix amb la medalla de la institució (31 de maig de 2010).

Vaig participar a les reunions prèvies a la constitució de l’associació Concurrència Democràtica Balear, que tenen lloc en un local del carrer de Sant Gaietà (Palma) i en els sopars de companyonia que es fan a un restaurant del mateix carrer. Moltes gestions que he de fer davant notari me les resol ell, com la compra de la casa que els meus pares tenien llogada al carrer Via Roma.. Anys més tard tornem a coincidir a la Comissió Assessora del Museu “Es Baluard”. La seva afecció a la pintura i una selecta col·lecció pròpia d’obres excel·lents demostren el seu bon criteri artístic i el seu gust per la pintura de l’illa.

Va ser un home de clara intel·ligència, de tracte exquisit i eficaç i d’un gran nivell cultural. Senzill i proper, l’interessen tots els assumptes que afecten les illes, inclosos els de caràcter econòmic. Cada any em demana un exemplar de la darrera edició de l’Evolució econòmica i sempre que pot assisteix a l’acte de presentació de l’obra, que aleshores es fa habitualment als salons de l’Hotel Palas Atenea (Palma).

Miquel Font Cirer (Palma, 4 de gener de 1941 – 21 de febrer de 2011)

Bibliòfil, impressor i editor.

Estudia el batxillerat al col·legi La Salle (Palma) (1951-57), on és condeixeble de Miquel Ferrà Martorell, Josep Carles Tous, Gabriel Moll Blanes, Miquel Deyà, etc.

Afeccionat a la fotografia, munta un laboratori propi a la Plaça Major (Palma), dedicat a la realització de fotografies que publica a la premsa local. El 1970 funda la impremta Imatge/70, dedicada a la publicació de llibres i cartells. En els primers anys 70 publica els cartells i fullets dels partits politics no legalitzats. Per a l’exposició “Miró 80”, que es presenta (1973) a la seu del Col·legi d’Arquitectes imprimeix un cartell inspirat en els colors de la bandera republicana, fet que provoca un procés que no prospera arran de l’amnistia del 1977.

El 1984 crea l’empresa editorial “Miquel Font editor”, que publica llibres sobre la història i la societat de Mallorca distribuïts en 14 col·leccions, com ara “Miramar” (dedicada a l’arxiduc Lluís Salvador), “Obres de Ramon Llull” (edicions facsímils), “La Rodella” (temàtica jueva), “Imatges d’ahir” (àlbums fotogràfics dels pobles de Mallorca), “Arca de Noé” (biografies), etc.

Com a bibliòfil reuneix una biblioteca de més de 15 mil títols sobre temes de les Balears i una trentena de pel·lícules anteriors a la Guerra Civil relacionades amb les Balears. També té arxius i col·leccions de fotografies antigues i modernes.

Treballador i estudiós, acumula una gran cultura. Es recordat com un contador entranyable d’històries i anècdotes. Persona discreta i austera, no s’agrada de ser fotografiada. Són col·laboradors seus Valentí Puig i José Carlos Llop. Sempre compta amb l’amistat de Lleonard Muntaner i Lluís Ripoll. Té les entrades Miquel Font editor (v. 11, 28-29) i Font Cirer, Miquel (v. 5, 371) a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Mor sobtadament el febrer de 2011 als 70 anys. Continua la seva labor el fill Miquel Font Poquet, responsable de l’editorial des del 1999. La filla porta la direcció del Taller 6A.

Pere Vidal Amengual (Palma, 30 de juny de 1934 – 20 d’octubre de 2012)

Empresari. Fill de Joan i Paula, estudia el batxillerat a l’Institut Ramon Llull (Palma) (1945-1952), on es condeixeble de Vicenç Jasso, Joan Miquel Marcó i Antoni Soto.

Dedicat al sector de l’hostaleria, des de la joventut desplega l’activitat professional en l’àmbit de les sales de festes i és director d’importants establiments d’oci com “El Cortijo Vista Verde” i altres. En els anys 60 treballa en el Sindicat de l’Espectacle, des d’on impulsa la creació (1976) de la patronal de les discoteques, de la qual és designat secretari general. Com a vocal del Foment del Turisme de Mallorca, promou el Musical Mallorca, esdeveniment que obté amb tres edicions una notable repercussió dins l’àmbit espanyol i europeu.

Elegit president de l’Associació d’empresaris de sales de festes, discoteques i similars de les Balears (2000-2011), ocupa la presidència del sector a nivell de tot l’estat (2006-2010). Afeccionat als esports, és directiu de l’equip de bàsquet del Patronat Obrer.

Distingit amb el nomenament de cavaller de l’Ordre de Cisneros, rep la medalla d’or del Foment del Turisme de Mallorca i la de l’Associació d’Empresaris de Sales de Festes de les Balears, de la qual és designat (2011) president d’honor. Casat amb Joana, és pare de tres fills (Joan, Paula i Joana Maria). Excel·lí per la capacitat de negociació, les habilitats dialèctiques i l’esperit emprenedor.